Avel·lí Corma, premi al millor inventor europeu: “La química fa que nosaltres puguem viure”

Avel·lí Corma porta més de trenta anys desenvolupant la investigació de Catàlisi Heterogènia, treballa en disseny molecular de catalitzadors i en processos catalítics sostenibles, entre altres. Al llarg de tota la seua carrera ha rebut 47 premis, l'últim, al millor Inventor Europeu li ho van concedir el mes de juliol passat. Amb la seua investigació pretén aconseguir un món més sostenible i, per tant, més durador. Des de 1990, desenvolupa la seua labor científica en l'Institut de Tecnologia Química i és professor d'Investigació.
 
Com va aconseguir estudiar química?
Són les circumstàncies les que et porten, perquè jo volia estudiar ciències. De fet, el selectiu en aquell temps era el mateix per a matemàtiques, física, química i biologia. Després, ja seleccionaves i jo vaig triar química. Encara que, podria haver triat física perquè també m'agradava.
 
La química fa que el món funcione?
Sens dubte, la química fa que nosaltres puguem viure. No sols aporta a les activitats que fem diàriament, sinó que, també ha aportat als avanços que s'han fet en la medicina i en la sanitat. Un exemple d'això va ser quan es va descobrir el clor, que va suposar un impacte en la salut, especialment, en la desinfecció. La química és present en els antibiòtics, les medicines i en els materials que utilitzem, que van des de combinacions de metalls fins a polímers.
 
Com a professor i formador de professionals en la matèria, com veu el futur dels químics?
Jo ho veig molt bé, perquè la química és també una ciència transversal. En aquests moments, ja veus que es parla de bioquímica, per exemple. Així mateix, en tot el que és la medicina molecular, la química juga un paper molt important. Respecte al que són els nous materials, com el grafé, per exemple, han sigut els físics i químics descobridors. Jo soc molt optimista, i crec que la química està jugant i jugarà un paper més important si cap.
 
La ciència té límits?
Jo crec que no. Quan trobes resposta a una pregunta que et fas, immediatament això et genera noves preguntes. Ens queda molt per aprendre i la ciència i la investigació són les que ens ho ensenyaran.
 
La ciència i els científics estan ben atesos pels serveis públics?
A Espanya, en els últims anys, especialment, s'ha millorat el finançament. També cal tindre en compte que els científics i investigadors ens hem de buscar el finançament. Escrivim projectes i alguns d'ells els enviem, per exemple, al ministeri o a les conselleries de les regions. Però, hi ha molts projectes que enviem a la Comunitat Europea, solen ser projectes competitius. També hi ha uns altres que els presentem a les empreses que ens financen. És a dir, nosaltres ens hem de buscar els recursos. Com dic, ha millorat el finançament públic a Espanya en els últims anys. Però, la qual cosa és molt important és que es mantinga un nivell de finançament correcte al llarg dels anys i que no tinguem pujades i baixades.
 
Quin és l'objectiu principal de la investigació dels catalitzadors sintètics?
L'objectiu principal de la química sostenible és utilitzar les matèries primeres de la forma més racional possible i evitar la formació de subproductes i de contaminants, concretament, això és el que els catalitzadors ens ajuden a aconseguir. Per tant, els catalitzadors ens dirigeixen la reacció al producte que nosaltres volem obtindre i eviten la formació de subproductes no desitjats. En altres casos, quan es generen contaminants, els catalitzadors, també ens ajuden a eliminar-los i, moltes vegades, a transformar-los en productes que es poden tornar a reutilitzar.
 
Què diria que tenen en comú la majoria de les seues investigacions?
Jo crec que nosaltres hem aconseguit i continuem aconseguint, que dins dels temes que investiguem, donar un punt de vista diferent i original. Això fa que els nostres projectes siguen rellevants científicament i, al mateix temps, resulten atractius per a les empreses.
 
Per què és tan important la sostenibilitat hui dia?
Perquè els recursos són limitats i, a més, nosaltres hem de preservar el medi ambient. Hem de mantindre el nostre planeta per a poder passar-s'ho a la següent generació i, si és possible, d'una forma millor de la que nosaltres ho hem rebut.
 
Quins efectes pot tindre no aconseguir viure en un món més sostenible?
El nostre món si no és sostenible s'extingirà, almenys la nostra espècie, i si no arriba a extingir-se hi haurà molta part de la humanitat que el passarà molt malament.
 
Ha manifestat que el quadre de l'Alquimista, de David Teniers, exposat en el Museu del Prado, representa l'inici de la química què creu vosté que hauria de tindre un quadre perquè representara la química de hui dia?
Perquè represente la química de hui dia, jo crec que d'alguna manera el pintor hauria de plasmar la química com una disciplina transversal que s'aplica a moltes parts del que és la ciència de hui dia. Conforme deia abans la química és clau i és fonamental per al desenvolupament de nous materials. Pensa en tot el que s'ha fet en polímers, per exemple, i en aquests moments, s'estan fent polímers renovables i amb matèries primeres renovables. També, el que s'ha fet amb la química i el seu impacte en la medicina i en l'energia. Hauria de donar una visió de la química com una disciplina transversal.
 
Dels 47 premis que ha rebut Quin és el que més el va sorprendre que li atorgaren?
Tots et sorprenen perquè cadascun ve en un moment i en una etapa de la vida diferent. Tots tenen un impacte important perquè et reconeixen una part del treball que has estat fent amb el teu equip. Jo diria que tots tenen una cosa especial.
 
No és molt habitual que facen reconeixements en vida, però a Moncofa li van posar el seu nom al col·legi i a una avinguda Com s'assega?
A mi em va emocionar molt. Cal tindre en compte que jo no sols soc de Moncofa perquè vaig nàixer allí, soc de Moncofa perquè he viscut molt de temps allí i perquè em sent de Moncofa. A més, tinc allí als meus amics, la meua família i em va emocionar moltíssim el reconeixement del poble.
 
Té pensat tornar a viure al poble que li va veure nàixer?
Durant l'any quasi tots els caps de setmana vaig a Moncofa, també per Nadal i quan tinc vacances. El que si que faré quan dedique menys temps al treball i tinga més llibertat de moviment serà passar temporades més llargues al poble.