Aquestes són les sis platges valencianes amb bandera negra
Ecologistes en Acció ha presentat la seua informe Banderes Negres 2022, amb el qual saca a la llum els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental de les costes espanyoles
Un any més, després d'una anàlisi dels aproximadament 8.000 quilòmetres de les costes espanyoles, Ecologistes en Acció ha presentat l'informe Banderes Negres 2022. La Comunitat Valenciana ha rebut sis, dues per cada província.
Les platges de Cala de Lanuza i Cala Baeza, confrontants i compreses entre les poblacions del Campello i la Vila Joiosa han rebut la Bandera Negra per contaminació. Es tracta d'abocaments d'aigües fecals sense depurar i de manera directa a la platja des d'uns apartaments construïts en zona de servitud marítima terrestre.
Una altra Bandera Negra que destacar per mala gestió és la Platja del Triador, en la costa nord del litoral de Vinaròs, on l'Ajuntament va autoritzar la utilització de maquinària pesant en les dues cales que formen la platja, i que estaven separades per un penya-segat, que va provocar l'afecció de part del penya-segat existent i a les roques que havien sigut erosionades de manera natural i actuaven com a espigó natural contra l'erosió. A més, l'Ajuntament de Vinaròs, ha donat llicència urbanística per a permetre la construcció, en primera línia de costa, d'un nou complex urbanístic anomenat “Residencial Entremares”.
També per mala gestió una Bandera Negra per a la platja de Tavernes de la Valldigna on les Dunes de la Safor, úniques dunes de la platja, estan en perill per nous usos turístics: els macrofestivals, que perjudicaran greument aquesta franja dunar supervivent i a les múltiples espècies que allí nien i habiten.
A més, altres platges que també han rebut la Bandera Negra són la Platja dels Fonts a Castelló, i la Depuradora de Pinedo.
Gràcies a la mobilització ciutadana i a informes com el de Banderes Negres existeixen alguns casos de millora
Ecologistes en Acció assenyala que, davant tots aquests atemptats ecològics que creixen en número cada any, també augmenten els moviments veïnals de rebuig que cada vegada estan més conscienciats amb la salut dels ecosistemes terrestres, costaners i marins. No obstant això, i malgrat la pressió i mobilització popular d'associacions, ONG i comunitats veïnals, les administracions tanquen l'orella i actuen tan lentament que els canvis a penes són apreciables.
Per sort, segons afirma l'organització ecologista, no sempre ocorre això i existeixen alguns casos de millores que s'han aconseguit gràcies a la mobilització ciutadana i a informes com el de Banderes Negres. Tres exemples d'això són la nova depuradora de Barbate (Cadis); l'arranjament de l'emissari de Roquetas de Mar (Almeria) i l'ampliació de la depuradora per a incloure el tractament terciari i aprofitar l'aigua regenerada; o les iniciatives polítiques, administratives i judicials esperonades per la pressió social dutes a terme en la Mar Menor (Múrcia).
Aquests tres exemples s'inclouen en informes de Banderes Negres d'anys anteriors i les seues problemàtiques ja s'han solucionat, almenys en els dos primers casos. En el cas de la Mar Menor, encara que s'estan observant algunes millores a conseqüència de la pressió social, encara queda molt per fer. Per aqueix motiu, continua rebent una Bandera Negra.
Ana Aldarias, portaveu d'Ecologistes en Acció, ha declarat: “Celebrem i ens alegrem d'aquestes millores, però hem de posar l'accent que són actuacions que entren dins dels deures, competències i obligacions de les administracions, i que encara queda molt per fer”.
Cristóbal López Pazo, també portaveu de l'organització ecologista, ha afegit: “L'informe Banderes Negres 2022 és una eina per a visibilitzar casos flagrants de contaminació i mala gestió ambiental de les nostres costes. Totes les administracions han de prendre consciència d'aquests problemes i actuar de manera immediata per a millorar la salut dels nostres ecosistemes, de les nostres economies i de les pròpies persones”.
L'estudi d'Ecologistes en Acció recopila les 48 banderes que l'organització ecologista atorga a punts concrets del litoral espanyol, dos per província i dues per cada ciutat autònoma. D'aquesta manera, es denuncia un cas de contaminació i un altre de mala gestió ambiental en cadascun d'aquests llocs.
