Augmenten un 30% les importacions d'arròs de països estrangers a Europa
En huit mesos s'han superat 1,1 milions de tones arribades des de Myanmar i Cambodja
La reactivació de la clàusula de salvaguarda de l'arròs europeu enfront de les importacions de Cambodja i Myanmar, que al maig va comptar amb el vot favorable del Parlament Europeu, corre el risc de no tirar avant a causa del bloqueig que mantenen Estats membres del nord d'Europa. A través del COPA-COGECA –entitat que aglutina les principals organitzacions agràries i cooperatives de la Unió Europea (UE)– l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) insta aquests països a deixar d'oposar-se a un mecanisme aranzelari “necessari per a frenar les importacions massives que compten amb un avantatge competitiu i evitar així l'enfonsament dels preus dels arrossers europeus”.
Tant és així que, segons revela AVA-ASAJA a partir de dades de la Comissió Europea, les importacions d'arròs procedents de països tercers amb destinació a la UE han augmentat un 30% des de setembre de 2021 fins a maig de 2022, superant els 1,1 milions de tones enfront de les 854.000 tones del mateix període de l'any anterior. Precisament Myanmar i Cambodja, sense clàusula de salvaguarda des de gener de 2021, impulsen les entrades d'arròs al mercat europeu en pujar un 155% (222.201 tones enviades) i un 42% (123.995 tones) respectivament. Per contra, les exportacions d'arròs de la UE han experimentat la tendència oposada, en descendir un 16% en aquest període.
El tresorer de AVA-ASAJA, que al seu torn és vicepresident del Grup de l'Arròs del COPA-COGECA, Miguel Minguet, critica “la insolidaritat d'alguns països del nord d'Europa cap als seus socis de la UE productors d'arròs, així com la incoherència que exhibeixen perquè anteposen els seus interessos comercials a la defensa dels drets humans que aquestes dictadures militars vulneren sistemàticament. Potser no els importa que Cambodja i Myanmar atempten contra opositors polítics i minories ètniques? On queda la defensa de la llibertat i la democràcia? Aquesta divisió a càrrec d'uns polítics com Frans Timmermans que sembla que només busquen les comissions del seu país, demostra una Europa feble i en decadència dins del context mundial que renuncia als seus principis morals”.
Per part seua, el responsable de la sectorial de l'arròs de AVA-ASAJA, José Pascual Fortea, reitera que la reactivació de la clàusula també hauria d'incloure a l'arròs japónica o redó, el tipus més cultivat en la Comunitat Valenciana i que, fins ara, sempre s'ha exclòs del mecanisme.
AVA-ASAJA se suma a les gestions de ASAJA i COPA-COGECA perquè durant la presidència txeca del Consell se seguisquen els passos del Parlament Europeu i es torne a aplicar el mecanisme a les importacions de Myanmar i Cambodja, el qual s'ha de tancar abans que acabe 2023 ja que a partir de 2024 entra en vigor el sistema de preferències generalitzades.
