Aquestes són les noves bonificacions fiscals i rebaixes tributàries del 2025 en la Comunitat Valenciana

El Consell ha aprovat el projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat de 2025, que promou noves mesures fiscals socials destinades a les famílies com l'ampliació de les deduccions per naixement, adopció o acolliment, així com beneficis tributaris per a fer costat als sectors pesquer i agrícola.

En concret, es dupliquen i fins tripliquen les deduccions fiscals previstes en el tram autonòmic de l'IRPF per naixements, adopcions i acolliment familiar, ja que s'eleva la quantia en funció de les càrregues familiars. El paquet de mesures fiscals previstes en aquest apartat, dirigit a beneficiar a rendes mitjanes i baixes, afavorirà a al voltant de 41.900 persones amb un estalvi global quantificat en 10 milions d'euros per a límits de renda de 30.000 euros anuals en les declaracions individuals i de 47.000 euros en les conjuntes.

Gràcies a aquestes mesures, els actuals imports de la deducció per naixement o adopció passaran dels 300 euros actuals als 600 euros, si es tracta del primer fill o filla; 750 euros, en el cas del segon o segona, i 900 euros, en el supòsit del tercer o tercera i successius.

Igualment, aquestes millores es traslladaran a la deducció per acolliment familiar, amb independència del seu règim, de manera que s'inclourà també la guarda amb finalitats d'adopció, la qual cosa permetrà augmentar el nombre de persones beneficiàries. En aquest cas, s'estima que es beneficien de la mesura quasi 1.300 contribuents amb un estalvi d'uns 216.300 euros.

Les famílies acollidores també gaudiran d'altres deduccions del tram autonòmic de l'IRPF que fins ara estaven limitades a altres modalitats de família. Així, es podran beneficiar de la deducció per naixement o adopció d'una persona amb discapacitat; la deducció per custòdia no ocasional en guarderies i centres de primer cicle d'educació infantil de menors de 3 anys; la deducció per conciliació del treball amb la vida familiar i la deducció per adquisició de material escolar. En aquest cas, l'impacte estimat és de 48.423 euros per a prop de 600 contribuents.

La deducció autonòmica per naixement o adopció és la tercera deducció autonòmica més aplicada (41.295), per darrere de la d'arrendament de l'habitatge habitual (89.099) i la de contribuents amb dues o més descendents (42.782), segons les dades que es disposen sobre la declaració de l'IRPF de 2022.

Suport al sector primari

El projecte de Llei de Mesures Fiscals de 2025 també contempla l'eliminació de dues taxes que graven al sector pesquer en la Llei 1/1999 de Tarifes Portuàries. D'una banda, arreplega la bonificació de la totalitat de la tarifa ‘G-4: Serveis a la pesca fresca i aqüicultura marina’, així com l'exempció del pagament de la tarifa ‘G-2 vaixells’ per a estades en els ports autonòmics, amb la finalitat de recolzar al sector, que ha patit de manera especial l'alça de preus mentre el volum de captures ha caigut.

Amb aquesta mesura es beneficien 15 confraries amb un total de 377 vaixells de pesca amb base en els ports de la Generalitat, amb un impacte econòmic de quasi 824.000 euros. A més, l'objectiu del Consell és fer costat al sector pesquer, que pateix un increment sostingut de costos que afecten la seua competitivitat. En aquest sentit, el Reglament de la UE fixa actualment en un màxim de 180 els dies de pesca a l'any.

Així, es pretén donar resposta a la precària situació del sector pesquer, que porta anys patint l'augment de costos, les restriccions a la pesca dirigides a la conservació de la biodiversitat i sostenibilitat dels caladors, la disminució del volum de pesca, o la falta de recursos per a la modernització de la flota.

Així mateix, la Llei de Mesures Fiscals introdueix com a novetat una rebaixa fiscal del 60% per a les compres de parcel·les amb vocació agrària realitzades per titulars d'una explotació agrícola registrada que no complisquen els requisits per a ser considerades persones agricultores professionals.

Per a això, es redueix del 10% al 4% el tipus que grava aquestes operacions en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per a impulsar el relleu generacional, la incorporació de noves persones a l'agricultura i la competitivitat. S'estima que aquesta mesura tinga un impacte econòmic de 2,6 milions d'euros.

