Un article evidencia que la carronya ha sigut tradicionalment infravalorada en la dieta dels animals vertebrats

Un estudi liderat per la Universitat d’Alacant (UA) ha demostrat que els treballs tradicionals sobre l’alimentació de la fauna silvestre tendeixen a infravalorar el paper que juga la carronya com a recurs tròfic. Malgrat la creixent evidència científica sobre la importància de la carronya en l’ecologia i l’evolució de molts vertebrats, moltes espècies no han sigut catalogades com a carronyeres, segons l’article publicat en la revista científica Global Ecology and Biogeography. Els animals carronyers són els que s’alimenten de preses en estat de descomposició i aquesta funció és d’una gran importància per a l’ecosistema en eliminar restes orgàniques i contribuir al reciclatge d’aquestes. Lamentablement, conèixer com i quant consumeix cada espècie aquest recurs tròfic no és senzill.

L’article, liderat per la investigadora del Departament d’Ecologia de la UA, Esther Sebastián, compta amb autors de les universitats de Granada (UGR), Miguel Hernández d’Elx (UMH), de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC) i de l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC). Els investigadors, utilitzant una gran base de dades d’informació de camp obtinguda per càmeres automàtiques de fototrampeig en diferents parts del planeta, han aconseguit caracteritzar els hàbits de consum de carronya a nivell mundial de mamífers com a raboses, senglars o fagines, però també ocells com els corbs, blanques, àguiles i alguns rèptils principalment d’Austràlia i Sud-Amèrica. 

«En aquest treball advertim com la literatura científica ha subestimat el paper dels vertebrats com a carronyers, i hem identificat els trets ecològics que caracteritzen aquelles espècies que podrien haver passat especialment desapercebudes», apunta la investigadora de la UA. En aquest context, l’equip de treball ha analitzat la base de dades més gran disponible sobre patrons de carronya de vertebrats, com també quasi un miler d’estudis de dieta sobre 156 espècies de carronyers i ha consultat una de les bases de dades més completes sobre dietes d’ocells i mamífers, la coneguda com a Elton Traits.

Després d’aquesta minuciosa anàlisi, «per a cadascuna d’aquestes espècies hem calculat el seu grau de carronyer, és a dir, la proporció de cadàvers en què es detecta que l’espècie consumeix carronya i relacionem les seues característiques ecològiques amb la probabilitat de ser identificats com a carronyers en estudis de dieta i en la base de dades d’Elton Traits», explica Esther Sebastián. Segons les dades obtingudes, a més de la meitat de les espècies identificades com a carronyeres en els cadàvers monitorats no se’ls va assignar carronya com a font d’aliment en els seus estudis de dieta ni en la base de dades d’Elton Traits.

«Els nostres resultats indiquen clarament una subestima del paper del carronyer en les xarxes tròfiques de vertebrats. Atès que el reciclatge de nutrients és fonamental per al funcionament dels ecosistemes, és necessari un reconeixement i una investigació més gran del paper de la carronya com a font d’aliment per als vertebrats, especialment per a les espècies no depredadores i els mamífers», insisteixen els autors de l’article.