elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Avanç mèdic: Investigadors valencians extirpen un tumor cerebral sense danyar al pacient

Avanç mèdic: Investigadors valencians extirpen un tumor cerebral sense danyar al pacient
  • La revista científica Frontiers publica un article del vicerector d'Investigació de la UCV, José María Tormos, i del neuròleg Álvaro Pascual Leone, catedràtic d'Harvard (EUA)

La revista científica internacional Frontiers ha publicat un article d'investigació del vicerector d'Investigació de la Universitat Catòlica de València (UCV), José María Tormos, i el neuròleg Álvaro Pascual Leone, catedràtic de la Universitat d'Harvard (els EUA), codirectors del projecte Brain Health and Resilience València Challenge. Al costat d'altres investigadors dels Estats Units, França, Itàlia i Espanya, Tormos i Pascual-Leone presenten el cas d'un pacient amb tumor cerebral que s'ha sotmés a un procés de prehabilitació cortical. Abans de la cirurgia han aconseguit que les funcions exercides pel teixit sa adjacent al tumor les duga a terme una altra part del cervell. Així, l'extracció del tumor no ha danyat cap funció cognitiva o motora.

La cirurgia de tumors cerebrals té sempre com a objectiu aconseguir la màxima extirpació del tumor i evitar, en la mesura del possible, el mal al teixit cerebral sa. En eixe sentit, neuròlegs i neurocientífics de tot el món busquen solucions des de fa anys perquè els pacients no perden capacitats cognitives a conseqüència d'estes operacions. El tractament proposat en la línia d'investigació a la qual se circumscriu este estudi consistix en una sèrie d'intervencions realitzades abans de la cirurgia. Se les coneix com a prehabilitació cortical, o prehabilitació de l'escorça cerebral.

La prehabilitació cortical combina neuroimatgeria estructural i funcional, estimulació cerebral no invasiva (neuromodulació) i entrenament intensiu. El primer pas és determinar les àrees més rellevants per a cada funció i la seua proximitat al tumor. El segon pas és inhibir, mitjançant “neuromodulació”, l'activitat de les àrees d'activació més pròximes al tumor i, per tant, les que tenen major risc de generar un dèficit en la cirurgia.

Immediatament després arriba el tercer i últim pas: realitzar entrenament intensiu i d'alta complexitat, per a induir la utilització altres àrees, allunyades del tumor, per a activar la xarxa neuronal responsable de la funció. Estos canvis es poden veure potenciats quan s'associa activitat física amb intervals d'alta intensitat, que promou la consolidació dels mecanismes de plasticitat neuronal.

Els resultats d'este treball, on ja s'han estudiat a més de 25 pacients amb resultats molt satisfactoris, s'han presentat, així mateix en el Congrés Mundial de Neurorrehabilitación, a Vancouver (el Canadà), en un simposi monogràfic especialment destinat a esta intervenció innovadora.

Gran potencial de la tècnica

“Esta línia d'investigació ha posat en relleu el potencial d'establir noves connexions cerebrals i transferir activitat funcional d'una àrea del cervell a una altra abans de la neurocirurgia. No obstant això, els mecanismes neuronals subjacents a estos processos, particularment en el context de les lesions que ocupen espai, seguixen sense ser clars”, matisa Tormos.

El cas d'estudi exposat en esta investigació és el d'un pacient amb un tumor cerebral que es va sotmetre a un protocol de prehabilitació amb vint sessions de neuromodulació inhibidora no invasiva sobre una regió de la xarxa neuronal responsable del llenguatge, juntament amb un entrenament intensiu de tasques. La prehabilitació va resultar en un increment de la distància entre el tumor i l'àrea de màxima activació en tasques de llenguatge. A més, es va observar una millora de la connectivitat funcional dins del circuit lingüístic.

Segons expliquen els autors de la investigació en el propi article de Frontiers, “la inhibició de l'àrea de la xarxa funcional que envoltava la lesió cerebral d'este pacient va resultar en un canvi plàstic en l'organització espacial de la xarxa, presumiblement a través de l'establiment de noves estratègies d'activació que allunyen l'àrea més important per a activar la funció del lloc de la lesió”.

“Si bé estos resultats són prometedors, la prudència ens obliga a subratllar la necessitat de realitzar estudis més amplis per a confirmar i generalitzar estes troballes”, afig Tormos.

Projecte Brain Health and Resilience València

La Universitat Catòlica de València ha posat en marxa este curs un ambiciós projecte d'investigació, innovació clínica i formació sobre salut i resiliència cerebral, dirigit per investigadors de la Universitat, amb l'assessorament científic del catedràtic d'Harvard Álvaro Pascual-Leone, un dels majors experts a nivell internacional del camp de la neurologia, que convertirà a València en centre de referència mundial en la prevenció i tractament de malalties psiquiàtriques i neurològiques.

El projecte, Brain Health and Resilience València Challenge (El desafiament de València per la Salut i la Resiliència Cerebral), respon a un doble compromís amb la societat valenciana: d'una banda, mantindre la capacitat funcional òptima del cervell en cada persona al llarg de la seua vida i previndre problemes cognitius, identificant els possibles factors de risc de manera primerenca; així com promoure la resiliència cerebral per a minimitzar els seus danys en pacients amb patologies neurològiques i psiquiàtriques.

Este és el repte de la UCV: disposar d'indicadors de salut i resiliència cerebral per a desenvolupar programes de monitoratge, identificar noves dianes terapèutiques, així com dissenyar estratègies d'intervenció per a modificar i optimitzar estils de vida relacionats amb la salut cerebral.

En un primer moment, es recaptaran dades en tres cohorts poblacionals representatives que sumaran més de 9.000 participants: persones sanes, per a estudiar marcadors biològics i comportamentals relacionats amb la salut cerebral; pacients amb malalties neurològiques i psiquiàtriques, per a caracteritzar components individuals relacionats amb mecanismes de resiliència i identificar noves dianes terapèutiques; i joves, per a estudiar l'impacte dels estils de vida sobre la salut cerebral a curt i llarg termini.

Unitat de Salut Cerebral

Des del primer moment, s'ha volgut traslladar este desafiament a la clínica, per la qual cosa les Clíniques UCV ja compten amb una Unitat de Salut Cerebral on apliquen els descobriments haguts fins a la data. Per a això, s'empra la tecnologia més capdavantera, des d'un tractament multidisciplinari que abasta la medicina, la fisioteràpia, la psicologia, la nutrició, l'activitat física i l'esport i la teràpia ocupacional. L'atenció personalitzada inclou l'assistència i el suport continus a la família i als cuidadors.

Així, el programa d'estimulació cerebral no invasiva està dirigit a persones que han patit un ictus, patixen alzheimer o párkinson, entre altres patologies, reduint l'impacte de la discapacitat que els pogueren ocasionar.

D'altra banda, el programa de promoció d'estils de vida saludables s'oferix a persones sanes de qualsevol edat que volen cuidar la seua memòria, optimitzar les seues funcions cognitives i mantindre el seu equilibri emocional per a poder aconseguir les seues metes i propòsits vitals. És per això que ajuda a cada individu a definir prescripcions personalitzades que poden incloure l'activitat física, la nutrició, el somni, l'oci i l'activitat social.

Pujar