D'altra banda, els Projectes d'Interés Autonòmic (PIA) definits pel nou Decret llei de Simplificació Administrativa tindran una bonificació específica del 50% de l'impost corresponent als actes jurídics documentats, entre altres mesures d'estímul. Es pretén reforçar l'atracció de grans inversions en atenció a l'evident potencial que tenen aquestes iniciatives per al desenvolupament i modernització del teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

Finalment, en l'àmbit de les mesures fiscals es manté en 2025 la congelació del cànon de l'aigua vigent en 2024. El nombre de persones abonades està entorn dels tres milions.

Supressió de mancomunitats d'àmbit comarcal

En l'àmbit de les competències atribuïdes a la Presidència de la Generalitat, es modifica la Llei 21/2018 de mancomunitats de la Comunitat Valenciana per a suprimir la figura de les mancomunitats d'àmbit comarcal en nom de la simplificació i claredat administrativa.

També es modifica la Llei 8/2010 de règim local de la Comunitat Valenciana per a suprimir els preceptes relatius als consorcis locals, ja que aquesta regulació especial en la legislació autonòmica de règim local resulta en l'actualitat obsoleta, tenint en consideració els canvis normatius realitzats en la legislació estatal bàsica sobre aquesta fórmula associativa, especialment la Llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic.

D'igual forma, es modifica la Llei 5/2023 de la Generalitat, integral de mesures contra el despoblament de la Comunitat Valenciana per a variar els criteris de zonificació del risc de despoblament i prioritzar als municipis que complisquen amb els requisits previstos de cohesió social i territorial.

Suport a la creació de places residencials municipals

En l'àmbit de la Vicepresidència i Conselleria de Serveis Socials, es modifica la Llei 3/2019 de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana per a aconseguir una millora contínua dels propis serveis socials. S'introdueix la possibilitat de delegar la gestió dels serveis socials d'atenció secundària en les entitats locals.

Així, s'elimina la impossibilitat material de gestió, amb la finalitat d'afavorir la creació de places residencials de titularitat municipal i la descentralització del servei, amb l'impacte directe que comporta en la reducció de les llistes d'espera i en què les persones no s'hagen d'allunyar del seu entorn per no comptar amb recursos d'atenció secundària en la seua localitat.

De la mateixa manera, es modifica la Llei 19/2017 de la Renda Valenciana d'Inclusió per a ampliar el mode d'abonament de la prestació econòmica perquè a més d'efectuar-se a través d'ingrés en compte, també es puga fer a través de mitjans prepagament, amb el que s'ofereix cobertura a persones vulnerables que pateixen la bretxa financera.

D'altra banda, es prorroga l'execució del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana (PIP) del Decret llei 1/2009 per a la finalització de les inversions i presentació de l'acta de recepció d'aquestes que acaba el 31 de desembre de 2025.

Defensa dels interessos dels consumidors

En matèria de Sanitat, la Llei d'Acompanyament modifica la Llei 10/2014 de Salut de la Comunitat Valenciana, en desenvolupament de la competència de la Generalitat sobre fraus i seguretat alimentària, per a reforçar la defensa dels interessos de les persones consumidores. En concret, s'estableix que correspon a la Generalitat la vigilància i intervenció enfront de zoonosi, brots epidèmics i situacions de risc, així com enfront de malalties prevalents, emergents i reemergentes, promocionar hàbits de vida saludable entre la població, amb atenció específica als grups socials més vulnerables.

També li competeix la vigilància i control de les actuacions relacionades amb la salut de la població treballadora; la vigilància i control sanitari en matèria de productes químics i biocides, així com l'atenció al medi ambient, en col·laboració amb el departament del Consell competent en aquesta matèria, quant a la seua possible repercussió sobre la salut humana.

De la mateixa manera, serà responsable de la vigilància sanitària i el control oficial en la producció, transformació, emmagatzematge, transport, manipulació, comercialització i venda d'aliments, begudes i productes relacionats directament o indirectament amb l'alimentació, en coordinació amb el departament del Consell competent en matèria d'alimentació, així com els registres, autoritzacions sanitàries i inspeccions i auditories de qualsevol tipus d'instal·lacions, establiments, serveis, activitats i productes, directament o indirectament relacionats amb la salut de la població, sense perjudici de les competències d'altres conselleries i altres administracions públiques.

Relacionat amb l'àmbit sanitari, es modifica la Llei 4/2021 de Funció Pública Valenciana per a crear un nou cos d'Administració Especial de Tecnologia Sanitària dins del grup professional A1, en el qual s'inclouria un total de cinc escales: Científic/a de dades, Enginyeria d'organització, Biotecnólogo/a, Enginyeria Biomèdica i Enginyeria Informàtica.

