Burriana reclama la recuperació del Dret Civil Valencià
El regidor de Seguretat i Personal, Javier Gual, i l'alcaldessa, Maria Josep Safont, assisteixen a l'acte i destaquen “la importància de continuar fent pedagogia per a aconseguir més marge per a poder legislar en matèria civil”
El 18 de desembre va ser un dia especialment reivindicatiu a Borriana, ja que poc després de la manifestació organitzada per la “Plataforma per la dignitat del llaurador” en la Plaça Major, se celebrava, organitzada en col·laboració entre l'Ajuntament de Borriana i l'Associació de Juristes Valencians, una xarrada sobre la recuperació del dret civil valencià, a la qual van assistir més de 40 persones a la Casa de la Cultura, que ja acull des de la setmana passada una exposició sobre aquest tema.
La xarrada va ser impartida per dues autoritats en la matèria, els doctors i professors de l'UJI Vicent García i Federico Arnau, que van ser presentats per l'advocada local i membre també de l'associació Àngels Escoin; xarrada durant la qual va quedar palès que el dret civil Valencià “no solament va ser el primer –històricament- en la península, sinó a més el més extens en la seua època”, fet que es contravé amb la falta de reconeixement posterior pel legislador espanyol de la historicitat de la Comunitat Valenciana i el seu dret.
A l'acte van assistir igualment, entre altres, el regidor que es va encarregar de la coordinació, Javier Gual, així com l'alcaldessa, Maria Josep Safont, els qui, acollint les paraules dels ponents van remarcar “la importància de fer pedagogia referent a aquesta matèria. Els espanyols comptem amb un marc jurídic comú, que és la Constitució Espanyola i molta de la legislació que es deriva d'ella (com el dret penal entre altres) però l'autogovern que deriva de l'estat autonòmic ens ha de deixar marge per a poder legislar en matèria civil, per a fer les coses a la nostra manera.”
Gual ressaltava les paraules del professor Arnau en dir que “això es tracta d'en quin règim matrimonial volem casar-nos, com volem que els nostres hereten, etc., tal com fan altres territoris que sí que tenen reconegut el seu dret civil. No es tracta de separar, sinó de legislar millor, amb proximitat, sense que valga argüir discriminació o altres arguments pelegrins per ventura tots els ajuntaments tenen les mateixes ordenances fiscals? Clar que no, i no per això hi ha discriminació: el que hi ha municipalisme, interacció pròxima amb la ciutadania, i això mateix es pretén amb el reconeixement d'un dret civil propi, que ja ha tingut lleis importants com la derogada sobre la custòdia”.
Tant l'alcaldessa com l'edil han acabat felicitant els ponents i a l'associació pels seus esforços remarcant “que no es tracta d'una qüestió de color polític, ja que quasi tots estem d'acord. En l'arc parlamentari valencià només en manca un, Ciutadans, i esperem que replantege la seua postura, perquè entre tots sumarem més”.