Benicarló perd la propietat municipal del seu Campanar

El campanar de Benicarló és propietat del Bisbat de Tortosa, segons la sentència que ha dictat l'Audiència Provincial de Castelló, una decisió que revoca la primera sentència del jutjat de Primera Instància de Vinaròs, que atorgava la propietat a l'Ajuntament, a més d'un carrer limítrof a aquest, que havien sigut inmatricucados per l'Església l'any 2015.

Així, el Tribunal estima el recurs d'apel·lació del Bisbat de Tortosa i falla que la Carta Pobla atorgada pel Rei Jaume I als sis primers pobladors de la localitat en 1246 “no acredita de manera suficient” que el monument pertanga a l'Ajuntament.

Miralles: “L'Ajuntament no es podrà fer càrrec de les despeses d'aquest edifici”

Després de conéixer la sentència, l'alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, va comunicar personalment als grups municipals el contés de la fallada. “L'Ajuntament ha fet el que havia de fer, que és defensar i lluitar per un immoble que pensem que és de titularitat municipal”.

Per a la munícipe, la sentència no té en compte els arguments de la primera resolució, que atorgaven la propietat a l'Ajuntament, i ha anunciat que "a partir d'ara, l'Ajuntament no es podrà fer càrrec de les despeses que es deriven d'aquest edifici, que ja no és de titularitat municipal”.

L'Ajuntament podrà recórrer aquesta segona sentència interposant un recurs de cassació en un termini de 20 dies davant el Tribunal Suprem. "Encara hem d'acabar de prendre una decisió definitiva, d'acord amb el criteri dels tècnics i advocats de l'Ajuntament”, ha afirmat Xaro Miralles.

Què diu la sentència?

La fallada del jutjat assenyala que “això és així puix que consta acreditat que l'església medieval (…) va ser derrocada en el S. VIII i es va alçar una nova construcció, desconeixent-se per qui va ser costejada”, precisa la Sala en la sentència d'apel·lació, que estima el recurs formulat contra la resolució d'instància pel Bisbat de Tortosa (Tarragona). 

Segons el parer dels magistrats, “resulta difícil assumir jurídicament que tot aquest conjunt arquitectònic de nova construcció amb església destinada al culte i la torre-campanar, destinada per la seua naturalesa al servei de culte (…), el destí principal del qual ha sigut sempre donar els tocs horaris del culte fins a l'actualitat, no siguen tots dos propietat de l'Església”.  

El Tribunal assenyala d'altra banda que el fet que l'Ajuntament sufragara el cost de les campanes, reparacions, manteniment o subministraments “no justifica el seu títol de propietat”, ni tampoc que la torre campanar “figure inscrita en el registre municipal de béns, que no és més que un registre administratiu que no constitueix prova de titularitat”. 

L'Audiència conclou per tant que l'al·legada propietat des de temps immemorial que addueix la corporació municipal “no ha quedat acreditada enfront de la titularitat del Bisbat demandat”.