Atenció si et dutxes en vestuaris públics: el bacteri SARM posa en alerta als podòlegs valencians
Els podòlegs valencians llancen un advertiment per la infecció SARM, una infecció per a aquells que es dutxen en
L'Il·lustre Col·legi Oficial de Podologia de la Comunitat Valenciana (ICOPCV) ha assenyalat que l'augment de la població que practica esport de manera habitual, també ha incrementat el nombre de persones que es dutxen en espais públics com a gimnasos, piscines, clubs esportius o residències d'estudiants, i això requerix seguir unes pautes d'higiene concretes per a evitar els contagis per infeccions als peus.
“Les infeccions més comunes són fúngiques, bacterianes i víriques i poden contraure's sovint en el sòl de les dutxes públiques perquè estos organismes proliferen en ambients càlids i humits. Les infeccions poden propagar-se fàcilment dels peus d'una persona contagiada al sòl de la dutxa i d'ací al nostre peu”, ha declarat Jorge Escoto, podòleg i membre de la junta directiva de l'ICOPCV.
Des del Col·legi s'han destacat que les afeccions més comunes en este context són el peu d'atleta, l'onicomicosis, les berrugues i a això s'afig la infecció per SARM, que encara que és menys freqüent també s'estan trobant casos.
Des de l'ICOPCV s'ha assenyalat que l'staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM) és un tipus de bacteri resistent a molts antibiòtics. Les infeccions per este bacteri solen afectar la pell a nivell local, però les infeccions greus també poden afectar òrgans interns. Pel que fa als peus, es manifesta en forma d'embalums inflamats, rojos i sensibles en la pell que semblen grans o picades d'aranya. A més, també poden convertir-se en abscessos profunds i dolorosos que poden requerir antibiòtics o un drenatge quirúrgic.
Pel que fa al peu d'atleta, també anomenat ‘tinea pedis’, és la infecció més comuna en dutxes públiques i és una infecció per fongs que es manifesta principalment com a descamació entre els dits o en la planta dels peus. És necessari tractar-ho quan apareixen estos signes perquè quan s'estén en el temps pot provocar infeccions en les ungles dels peus, que són més difícils de tractar, i estendre's als espais interdigitals.
Una altra de les afeccions més freqüents és l'onicomicosis, que és la infecció per fongs en les ungles. Quan això succeïx, l'ungla afectada es torna cada vegada més fràgil i es trenca. Les onicomicosis més freqüents són les subungueales distals (de la punta) i laterals (dels costats).
“Encara que és poc contagiosa per contacte directe, existix un alt risc d'infecció derivat de les restes de queratina o d'ungla amb espores dels fongs, que poden romandre vius llarg temps en piscines i dutxes públiques. És precisament en banys i gimnasos on més risc existix de contraure una onicomicosis”, ha declarat Jorge Escoto.
Els factors de risc que impliquen major incidència d'esta infecció són una higiene dels peus poc adequada, no assecar-los correctament, l'ús de sabates tancades que no ventilen o no utilitzar xancletes a les dutxes i vestuaris públics.
Finalment, en estos espais públics també és comú el contagi per berrugues que són infeccions cutànies causades per una família de virus denominada VPH (virus del papil·loma humà). En esta ocasió, apareixen protuberàncies aspres i escatoses en la planta dels peus. Són lesions que en fases inicials no fan mal i que tenen un període d'incubació llarg i si tarden a tractar-se poden estendre's a altres zones dels peus.
Des de l'ICOPCV s'ha ressaltat que per a evitar contagis, els sòls de les dutxes públiques han de ser desinfectats sovint, cal utilitzar xancletes com a primera barrera de protecció i llavar-les i desinfectar-les després del seu ús. Al costat d'això, han d'assecar-se fora bosses de plàstic. També cal assecar acuradament els peus, parant atenció als espais interdigitals.
En els casos de patologies per infecció, serà el podòleg el que en cada cas concret recepte el tractament mèdic més adequat i observar l'evolució.
Les persones amb corts, butllofes o altres ferides als peus són les més propenses a contraure una infecció a la dutxa. És aconsellable acudir almenys una vegada a l'any al podòleg per a revisar i valorar l'estat dels peus i ungles.
Des de l'ICOPCV es recorda, que per a garantir que estem en mans d'un professional de la Podologia i evitar ser víctimes de l'intrusisme, és a dir, ser tractats per supòsits professionals que manquen de la formació universitària que s'exigix per a esta branca sanitària, cal assegurar-se que la clínica on serem tractats disposa de número de registre sanitari i el podòleg esta col·legiat.
