Carmen Ramos, l'atleta de Benicàssim, supera les lesions i aconsegueix l'or en el Campionat d'Espanya

Carmen Ramos, de 25 anys ha aconseguit la medalla d'or d'heptatló en el Campionat d'Espanya. La jove de Benicàssim, guardonada amb el Premi Reina Sofia de l'Esport en 2022, commovia amb les seues llàgrimes en travessar la línia de meta dels 800 amb la qual es va tancar la competició. Ramos, està finalitzant el grau en Química a la Universitat Jaume I, i pensa realitzar un màster en Química Teòrica en el mateix centre. L'atletisme no li ho ha posat fàcil, però ella sempre destaca que mai cal rendir-se.
 
Des de quan practiques està modalitat?
Jo vaig començar a fer atletisme amb 12 anys, en el primer any d'institut, i vaig estar quatre anys en un grup de llançaments a Castelló. Durant aqueixos quatre anys jo vaig estar competint en totes les proves, era jove i encara no estava especialitzada en res, però a mi m'agradaven molt les combinades i era molt cabezota. Llavors, vaig ser al campionat d'Espanya de proves combinades en la categoria de cadet i vaig quedar segona. En aqueix moment, la meua entrenadora actual, Manoli Alonso, em va dir que si volia continuar fent combinades m'havia de posar a entrenar amb ells. I porte amb ells des de llavors fins ara. Crec que faran deu o onze anys ja.
 
De les set proves que has de fer en aquesta modalitat, quina és la que més et va costar?
Les dues proves en les quals vaig tindre més problemes van ser en el 200 i en la javelina. Cap de les dues proves va eixir com volia. Encara que, sí que és veritat que des del divendres fins al dissabte a mig dia vaig tindre problemes amb la calor. Vaig estar molt baixa d'energia, per la qual cosa les quatre proves d'aqueixes 24 hores, que van ser el pes, el 200, la longitud i la javelina, em van costar bastant a nivell de concentració i d'energia. Però les dos pitjors, sens dubte, els 200 i la javelina.
 
I les que menys et van costar?
Diria que el 800, perquè vaig córrer molt bé. Les tanques, també vaig gaudir molt fent-les. La prova del 800 seria la millor del campionat i, per darrere, estarien les tanques i l'altura, que van ser semblants. Si que és veritat que en les dues em vaig quedar amb el cuquet que no havia acabat de traure'l tot en la prova, però les marques van estar molt bé. Encara que, els atletes sempre som molt crítics amb nosaltres mateixos i intentem anar sempre a l'excel·lència.
 
Com van ser les setmanes abans al campionat?
Van ser unes setmanes de competir i entrenar molt, en la temporada d'estiu solem tindre moltes competicions. Si que és veritat que just el cap de setmana d'abans no vaig competir per a arribar amb més ganes, descansar una mica i buidar el cap abans de la competició més important de l'estiu. La setmana d'abans no solem entrenar moltíssim, és una setmana de poca càrrega perquè els dos dies de competir són molt intensos i necessites haver descansat prou.
 
Com vas celebrar l'or en el campionat d'Espanya?
Vaig estar molta estona en zona de premiación perquè no ens deixaven eixir i érem allí una mica parats. Jo, normalment, ho solc celebrar amb la meua família i la meua entrenadora.
També ho vaig celebrar amb els meus amics de l'atletisme que van vindre a veure'm i que per circumstàncies no van poder estar allí competint.
 
T'esperaves aqueixa posició després d'haver estat tant de temps amb les lesions?
No, la veritat és que no m'esperava per a res ser allí. I, sobretot, estar a aqueix nivell. Encara que, quan va acabar vaig comentar amb la meua família i amb la meua entrenadora que vaig sentir que en la competició no va acabar d'eixir la marca realment. Em vaig sorprendre molt de tornar-me a sentir així de competitiva una altra vegada, de lluitar cada prova, cada punt me'l vaig treballar moltíssim dins de la competició. I crec que aqueixa és una de les coses que més he millorat enguany, el cap, com afronte les proves i els dos dies de competició. Després de cinc anys difícils això ha sigut aire fresc per a mi i la veritat que em fa estar molt motivada per a l'any que ve.
 
Com has portat el tema de les lesions en aquests últims anys?
Ha sigut molt dur. Jo em vaig lesionar en un moment en el qual estava fent el salt de qualitat. Em vaig quedar en el moment en el qual anava a estar millor, perquè aqueix any estava molt bé, havia fet el rècord d'Espanya absolut, havia fet marca en pràcticament totes les proves. Era el moment en el qual jo estava fent el salt a les internacionalitats absolutes i també anava a anar a l'europeu. Llavors, aqueixa primera lesió em va tallar molt el desenvolupament de la carrera esportiva. D'altra banda, no ho vaig saber gestionar molt bé, em vaig sentir una mica sola, sense molt de suport de la federació, sobretot al principi d'aqueixa lesió. A més, és que jo mai m'havia lesionat molt fort. Em va costar molt tornar i just al mes de tornar em vaig trencar l'isquio. Després va ser encadenar una darrere d'una altra. Al principi t'intentes fer a la idea que no passa res, que és una lesió, que a tots els esportistes els passa, però després van ser moltes seguides, no acabava de tornar a posar-me en forma i això mentalment em va minar molt la moral, sobretot de moment en el qual va ocórrer tot. M'ha costat molt afrontar tot això, però després de molta faena amb psicòlegs i de molt de suport a casa i per part de la meua entrenadora hem aconseguit eixir.
 
Vas pensar a abandonar?
Si, és una idea que se m'ha passat pel cap molt de temps. Aquest mateix any va haver-hi un moment en el qual vaig tocar fons, no sabia que fer, vaig estar dues setmanes bastant malament. De fet, va anar al maig, però jo crec que havia arribat tan al fons que només podia eixir cap amunt. El més important és no rendir-se, encara que a vegades dubtes, perquè tots dubtem, som humans. Per molt que siguem esportistes i sempre vulguem l'excel·lència, l'important és no rendir-se i confiar en tu mateix. També ajuda tindre al costat a gent que confia en tu, perquè quan no pugues afrontar-lo, que et donen suport, i així poder agafar aire.
 
Quin missatge llançaries a les persones que han viscut una situació similar a la teua?
Jo els diria que no es rendisquen mai perquè si no ho intentes sempre et quedaràs amb el cuquet, que només fracassa el que es rendeix, que de tot s'acaba eixint i que han de quedar-se amb la sensació d'haver-li'l passat bé, d'haver-ho intentat i d'haver-ho donat tot i si després ix, genial, i si no ix, almenys, ho has intentat i no et quedaràs amb el dubte que haguera passat.
 
Quin és el pròxim objectiu?
Jo diria que és anar competició a competició igual que he fet enguany. Hi ha un meeting que podria ser que participara en França a la fi de setembre, per la qual cosa aqueix podria ser el següent. Primer seria centrar-me en les competicions nacionals i si després puc anar als internacionals que sempre seran benvinguts. Dins de l'estiu, la qual cosa m'agradaria aconseguir i, crec que és el més realista per a mi, és anar a l'europeu de Roma.