Augmenta un 25% la supervivència sense seqüeles després de parada cardiorespiratòria a Espanya
Durant la pandèmia s'han observat pitjors resultats neurològics en els pacients després de parada cardiorespiratòria, “probablement per la por al contagi de COVID-19 per part dels testimonis”, afirmen els investigadors
Investigadors de l'Hospital Universitari La Paz (Madrid) han presentat en l'e-Congrés SEC 2020 de la Salut Cardiovascular una anàlisi retrospectiva de les característiques i pronòstic neurològic dels supervivents que han patit una parada cardiorespiratòria (PCR) de 2006 a 2020, confirmant que la supervivència sense seqüeles en aquests pacients ha augmentat un 25% entre 2006 i 2020.
Per a l'anàlisi, es van incloure 510 pacients separats en tres grups: grup 1, de 2006 a 2010; grup 2, de 2011 a 2015; i grup 3, de 2016 a 2020, coincidint els grups amb els canvis realitzats en els protocols de les guies de pràctica clínica, de manera que poguera valorar-se el seu impacte en el pronòstic dels pacients després de patir una PCR.
“Nosaltres estudiem específicament la supervivència amb bon pronòstic neurològic (que es mesura mitjançant una escala anomenada Cerebral Performance Category). Els pacients que recuperen el batec després d'una parada cardíaca prolongada solen quedar en coma i amb seqüeles cerebrals, i l'objectiu és aconseguir que les maniobres de reanimació cardiopulmonar hagen sigut prou bones per a haver-hi perfundido el cervell durant la parada cardíaca i que el pacient puga recuperar-se i fer una vida normal després”, explica la Dra. Irene Marco Clement, primera signant de l'estudi.
En les guies de 2005 es recomanava per a les compressions una freqüència aproximada de 100 compressions per minut i una profunditat de 4-5 centímetres. No obstant això, les de 2010 van canviar la recomanació a una freqüència de “almenys 100 compressions per minut” i una profunditat de “almenys 5 centímetres”, marcant un límit inferior però no superior, per la qual cosa el resultat són compressions de major profunditat i a major freqüència.
Les guies de 2015 si que van establir un límit superior, recomanant una freqüència entre 100-120 compressions per minut i una profunditat de “5 però no més de 6 centímetres”.
“A més, les guies han fet al llarg dels anys cada vegada més recalcament a optimitzar la implicació dels testimonis no sanitaris, simplificant els algorismes perquè la població general puga aplicar-los, fomentant l'educació i l'accés a desfibril·ladors semiautomàtics, que des de fa uns anys poden trobar-se en cada vegada més establiments, parades de metro, etc.”, afig la Dra. Marco.
La supervivència dels pacients que arriben a l'hospital amb bon pronòstic neurològic va ser de 41,5% en el grup 1, 46,1% en el grup 2 i 52% en el grup 3. La supervivència global en el total de la mostra va ser de 56%, incloent bon i mal pronòstic neurològic.
“Si ens comparem amb els Estats Units, les xifres d'Espanya són millors (hi ha sèries americanes amb supervivències de 10-20%). Les nostres taxes sí que són similars a les europees. No obstant això, en la supervivència després de PCR encara hi ha molt de marge de millora i hem d'invertir els nostres esforços a continuar millorant-la: és essencial formar a la població perquè sàpien quins passos prendre en cas de presenciar una parada i augmentar la disponibilitat de desfibril·ladors”, apunta l'experta.
“A més”, alerta, “en aquesta pandèmia estem objectivant pitjors resultats neurològics en els pacients després de PCR, probablement perquè la por al contagi de coronavirus fa que els testimonis no inicien les maniobres de reanimació cardiopulmonar o les realitzen tard. És fonamental conscienciar al públic general que la supervivència d'aquests pacients depèn essencialment de les maniobres de reanimació”, conclou la Dra. Marco.
