elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Borriana inaugura “El país d’Estellés, l’Estellés del país”

Borriana inaugura “El país d’Estellés, l’Estellés del país”

    El pròxim dilluns, 10 de febrer, l’Agrupació Borrianenca de Cultura inaugura al Centre Públic d’Educació de Persones Adultes Historiador Viciana (C/Albert Einstein, 2, de Borriana) l’exposició “El país d’Estellés, l’Estellés del país”.

    Es tracta d’una iniciativa de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià que vol fer itinerant al llarg de les diferents comarques del nostre territori l’empremta del poeta Vicent Andrés Estellés, de qui en 2024 es va commemorar el centenari del naixement.

    En concret, el plafó corresponent a la múltiple presència de l’autor de Llibre de meravelles a la capital de la Plana Baixa recorda la seua participación en l’Homenatge de l’Agrupació Borrianenca de Cultura a les Forces de la cultura del País Valencià (1979), celebrat, amb gran èxit de públic, al restaurant Morro del Port de Borriana. L’acte va comptar amb la presència del president del Consell preautonòmic Josep Lluís Albinyana, i de figures com Joan Fuster, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner o Joan Pla.

    Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és considerat el poeta més important en la nostra llengua després d’Ausiàs March (segle XV).

    La seua obra poètica és extensa. Hi destaquen els títols: Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), L’inventari clement (1971) –premi Ausiàs March–, Llibre de meravelles (1971), La clau que obri tots els panys (1971) –premi Diputació de València–, Recomane tenebres (1972) –premi Crítica Serra d’Or–, Les pedres de l’àmfora (1974) –Lletra d’Or i premi Crítica Serra d’Or–, Balanç de Mar (1978) –premi Críti­ca Serra d’Or–, Les homilies d’Organyà (1981) –que inclou «Coral romput», enregistrat en disc per Ovidi Montllor– o Sonata d’Isabel (1990), entre altres.

    En vida va rebre nombrosos reconeixements, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), la Creu de Sant Jordi (1982) o el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1984). Els seus hereus van rebre, en el seu nom, la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura espanyol, a títol pòstum.

    Pujar