Baixa la mortalitat en les carreteres de la Comunitat Valenciana
El ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska ha presentat esta setmana el balanç provisional dels sinistres registrats en les carreteres espanyoles durant l'any passat; 1.048 sinistres mortals en els quals van morir 1.145 persones, tres menys que en 2022, i altres 4.495 persones van patir ferides que van requerir el seu ingrés hospitalari.
Les xifres difoses s'emmarquen en un context en el qual han augmentat un 2 per cent els desplaçaments de llarg recorregut, el parc de vehicles (un 1,7 per cent) i el cens de conductors (un 0,4). En 2023 es van realitzar 448,7 milions de desplaçaments per carretera, amb un parc de vehicles que se situa en els 36,6 milions i un cens de conductors que s'eleva fins als 27,8 milions.
“M'han escoltat en nombroses ocasions dir que els sinistres de trànsit en la seua majoria són evitables i que reduir eixes tràgiques xifres és a les nostres mans si tots redoblem els nostres esforços amb eixe objectiu”, ha destacat Grande-Marlaska en la presentació del balanç, on ha reiterat una “crida a la responsabilitat dels conductors, perquè evitar les distraccions, respectar les normes de circulació i usar els sistemes de seguretat són tres simples elements que poden rebaixar en gran manera estes dramàtiques xifres i les tragèdies humanes que hi ha després d'elles”.
En a l'àmbit automómico, la Comunitat Valenciana és la cinquena en la qual més han disminuït els accidents mortals, un 9'2%, quedant per davall de la mitjana de l'últim lustre. En total, han mort este any 88 persones, 9 menys que en 2022.
Així ha sigut la mortalitat
L'evolució de la sinistralitat al llarg dels 365 dies del passat any ha sigut variable, tal com a continuació es mostra en les següents dades:
Ha augmentat el nombre de sinistres mortals registrats, però el número de morts és quasi el mateix, la qual cosa indica que la letalitat mitjana (número de morts per sinistre) ha disminuït.
Hi ha hagut 25 dies amb 0 morts, quatre dies més que l'any anterior.
La mitjana diària de morts en carretera ha sigut de 3,1 persones.
L'evolució de la sinistralitat a la Unió Europea mostra una situació d'estabilitat, en el qual les xifres dels diferents països se situen entre un +/-5 per cent segons la Comissió Europea. Amb dades provisionals del primer semestre de 2023, Suècia, Irlanda i Estònia han augmentat els morts en 2023, mentre que Alemanya i Dinamarca estan estabilitzats.
On i com són els accidents de trànsit?
Per tipus de via: De les 1.145 persones mortes, 849 (74%) van morir en sinistres que van tindre lloc en vies convencionals, 21 persona més que en 2022.
En vies d'alta capacitat els morts han disminuït respecte a l'any anterior. Concretament en 2023 van morir 296 persones, 24 menys que en 2022.
Estes dades confirmen que es manté estable la relació que 3 de cada 4 morts es produïxen en sinistres que tenen lloc en vies convencionals.
Per tipus de sinistre: L'eixida de la via continua sent el tipus de sinistre que més morts registra amb 486 persones, el 42% del total de morts, xifra similar a la del passat any. Per contra, disminuïxen un 9% els morts en col·lisions frontals.
Per tipus d'usuari: Augmenta en un 9% els usuaris vulnerables morts, situant-se en 463 morts, 38 més que en 2022.
Este increment que ha sigut desigual entre els diferents tipus d'usuaris vulnerables, com es pot veure en la següent taula, es deu principalment als motoristes, la mortalitat dels quals ha augmentat un 19% respecte a 2022.
Destaca que quasi la meitat dels vianants morts ho van ser en sinistres que van tindre lloc en autopistes i autovies (56) enfront dels 62 que ho van ser en vies convencionals.
Tenint en compte l'evolució des de 2012, l'únic mitjà de desplaçament que ha augmentat la sinistralitat és el dels motoristes amb un augment del 37% (de 218 a 299).
