Més de 20 anys de presó per als dos joves que van violar a una menor a Borriana
La justícia confirma la sentència del TSJCV i condemna a a 23 i 21 anys de presó per l'agressió sexual durant la Nit de cap d'any de 2019
La Sala penal ha confirmat la condemna a 23 i 21 anys de presó a dos joves per delictes d'agressió sexual, detenció il·legal i lesions a una menor d'edat que tornava a la seua casa després de celebrar la Nit de cap d'any en un municipi de Castelló. Així ho han assegurat des del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Així, la Sala ha desestimat els recursos de cassació interposats pels dos condemnats contra la sentència del TSJCV, que va confirmar les penes de presó imposades per l'Audiència Provincial de Castelló com a autors d'un delicte de violació, un delicte de detenció il·legal i com a cooperadors necessaris d'un altre delicte d'agressió sexual, així com d'un delicte lleu de lesions. A més, va fixar el pagament conjunta i solidàriament de 50.000 euros a la víctima com a indemnització.
Els fets van ocórrer en la matinada de l'1 de gener de 2019 quan després del sopar un dels dos condemnats, que eren temporers i vivien al costat d'altres persones en un pis del municipi, va dir que eixia al carrer a comprar tabac. A les 5.00 hores va veure a una jove sola, a la qual no coneixia, que tornava al seu domicili després de celebrar la Nit de cap d'any amb les seues amigues en la carpa instal·lada en la plaça de l'Ajuntament. En un parc, de manera sobtada i per l'esquena, va abordar a la menor, la va tirar al sòl i la va violar.
Després, va alçar del sòl a la víctima, que estava en estat de xoc, i agafada de la mà la va portar al seu domicili, on va tornar a violar-la. L'altre condemnat va entrar a l'habitació i, malgrat els precs de la jove, la van violar els dos de nou. Segons els fets provats, les penetracions (quatre o cinc les realitzades per un acusat i moltes més per l'altre, fins i tot simultànies) i els tocaments es van repetir durant tota la nit, malgrat que la menor els deia que li feien mal, i els demanava que la deixaren marxar. A més, van gravar en vídeo i van fer fotos a la jove, sense el seu consentiment, mentre ocorrien els fets. Fins a les 11 del matí no la van deixar eixir de l'habitatge. La víctima va patir lesions i trastorn d'estrés posttraumàtic pel qual ha necessitat tractament psicològic.
La Sala penal considera que es tracta d'un cas clar de “reificació d'una menor, sotmesa a un tracte humiliant per part dels seus agressors, mitjançant una actuació violenta d'una certa duració en el temps, a la qual, de manera denigrant, es priva i agredeix en la seua llibertat sexual, i a qui s'usa i es tira com si d'un simple objecte es tractara, com de manera extensa queda recollit en el fet provat (…)”.
Destaca que hi ha tres dades que tiren per terra la tesi de la defensa, que nega l'existència de violència o intimidació en l'agressió sexual continuada de què va ser objecte la víctima, dues els aporta el propi testimoniatge del condemnat i el tercer és un objectiu.
Els dos que aporta el testimoniatge del condemnat -explica la Sala- són la realitat de la relació sexual i la duració de la captivitat de la víctima, des de les 05.00 fins a les 11.00 hores de l'1 de gener de 2019, i la tercera resulta de la dada objectiva de les lesions que va patir, amb el que, “si estem parlant d'una relació sexual, que es prolonga per sis hores i qui denuncia els fets resulta amb lesions, amb sol això queden perfectament definits els delictes d'agressió sexual, detenció il·legal i lesions”.
La sentència assenyala que és difícil comprendre que els condemnats usen arguments que ja li han sigut rebutjats per a convéncer, no ja que no va haver-hi violència, sinó que la víctima va participar passiva i activament dels actes sexuals i no es va negar a realitzar-los. Per a la Sala aqueix relat és “tan increïble, en si mateix, que, al marge que cau per la seua base, serveix de reforç de la credibilitat del testimoniatge de la víctima”.
La Sala afirma que la defensa descriu una relació sexual que, a més d'insòlita, no és que siga consentida, sinó complaguda, i que, per descomptat, no sols és incompatible amb aqueixes lesions que presenta, sinó també amb el trastorn d'estrés posttraumàtic del qual va requerir tractament psicològic que li van ocasionar els fets que va patir, segons es deixa constància en els fets provats.
Així mateix, considera que els fets provats recullen les circumstàncies per a condemnar a cada recurrent com a cooperador necessari de l'agressió sexual comesa per l'altre , en la mesura que “deixen clar l'actuació conjunta dels dos condemnats en la múltiple agressió sexual de la qual van fer objecte a la menor, en la qual l'activitat de cadascun supera amb escreix el que podríem considerar una presència intimidatòria en l'atac sexual dut a terme per l'altre, suficient a l'efecte de la cooperació per la qual venen condemnats, més en tant que tots dos aporten esforços propis per a doblegar la voluntat de la víctima, la qual cosa defineix amb major claredat aqueixa referida cooperació”.
