La intransigència de PP i PSOE no permet que la Llei contemple la retolació de senyals de trànsit en llengües cooficials
Compromís demanava en la seua proposta la llibertat de l'Ajuntament de Bellreguard a mantindre senyals retolats en valencià
Els vots contraris dels partits majoritaris i PNB han impedit que prosperara la Proposició de Llei de modificació del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària, i del Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament General de Circulació per a l'aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, que reclamava la possibilitat que els ajuntaments de zones bilingües puguen mantenir senyals de trànsit que porten molts anys escrites en valencià, davant un requeriment de la Subdelegació del Govern de València.
La població de Bellreguard -PSOE inclòs- es va concentrar en 2018 junt a una vintena d'entitats polítiques, socials i culturals per a reclamar el manteniment dels senyals de trànsit com estan en l'actualitat, en valencià, tal com defensava l’aleshores alcalde Àlex Ruiz (Compromís) recollint el sentir d'aquesta població. “Que ara diguen que la nostra iniciativa, presentada el passat estiu, no és oportuna és un insult al poble valencià i al respecte per unes llengües que asseguren voler protegir. La realitat és que els senyals de la discòrdia són uns senyals perfectament comprensibles”, ha indicat el senador Mulet. “La qüestió de l'ajuntament de Bellreguard és una mostra del supremacisme lingüístic que es viu en aquest Estat, on normes estatals entren en col·lisió amb legislació autonòmica o drets bàsics. Els valencians optem per l'ús de la nostra llengua des de les institucions, per l'especial respecte i protecció que necessiten aquestes llengües en àrees de predomini lingüístic valencià, cosa així establida en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià vigent des de 1983”, ha recordat.
Mulet ha rebutjat que “PSOE i PP no consideren urgent o oportú el debat d'aquestes qüestions, igual que el PNB, mentre signen la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, quan tot haguera sigut ben senzill introduint que els senyals de trànsit figuraran en idioma castellà o en la llengua oficial de la comunitat autònoma on radique el senyal”.
El senador ha insistit que els pictogrames són prou explicatius per algú que ha obtingut el permís de conduir i que, qualsevol pararia o no estacionaria davant una d'aquests senyals, de manera que argumentar no entendre el significat no sembla raonable perquè són generals els dibuixos o pictogrames en els reglaments de circulació dels diferents estats. “El propi Tribunal Constitucional ha indicat que és inherent a la cooficialitat el que, en els territoris on existisca, la utilització de l'una o l'altra llengua per qualsevol dels poders públics en ells radicats tinga en principi la mateixa validesa jurídica… o que la normalització lingüística té per força que incidir en matèries també delimitades per altres títols competencials reservats a l'Estat”.
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha lamentat que no se solucione un problema “que es pot ocasionar amb aquesta intromissió de la legislació de trànsit en les competències autonòmiques en defensa de la normalització lingüística”.
El Tribunal Suprem ha de decidir en les pròximes setmanes el recurs del Consistori “atès que no s'entén la imposició del castellà si totes dues llengües són oficials en el nostre territori”.