En canvi, la xifra de ciclistes morts roman constant en l'última dècada, en un entorn de major ús de la bicicleta i amb el repte de no augmentar la sinistralitat.
Els vianants, els que viatjaven en turisme i en camió també han reduït la seua mortalitat des de 2012, amb un 11%, un 23% i un 34% de disminució respectivament.
Per característiques de la persona víctima: La franja d'edat que més augmenta la seua mortalitat és la de 45 a 54 anys amb 228 persones mortes, el 20% del total i amb xifres un 11% superiors a les de 2022. Augmenta també la mortalitat infantil ja que l'any 2023 registra un total de 22 morts entre 0 i 14 anys, la segona xifra més alta dels últims 10 anys solament per darrere de l'any 2014.
Per part seua, el grup de 65 i més anys concentra el 18% de les persones mortes (206), amb un descens del 10% (-24) respecte al 2022.
Per sexes, els homes concentren el 79% de les víctimes mortals (905) enfront del cas de les dones (236) que concentren el 21% restant. Estes xifres són un 1% inferiors a les de 2022 en el cas dels homes, però es mantenen sense variacions en el cas de les dones.
Per temporalitat del sinistre: El 57% dels morts (658) es registra en dia laboral enfront del 43% (487) del cap de setmana.
Accessoris de seguretat: 138 persones que viatjaven en turisme i furgoneta no feien ús del cinturó de seguretat. En el cas dels motoristes morts, 8 d'ells no portaven casc i tampoc feien ús del mateix 9 dels ciclistes morts.
Per localització del sinistre: Andalusia i Catalunya registren les majors xifres de sinistralitat viària, en tots dos casos s'observa una disminució respecte al passat any d'un 12% (-26) i un 5% (-8) respectivament. Per contra, La Rioja i la Comunitat Foral de Navarra registren les menors xifres amb l'1% del total, amb 11 i 13 morts respectivament.
Les mesures del Ministeri
A la vista d'estes estadístiques, la política de seguretat viària del Ministeri de l'Interior este 2024 prioritzarà assumptes com la mortalitat dels motoristes, les eixides de la via, les distraccions i somnolència i la conducció sota l'efecte d'alcohol i drogues.
El col·lectiu de motorista és un dels quals més preocupa el Ministeri de l'Interior, que prepara diverses mesures per a intentar reduir la sinistralitat d'este col·lectiu:
Actualització del contingut dels cursos de recuperació de punts per a incorporar un perfil específic per als motoristes que han perdut el seu saldo de punts i per als quals es programaran cursos de conducció segura i eficient.
Establiment d'un curs obligatori per als conductors del permís B amb tres anys d'antiguitat que vulguen conduir motos de fins a 125 centímetres cúbics.
Ús obligatori del casc integral o modular i els guants homologats als motoristes en carretera.
A més d'estes mesures, la DGT revisarà les normes reguladores del trànsit:
Reformarà el Reglament de Circulació per a actualitzar el Catàleg de Senyals de trànsit.
Impulsarà la reforma dels Reglaments de Conductors, Vehicles i de Circulació per a la regulació del vehicle autònom.
Grande-Marlaska ha fet també balanç del semestre de la Presidència Europea, durant la qual es va celebrar a Madrid una reunió del Grup d'Alt Nivell de Seguretat Viària i s'han arribat a dues orientacions generals en el Consell de la UE sobre la Directiva de Permisos de Conduir (la vigent és de 2006) i la Directiva sobre Intercanvi Transfronterer sobre Infraccions de Trànsit (la vigents és de 2015)
El Ministre de l'Interior ha conclòs amb el compromís que “tots els que formem part del Ministeri de l'Interior, de continuar treballant de manera constant en estes i altres mesures per a millorar la coordinació entre administracions, augmentar la col·laboració públic-privada, reclamar una major acte responsabilitat de conductors i usuaris de les nostres carreteres i, per descomptat, continuarem posant el màxim esforç de tots els qui formem part del Ministeri de l'Interior per a aconseguir reduir les xifres de mortalitat viària”.
