David Otero: “ És la meua primera vegada en l'Arenal Sound i anem a donar-ho tot"

En els discos passa com en les relacions, apostes tot al principi i en el futur ja es veurà. Ho confessa David Otero en esta entrevista amb elperiodic.com que li hem fet amb motiu de l'Arenal Sound. L'artista acaba de llançar 1980, un disc amb el qual s'ha "tirat a la piscina" en canviar d'estil però sense oblidar-se mai de les guitarres. Sonarà algun tema nou en la seua actuació este divendres en la novena edició del festival de Borriana. És la seua primera vegada en l'Arenal Sound i té ganes d'estrenar-se, ens confessa també.

En esta entrevista hem xarrat amb David Otero sobre el seu nou disc, la seua concepció de la música i sobre la seua actuació d'este divendres en l'Arenal Sound. Segueix llegint per a conèixer-ho un poc millor.

Com està anant la gira?

Hem començat a fer alguns concerts encara que la gira com tal arranca al setembre. De moment, anem ficant algunes cançons noves en els concerts que estem fent i així anem calfant. Un sempre està molt nerviós quan trau un disc perquè no sap què va a passar. En streaming s'escolta molt, l'àlbum tindrà més de tres milions de reproduccions, que són bones xifres per a portar solament un parell de mesos ja que hui dia els discos van molt més lents.

'1980' és el títol del teu nou disc, Què vol transmetre?

Vaig nàixer en 1980 i em sembla que és una dècada preciosa de la música. En aquesta dècada vaig descobrir el meu ADN musical, des dels primers grups que em van marcar, aprendre el que era un distorsió en la guitarra -que açò va ser una de les coses que més em va arribar- fins a veure una mica de què anava açò de l'electrònica. Al final, en els 80 es va produir el boom electrònic, van aparèixer les màquines sintetitzadores més potents, es va desenvolupar tot el que és màquina per a música, que després es va convertir en programari... Sóc un poc boig col·leccionista de tot este tipo de màquines i tinc la casa i l'estudi plens. Quan vam començar a crear este disc ho vam fomanetar tot en açò i la veritat és que vam fer un poc la casa per la teulada tant Tato, que és el productor, com jo. Vam començar a construir des de les caixes de ritmes, que és un poc el contrari al que som els guitarristes.

I sent la guitarra una cosa tan bàsic en la vostra forma de fer, açò és contradictori o complementari?

És buscar una altra forma d'encarar un disc i, en este cas, va anar des dels sintetitzadors i acabant amb algunes guitarres, encara que estes com tal van ser bastant secundàries. I això que som els dos productors i guitarristes (riu). Ens vam tirar a la piscina a veure què passava i la veritat és que ens ho hem passat molt bé. Crec que la música hui dia flueix molt més per ací, per la mescla de sintetitzadors, sons samplejats, tallats i transformats. Com a guitarrista no faig un disc meu sense guitarres ni boig però ens hem donat la llicència de veure què passava.

I què ha passat? Esteu contents amb el resultat?

Doncs si, un aprèn a valorar els discos amb temps i perspectiva. Molts discos que als tres mesos dius "com molen" després cauen; i uns altres, que als tres mesos dius "*uff", doncs de sobte ix una cançó que arriba a la gent. Crec que em falta molta perspectiva per a valorar este treball però, de moment, una cosa que si et puc dir és que ho he passat molt bé i he sigut molt feliç, és amb açò amb el que em quede.

Al cap i a la fi es tracta d'açò a l'hora d'arribar a la gent, no? Si un no se sent feliç amb el seu treball...

Jo crec que és molt rar que algú traga un disc i no se senta còmode, ha de ser un cas un poc extrem. Hi ha bandes mítiques com U2 que el disc '*The Joshua Tree' ho havien gravat, ho van tirar al fem i ho van tornar a gravar. No et dic que no em vaja a passar però ho veig rar. Apostes com en les relacions, quan comences i ho dónes tot, i després ja veurem el que passa.

Ens parlaves al principi de l'entrevista del nervi que t'entra quan llances un disc... l'Arenal Sound és una bona finestra per a donar-se a conèixer en aquest sentit, no? Tanta gent que potser no ha escoltat els teus nous temes i pot descobrir-te allí. Amb açò no volem ficar-te pressió ni molt menys!

Doncs me l'has ficat! (riu) No vull pensar que és l'oportunitat sinó que és un de més i que vaig a disfrutar-lo al màxim i a donar-ho tot. No presentarem el disc com a tal però anem a fer un repàs. Jo crec que hi ha molta gent que no m'ha escoltat en directe i es va a trobar amb mi en l'Arenal Sound. Vull que la gent escolte les cançons que porte tocant tota la vida, les mítiques del Canto del Loco, un poc de tot per a repassar tota la meua carrera.

Parlant de l'evolució de la teua carrera musical. Com ha sigut?

Jo crec que seguint un poc al cor. Al final un quan treballa, intenta seguir el que li diu el cor i el que li va dient la vida que ha de fer. Em considere una persona molt somiadora, em guie molt pels meus impulsos i els meus instints i no estic molt atent al que diu el màrqueting (encara que m'agrada també). En este aspecte, per exemple, quan s'acaba el Canto del Loco et guies pel cor i zero per la butxaca. No entenc la música així, pasa per estimar el que fas i per estar connectat al que sents en ixe moment.

I en el futur, Seguiràs guiant-te per estos impulsos?

La veritat és que si, ixa és la idea. No vull deixar de portar-me mai pel cor, siga el que siga la meua destinació.

Quin final d'entrevista més bonic. Moltes gràcies i molta sort aquest divendres...