En l'àmbit cultural, es modifica la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià i del Decret 107/2017 del Consell pel qual s'aprova el reglament de regulació de les actuacions arqueològiques en la Comunitat Valenciana. L'objectiu és descentralitzar les competències en favor dels municipis valencians que, per raó de població o capacitat de gestió, puguen assumir tasques de reconstrucció i recuperació.

Eliminació del requisit lingüístic per al funcionariat

En l'àrea de Justícia i Administració Pública, es modifica la Llei 4/2021 de la Funció Pública Valenciana per a eliminar la necessitat de desenvolupar reglamentàriament l'acreditació de la competència lingüística dels aspirants, ja que en l'actualitat la immensa majoria del personal al servei de la Generalitat té certificats de coneixements de valencià que li permeten atendre els drets lingüístics de la ciutadania.

Cal recordar que el sistema educatiu ja ha previst en Llei 1/2024 de la Generalitat per la qual es regula la llibertat educativa, l'obtenció del nivell B2 o del C1, en funció de la nota obtinguda, per la superació de l'assignatura de valencià, en els dos cursos de Batxillerat.

Igualment, s'adscriu a aquesta conselleria la Unitat Valenciana de la Concòrdia, prevista en la Llei 5/2024 de Concòrdia en la Comunitat Valenciana, i que es configura com un departament de la Generalitat que gaudirà d'autonomia funcional.

Així mateix, es modifica la Llei 14/2010, de 3 de desembre d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics amb la introducció d'una nova obligació dels titulars o prestadors, consistent a retornar als destinataris l'import total de les entrades davant la suspensió sense causa justificada d'un espectacle públic, activitat recreativa o activitat sociocultural.

Pel que respecta a l'àmbit d'Agricultura, es modifica la Llei 5/2019 d'Estructures Agràries per a facilitar els processos que impliquen una millora en les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

En els projectes de reestructuració parcel·lària, s'obri la possibilitat al fet que siguen iniciats també per entitats locals o per corporacions de dret públic i no sols per propietaris de les parcel·les, que és el que indica l'actual articulat. Per part seua, per a iniciar determinades obres d'infraestructures agràries, per a les quals és perceptiu, segons l'actual llei, la declaració d'obres d'interés general agrari s'autoritza la Conselleria d'Agricultura a declarar-les expressament, mitjançant una norma amb rang de llei, com a obres d'interés general i que aquesta declaració porte implícita la declaració d'utilitat pública i d'urgència a l'efecte de la llei d'expropiació forçosa.

També s'introdueix una modificació en la regulació de la cadena alimentària relacionada amb el procediment sancionador en contractació i pràctiques comercials. Així, es permetrà que la persona competent de la Direcció General amb funcions en la cadena alimentària puga incoar expedients sancionadors i designar al funcionariat instructor. És una mesura necessària per a aplicar en la Comunitat Valenciana el que s'estableix en la Llei 12/2013 de Mesures per a Millorar el Funcionament de la Cadena Alimentària, i una cosa molt sol·licitada pel sector agrari.

Finalment, en l'àmbit de la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme es modifica el text refós de la Llei de l'Estatut de les Persones Consumidores i Usuàries de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret legislatiu 1/2019, per a incrementar les sancions fins a un milió d'euros per a productes que no cobrisquen les garanties mínimes de seguretat. D'aquesta manera, es pretén protegir les persones consumidores i lluitar contra la competència deslleial de països no membres de la Unió Europea amb productes pirates.

Pròrroga pressupostària

Una de les primeres decisions adoptades després de la catàstrofe de la riuada patida en la Comunitat Valenciana el passat 29 d'octubre va ser retardar la presentació dels Pressupostos de la Generalitat per a 2025, amb la finalitat d'adaptar-los a les necessitats de recuperació de la Comunitat Valenciana, després dels danys produïts. Tot això ha suposat la pròrroga automàtica dels Pressupostos de 2024.

Aquesta circumstància excepcional ha fet necessària l'aprovació d'un Decret del Consell per a establir els criteris d'aplicació d'aquesta pròrroga fins que es publique la nova Llei de Pressupostos de la Generalitat per a 2025.

L'aplicació del pressupost requereix a més l'adopció d'una norma amb rang de llei que aborde amb caràcter urgent la modificació de diverses normes jurídiques referides a aspectes tributaris, de gestió econòmica i d'acció administrativa, que a més donen resposta a les necessitats de la recuperació.