AVA-ASAJA adverteix a Oltra: “El drama social serà major si la Xylella continua la seua expansió"
La vicepresidenta del Consell assegura que es compleix el protocol d'erradicació i creu que "no hi ha raó" per a les crítiques dels agricultors
L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) afirma que la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, demostra “no tindre tota la informació” per part de la conselleria d'Agricultura sobre la lluita contra la Xylella fastidiosa –a diferència de la bona informació que maneja en altres competències de l'administració autonòmica– perquè a l'associació li consta, tant pel sector com per les auditories de la Unió Europea (UE), que “la falta de dotació pressupostària impedeix al Botànic aplicar en la pràctica el protocol d'erradicació, la qual cosa està afavorint que el bacteri s'expandisca més ràpid que les tales i pose en perill el futur del sector agrari valencià”. Aquesta és una dels aclariments que AVA-ASAJA desitja traslladar després de la reacció de la mateixa Mónica Oltra a les crítiques formulades per aquesta organització durant el seu balanç de l'any agrari.
AVA-ASAJA assegura que la conselleria que dirigeix Mireia Mollà no compta amb suficient fons per a eliminar els arbres situats en un perímetre de 100 metres al voltant de cada positiu, com estableix la legislació europea, sinó que es veu obligada a donar prioritat a l'arrencada dels ametlers únicament infectats, en segon lloc als camps abandonats i, ja en últim terme, a la resta de la superfície damnificada. Seria com si a un malalt, raona AVA-ASAJA, en lloc d'aplicar-li un tractament de xoc, se li administrara un tractament light, amb el que s'agreujaria el seu estat i la curació es complicaria.
Tal com incidisca la vicepresidenta, el pla d'erradicació de la Xylella està auditat per la UE. El que no diu és que el seu últim informe de 2019 constata “una aplicació tardana i parcial de les mesures d'erradicació”, amb el que “nombroses plantes que van donar positiu (…) encara estan presents en una àmplia àrea infectada amb un alt potencial d'infecció”. La UE coincideix amb els testimoniatges recaptats que “no totes les plantes hospedadoras es van eliminar en l'àrea de 100 metres al voltant de les plantes que van donar positiu, el resultat després de la tala preventiva no és en absolut el desitjat”.
Respecte a les afirmacions d'Oltra que AVA-ASAJA forma part de la Comissió de Seguiment i que està al dia de les actuacions, l'associació contesta que en l'última reunió, en la qual per cert no s'alcen actes, AVA-ASAJA va sol·licitar que la conselleria posara una data per a acabar l'erradicació, una demanda a la qual no s'ha respost encara ni tan sols de manera aproximada. El fet de formar part d'aquesta comissió, prossegueix AVA-ASAJA, “no significa que estiguem d'acord o siguem còmplices de les decisions preses de manera unilateral per les administracions”.
Quant a les referències d'Oltra sobre el drama social que la Xylella està generant a les famílies afectades, AVA-ASAJA atribueix en gran part aqueix sofriment a les mateixes administracions a causa de la insuficiència dels recursos econòmics i humans destinats. D'una banda, la quantia de les indemnitzacions no cobreixen el valor real de les plantacions arrancades a causa dels límits pressupostaris imposats. La Generalitat Valenciana tampoc ha sigut capaç de proposar ni un pla perquè els agricultors puguen continuar vivint dignament després de l'arrencada, ni un pla de reestructuració futura que done viabilitat a les seues explotacions. Finalment, els pressupostos de la conselleria per a 2020 congelen en 700.000 euros la partida per a replantació de parcel·les afectades que en 2019 no es va gastar i fins i tot retallen a la meitat els fons dedicats a l'arrencada obligatòria per sanitat vegetal, de dues a un milió d'euros.
AVA-ASAJA adverteix a Oltra que “aqueix drama social al qual al·ludeix serà infinitament major si la Xylella continua la seua expansió perquè el problema ja no sols serà dels agricultors afectats, sinó de tota l'agricultura valenciana, espanyola i, a llarg termini, europea”. Segons estimacions de la Comissió Europea, les pèrdues econòmiques ocasionades per la Xylella ascendirien a més de 5.500 milions d'euros a l'any en cas d'estendre's a tot el continent.
L'organització agrària conclou que “estem davant una emergència fitosanitària i la Generalitat Valenciana ha de plantar-se davant Madrid i Brussel·les per a aconseguir un finançament suficient amb la qual, de debò, erradicar aquesta malaltia”.
