El Betlem: així van ser els inicis d'aquesta tradició en la Comunitat Valenciana
De l'horta de València, arrossers de Sueca, datileres d'Elx, torrons de Xixona i llauradors de Nules van ser els protagonistes d'un Betlem molt especial
Com és costum, el 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció, les cases, centres i temples comencen a muntar el Betlem o el Naixement, un dels símbols del Nadal, temps en el qual els cristians celebren el naixement del Xiquet Jesús.
Encara que la primera celebració nadalenca va tindre lloc en la Nit de Nadal de 1223 amb Sant Francesc d'Assís, qui va reproduir una cova a Itàlia, va anar en el segle XV quan no es va començar a generalitzar el costum del Betlem.
De fet, el document més antic sobre el Betlem a Espanya és una notícia de la Catedral de València. Va ser en 1468 quan es van renovar les figures del misteri, que es col·locaven per Nadal: vol dir això que les figures ja necessitaven un canvi pel pas del temps.
També en la Catedral de València apareix un esment a l'acte de posar el Betlem l'any 1502.
La connexió comercial entre València i Itàlia pot tindre el seu origen amb la ràpida implantació de realitzar el Betlem pel Nadal.
Belén del Príncep
El Betlem del Príncep, regal del rei Carles III, al seu fill data de 1788-1789 i va ser obra de l'escultor valencià José Esteve Bonet. Es tracta d'un Betlem de 6.000 figures i es va situar en una sala del Palau Real. A Esteve Bonet el van ajudar un altre valencià com José Ginés Marín.
Aquest Betlem co notava amb de l'horta de València, arrossers de Sueca, datileres d'Elx, torrons de Xixona i llauradors de Nules, i estaven fets de fang o de porcellana.
Acte Sacramental de Reis Mags
Mención espècia mereix l'Acte Sacramental de Reis Mags que data de finals del segle XVIII. Es realitza a la Canyada (Alacant) amb la participació de veïns representant als personatges del Betlem.
