Desapareixen els fartets de la gola Fonda del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars

Tècnics del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient procedents del Centre de Recerca Piscícola del Palmar localitzat al Parc Natural de l'Albufera de València han comprovat després d'una exhaustiva recerca com els 200 exemplars de fartet (Aphanius iberus) alliberats el mes de febrer de 2018 a la gola Fonda han desaparegut. Tècnics i guardes rurals del Consorci del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana han acompanyat el personal de la conselleria en el treball de camp. Els experts en peixos autòctons han tornat al lloc de la solta per a comprovar la supervivència dels peixets classificats en perill d'extinció al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. En la recerca realitzada amb 7 mornells instal·lats en diversos punts de la gola Fonda han pogut constatar l'absència de fartets així com l'abundància de gambúsies (Gambusia affinis).

Cal recordar que el passat 5 d'abril els experts en fauna piscícola procedents del Centre del Palmar ja van visitar la llacuna per a constatar la subsistència dels peixets autòctons. En aquell moment van trobar més d'un centenar de gambetes d'aigua dolça de l'espècie Palaernonetes zariquieyi, nombroses gambúsies però cap fartet. Ha passat 1 any i mig des de la solta dels 200 exemplars de fartet criats en captivitat i la competència en la llacuna amb les gambúsies s'ha revelat com a transcendental. La gambúsia és una espècie exòtica d'aigua dolça procedent de nord Amèrica que va ser introduïda fa més de mig segle als aiguamolls mediterranis per a combatre el paludisme. El problema és que aquest peix invasor també depreda sobre l'espècie autòctona, de fet la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha inclòs la gambúsia en el llistat de 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món.

Existeix un altre inconvenient que també ha perjudicat l'espècie autòctona valenciana. La gola Fonda ha augmentat considerablement de cabal pel fet que la desembocadura del riu Millars, de forma excepcional, porta aigua des del passat mes de juliol. Això ha provocat l'endolciment de la llacuna i un canvi en les condicions ecològics de la zona humida. Cal tindre en compte que els fartets suporten nivells de salinitat elevadíssims que frenen l'expansió de la gambúsia que preferís una aigua més dolça.

Noves soltes de fartet el febrer de 2020

El Pla de Recuperació del Fartet a la Comunitat Valenciana contempla l'alliberament dels peixos dins de la distribució històrica de l'espècie. En concret aquest pla contempla la reintroducció de l'espècie per a lluitar contra les larves dels mosquits i contra el paludisme. El Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, en concret la gola Fonda, ha sigut seleccionat com un bon lloc per a ampliar la distribució dins de les comarques del nord del territori valencià.

Els fartets que van ser alliberats eren de la línia genètica del grau de Castelló perquè els especialistes han de respectar en totes les soltes que els animals siguen de l'àrea geogràfica d'actuació. Els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient procedents del Centre de Recerca Piscícola del Palmar han anunciat que el pròxim mes de febrer de 2020 tornaran a la llacuna de la gola Fonda per a realitzar una nova solta amb la finalitat de reforçar l'indret com a lloc de cria i supervivència del fartet.El projecte d'alliberament dels peixos forma part d'un programa FEADER de la Unió Europea que estableix la introducció de peixos autòctons en zones protegides com a Lloc d'Interés Comunitari.

L'alliberament dels fartets serà possible gràcies al fet que el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionada pel Consorci riu Millars és entre altres figures de protecció, Lloc d'Interés Comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.