elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Borriana es fixa en Crevillent per a produir la seua pròpia electricitat

Borriana es fixa en Crevillent per a produir la seua pròpia electricitat
  • La Cooperativa Sant Josep planteja una comunitat energètica per a tenir llum més barata i ecològica.

Borriana fa els primers passos per a ser una ciutat autònoma energèticament. I és que aquest dijous la Cooperativa Sant Josep ha presentat en societat el seu projecte per a crear una Comunitat Energètica Local, a la qual conviden a sumar-se a tots els veïns, empreses i entitats del municipi.

Un projecte perquè la ciutat produïsca, consumisca i comercialitze la seua pròpia energia sense dependre d'agents externs i evitant així les greus fluctuacions que pateix la factura de la llum en els últims temps.

Per a això, el model model que la cooperativa vol seguir és el que va iniciar el municipi alacantí de Crevillent, que va fundar la primera comunitat energètica de tota Espanya fa quasi 100 anys, en 1925.

Per a conèixer de primera mà l'experiència dels pioners ha estat present el president de la seua entitat, Joaquín Mas, en un acte on també han participat el conseller d'Economia, Rafa Climent i l'alcaldessa Maria Josep Safont.


De l'agricultura a la producció de llum

Segons ha indicat Juan Vicente Moros, director de la Cooperativa de Borriana, aquest és un projecte “obert a tota la ciutadania” i que pretén sumar a quanta més gent millor. “Vam nàixer en 1905 com una cooperativa agrícola, després vam crear la Caixa Rural quan vam tenir necessitats financeres i ara la necessitat és tenir una energia barata i neta que arribe a les cases i les empreses”, explica.

“La idea va sorgir quan es va començar a parlar de l'autoconsum i ens vam posar a estudiar la primera normativa autonòmica que va aparèixer en pandèmia, en 2020”, recorda Moros, que creu que la cooperativa és la millor base per a iniciar un projecte d'aquesta grandària perquè “l'estructura ja està, tenim uns estatuts de cooperativa i el seu concepte encaixa perfectament amb el que volem fer, per la qual cosa no fa falta començar de zero”.

A més, recalca la importància de comptar amb 4.000 socis, així com amb el suport de nombroses entitats de la ciutat, des de les associacions de veïns a l'ajuntament, passant pel sindicat de regs, la confraria de pescadors o els instituts.

La idea és “aprofitar qualsevol possibilitat, des d'instal·lar plaques en habitatges a llogar teulades en naus industrials”, indica Moros, que recorda que les condicions per a unir-se seran senzilles i que la comunitat es farà càrrec dels costos en el seu conjunt.

En aquest sentit, ha explicat que pretenen llançar els primers projectes pilot en els primers mesos de l'any, per a aprofitar les subvencions de la Generalitat, que subvencionen gran part de la instal·lació.


Cada vegada més municipis s'uneixen

Per part seua, el conseller d'Economia, Rafa Climent, ha explicat que la Comunitat Valenciana està vivint una auge de les comunitats energètiques des que es va publicar la normativa autonòmica en 2020.

“En 2020 l'Ivace va atorgar 7 ajudes a comunitats energètiques locals, en 2021 van ser ja 48 i en 2022 hem arribat a les 70”, ha enumerat el conseller, que ha avançat que les ajudes que destinaran en 2023 ascendiran fins als 5 milions d'euros: “L'objectiu és que en 2030 tots els municipis valencians tinguen almenys una comunitat energètica”.

Així mateix, Climent ha apostat per aquest model perquè “respecta al territori i la riquesa que es produeix es queda en els municipis”.

Per part seua, l'alcaldessa Safont ha anunciat que l'Ajuntament durant l'any vinent 2023 posarà en marxa instal·lacions fotovoltaiques en diferents edificis municipals, per la qual cosa també ha apuntat la possibilitat de “oferir instal·lacions ja existents a la comunitat energètica”.

Un model per a salvar els problemes per a instal·lar plaques a casa

Aquest mateix dijous a les 19 hores, el president de la comunitat energètica de Crevillent, Joaquín Mas, exposarà el seu funcionament en la sala d'actes de la Caixa Rural de Borriana (carrer La Carrera), en un acte informatiu en el qual els veïns podran preguntar tots els dubtes que vulguen resoldre.

Segons ha assegurat Mas, aquest model és el millor per a salvar els problemes que poden tenir els particulars per a instal·lar plaques solars: Comunitats de veïns que no es posen d'acord, sostres no reben suficient sol, falta d'espai o falta de recursos per a finançar la inversió.

I és que, com s'ha explicat, és la comunitat energètica la que organitza el projecte i realitza les inversions inicials.

“Hi ha molta gent interessada a Borriana que ens pregunta per aquest tema”, indica Moros, que coincideix amb Mas que el sistema rebrà un nou incentiu enguany, quan augmente la distància màxima legal entre el punt de consum i el de producció d'un a dos quilòmetres, la qual cosa permetrà aconseguir fins a la zona del polígon de Carabona per a instal·lar plaques solars.

En aquest sentit, Mes ha aconsellat començar per projectes xicotets d'instal·lació de panells solars en edificis de la ciutat per a, més endavant, alçar les seues pròpies plantes de generació d'energia.

En la presentació també han estat presents el president de la Cooperativa de Borriana, José Montoliu, el vicepresident de la Federació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, Sergio Ortiz, i el de la comercialitzadora d'energia cooperativa Oppidum, Jorge García.

Pujar