Aprovada en Les Corts una iniciativa de Podem per a instar al Govern central a no autoritzar la signatura del CETA

Les Corts Valencianes han aprovat hui a iniciativa de Podem una proposició no de llei en la qual s'insta al Govern d'Espanya a no autoritzar la signatura o ratificació de l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) sense realitzar un informe detallat que avalue les seues repercussions a la Comunitat Valenciana. En contra s'han posicionat Partit Popular i Ciutadans.
Així mateix, s'insta al Govern d'Espanya al fet que estudie els efectes de qualsevol aplicació provisional de l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) per a exigir que la Comissió Europea haja d'esperar fins que tots els procediments nacionals de ratificació es duguen a terme, abans d'una possible entrada en vigor de l'acord.

La iniciativa arreplega igualment que el grup de treball que el President de la Generalitat ha constituït per a valorar l'impacte del TTIP en la nostra comunitat estenga el seu treball sobre el CETA. Així mateix, es planteja que el Govern central sol·licite el dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la compatibilitat del ZETA amb els Tractats Europeus.

El diputat de Podem Daniel Geffner ha recordat que l'Acord Econòmic i Comercial Global entre Canadà i la Unió Europea, el text de la qual va ser tancat el 26 de setembre de 2014, no ha sigut debatut en el si del Congrés dels Diputats ni en els diferents Parlaments Autonòmics. Tampoc s'ha consultat sobre el mateix a la ciutadania, ni als sectors productius, ni als ens municipals.
No obstant açò, ha afirmat el diputat, “tots ells es veuran afectats enormement per l'aplicació d'aquest Tractat, anteposant l'interès comercial dels inversors i empreses transnacionals a l'interès general.
Així mateix, ha indicat que els Governs autonòmics tenen el dret a ser informats sobre els canvis de les normatives que puguen ser acordats a nivell europeu per a posicionar-se sobre ells, i aquest dret “ha sigut obviat fins hui”.

El CETA entre Canadà i la Unió Europea en la seua versió actual encara preveu un mecanisme de resolució de conflictes entre inversors i Estats que dóna la possibilitat a inversors estrangers de recórrer a tribunals d'arbitratge privats que amenacen la sobirania dels Estats i les competències dels parlaments nacionals i autonòmics, i pot posar en perill el dret a regular i prendre mesures enfront de les desigualtats socials, els desequilibris territorials, el canvi climàtic o la crisi que pateix el món rural i moltes explotacions agràries, ha defensat el diputat.

La producció normativa present o futura sobre qüestions tan importants per a la Comunitat Valenciana com el control del cracking, el control de preus i accés als medicaments, la protecció de treballadors i consumidors o la seguretat alimentària, poden ser qüestionades per empreses transnacionals estrangeres a través d'aquest mecanisme.

També l'aplicació d'aquest acord tindria un impacte evident sobre sectors productius de la nostra comunitat tan importants com l'agroalimentari o les energies renovables, segons ha defensat el parlamentari.
Al seu torn, nombrosos serveis públics prestats per les Administracions locals i regionals veurien compromès el seu caràcter d'universalitat, equitat o facilitat d'accés per la possible privatització irreversible dels mateixos, ja que el tractat inclou un conjunt de regulacions transversals relatives als principis bàsics d'accés als mercats que podrien afectar negativament a les polítiques públiques i el dret a regular de la Generalitat i de les autoritats municipals.

El CETA podria també restringir la capacitat dels governs autonòmics per a recolzar als proveïdors locals i sense finalitats de lucre, i provocar l’externalització de serveis del sector públic a empreses privades. El capítol sobre el comerç transfronterer de serveis i els annexos corresponents, podrien amenaçar diferents competències autonòmiques en els serveis socials i la sanitat pública.
Actualment, almenys 11 Estats membres de la UE (entre ells Espanya) s'han compromès a liberalitzar els serveis de cures a llarg termini, com l'atenció residencial per a la tercera edat. Tals compromisos podrien col·lisionar amb mesures de la Generalitat per a protegir al sector de salut i d'atenció social a llarg termini.