Aquest dimarts és festiu en pobles valencians? Pot ser que sí i no ho sàpies
Una tradició valenciana que encara sobreviu en alguns pobles
El Dimarts de Pasqua, també conegut com a Tercer Dia de Pasqua, va ser durant segles una jornada festiva en gran part del territori valencià. Encara que hui ja no figura en el calendari laboral, el seu record roman viu en la tradició oral, la gastronomia i la memòria de moltes famílies.
I és que antigament, els tres dies de Pasqua –el diumenge, dilluns i dimarts– se celebraven com un bloc festiu, amb costums molt arrelades com les eixides al camp, els berenars amb mona i llonganissa, i el costum popular d’alçar el catxirulo (estel). El dimarts es considerava una jornada per a prolongar l’alegria, acomiadar-se de la festa i aprofitar la primavera en família o amb amics.
A València ciutat, era tradició baixar al llit del riu Túria per a passar la vesprada. Des de barris com Benimaclet, Patraix, Russafa o Campanar, els veïns acudien a aquest entorn natural per a gaudir d’una última jornada de Pasqua. Al llarg del segle XX, però, el dimarts va anar perdent força davant del dilluns, que acabà institucionalitzant-se com a festiu en el calendari laboral.
La cançó que el manté viu
La tradició oral ha mantingut viva la memòria del Tercer Dia de Pasqua, especialment gràcies a una coneguda cançó popular valenciana que encara es canta a moltes escoles:
Estos tres dies de Pasqua
són tres dies de jugar;
Xic i xica no juguen
és que volen festejar.
Ai xumbala que és carabassa!
Ai xumbala que és polissó!
Ai xumbalen les xiques guapes
i les lletges al racó!
Aquests versos festius i picarols recorden que la Pasqua no acabava el dilluns, sinó que s’allargava un dia més, convertint el dimarts en una jornada alegre i de gaudir a l’aire lliure.
Un dia que encara resisteix en alguns municipis
Encara que la majoria de localitats ja no celebren aquest dia com a festiu oficial, hi ha municipis que el mantenen, com L’Alcora (Castelló) o el Mareny de Barraquetes (València). Allí, les famílies continuen eixint al camp, conservant aquest costum tan nostre de despedir la Pasqua amb una última jornada de celebració.
Hui, el Tercer Dia de Pasqua és un eco del passat que perviu en les cançons, les tradicions orals i la memòria col·lectiva. Un dimarts que va ser festa... i que en molts cors, encara ho és.
