Antonio Montoya, campió d'Espanya de Handy ESBK : "El límit te'l poses tu, tot depén de les ganes amb què córregues"

El pilot borrianenc Antonio Montoya Cazorla s'ha convertit en la temporada de 2021 en el guanyador, per segon any consecutiu, del campionat d'Espanya de Superbike en la categoria Handy ESBK de 600 centímetres cúbics.

Així, Montoya s'ha alçat com a bicampió nacional en aquesta categoria per a pilots amb discapacitat física, que han patit accidents o que tenen discapacitats de naixement. Per si no fos prou, enguany també ha aconseguit la plata en el campionat Internacional Bridgestone Iron Cup.

Montoya pateix displàsia de maluc de naixement, una afecció que li produeix coixesa i que va destruint el seu maluc a poc a poc. La displàsia no li permet ni obrir les cames ni inclinar-se sobre la moto, però competeix al màxim nivell en aquestes categories. I és que, encara que pel carrer camine ajudat per dues crosses, sobre l'asfalt vola.

En aquests moments està a l'espera del calendari de la temporada d'enguany, per a la qual haurà de dur a terme diverses reparacions en la seua Yamaha R6 després de les caigudes i el desgast patit en 2021.

A quina edat va sorgir el teu interés pel món de la moto?

Jo vaig començar als 7 anys perquè el meu pare era aficionat i me'l va inculcar. Cal dir que el meu pare és de Catalunya i allí hi ha molta afició al motociclisme i l'automobilisme.

Quan vas decidir començar a competir?

Farà cosa de 4 anys, quan tenia 43 (d'ací el dorsal que porta en la moto). Sempre he volgut però mai em va arribar l'oportunitat, bé per economia o per falta de temps, però ara, a aquesta edat, ja em veig en condicions per a això. A part, ara tinc espónsors com a Màximo-Moto, una empresa gran i van ser els primers que van confiar en mi.

Quan vas començar esperaves aconseguir aquests triomfs?

Ho veia difícil, encara que portava molt de temps entrenant en karting per a guanyar fons i participant en totes les tandes de circuit en les quals podia.

Durant aquests quatre anys competint amb quin circuit et quedes?

El que més m'agrada és Le Mans, a més de que perquè és mític, pel traçat de les seues corbes: té moltes molt grans i de molta velocitat i una altra de sisena a fons molt ràpida amb una frenada en sec.

El circuit italià de Mugello també, m'encanta, és molt tècnic i molt difícil. I a Espanya em quede amb Cheste, el de la meua terra, encara que m'agradaria córrer en Motorland (Alcanyís) on encara no hem tingut l'oportunitat de córrer.

Eres l'únic pilot espanyol que va córrer en la Iron Cup. Hi ha pocs pilots discapacitats a Espanya?

Bé, tinc un company, Alejandro de la Creu, que és el pioner en això i que m'acompanya a totes les carreres que córrec a l'estranger per a ajudar-me i assessorar-me. Ell, a més és el president de l'associació Pilots Capacitats, una associació que ajuda als pilots que han tingut un accident greu a tornar a muntar amb moto i a preparar les seues motos perquè puguen tornar córrer. Ells van preparar l'any passat a diverses persones com Rubén Navas.

Comptes la importància del suport de la teua família per a preparar les carreres i els viatges És difícil competir contra pilots que tenen equips professionals potents darrere?

On més problemes tenim és a l'estranger, perquè són equips oficials. Ací a Espanya estem encara en els inicis. Però amb un bon entrenament i una moto que estiga en condicions ho pots solventar i véncer. Tot depén de les ganes amb les quals córregues.

Pilotes una Yamaha R6, per què vas triar aquesta moto?

Crec que és la millor moto de competició. Per això, des que va eixir en 2006, tècnicament no ha evolucionat, és la mateixa des dels seus inicis. A més, s'adapta molt bé a les persones amb discapacitat perquè se li pot muntar el sistema shifter i blipper, que permet accionar la palanca de canvi amb una botonera, sense necessitat de tocar l'embragatge per a baixar i pujar marxes.

Això en altres marques no es pot fer, perquè pots pujar marxes amb un botó, però no baixar-les sense tocar l'embragatge i hi ha gent a la qual li falta una mà o una cama i no pot. Jo, per exemple, per a tocar l'embragatge amb el peu necessite alçar-me per a poder ficar una marxa i a grans velocitats l'aire em frena i pot fins i tot tirar-me. Així, aqueix pistó electrònic és el que substitueix a la meua cama i s'encarrega de pujar i baixar la palanca de canvis. Per això la Yamaha és millor que qualsevol altra moto, perquè aqueix canvi de marxes el fa molt més ràpid que altres gràcies a la seua electrònica.

Com afecta a la conducció la teua discapacitat?

Patisc de displàsia de maluc i, a més, la columna no em deixa acatxar-me tot el que deguera. A poc a poc he aconseguit acatxar-me alguna cosa més i posant una cúpula més alta ja aconseguisc amagar dins el cap perquè l'aire no em frene. A més, els reposapeus els he col·locat més cap endarrere per a poder tombar-me sobre el depòsit. Hem adaptat la moto el màxim possible a la meua fesomia.

També em resulta difícil traure el genoll dret i amb l'esquerra no puc fer-ho, per la qual cosa si haguera de tombar-me en les corbes com ho fa un pilot normal el faria malament. Per això, necessite inclinar-me bastant més en les corbes, per a buscar referència amb el colze, per la qual cosa he caigut moltes vegades.

Després de les caigudes la moto va acabar amb diversos desperfectes en la passada temporada. Has de reparar-la per a temporada d'enguany?

La reconstruirem sencera. Li donarem una rentada la cara, amb crestalleres noves, perquè siga una moto més nova, encara que per dins siga de 2006. En realitat no fa falta més perquè continua sent una moto de carreres pura i dura.

Comptes que la temporada ha sigut dura, amb diverses caigudes que han anat degradant a la moto. Quin ha sigut el moment mes duro de l'any?

Hi ha hagut molts problemes tècnics, els majors per les suspensions i al no tindre un tècnic que t'acompanye, cada vegada que poses a punt una moto és un món. El més dur ho vaig viure a Jerez, segona cita del campionat d'Espanya.

Vaig caure en la primera carrera i no tenia clar si podia eixir en la segona, que era només unes hores més tard, però gràcies l'ajuda de l'equip d'assistència al pilot i d'altres pilots com Carlos Blanco o Álex Cruz, l'aconseguim arreglar. A contrarelloge, amb la seua ajuda i amb molta cinta americana i brides, aconseguirem posar-la a punt, perquè ja no ens quedaven materials de recanvi, els havíem gastats en caigudes anteriors.

Com afrontes la pròxima temporada?

Intentaré tornar al campionat nacional i l'internacional. Sobre el nacional, a més, crec que és important recordar que si falta algun pilot la carrera no es farà, perquè és necessari un mínim de 13 pilots i no hi ha tants com deuria. Hi ha gent que ha de fer un esforç molt gran per a acudir, però si deixem que aquesta carrera no se celebre per falta de pilots seria una situació greu. Hem d'anar sí o sí, estiguem bé o malament.

Tens pensat participar en noves competicions?

En un futur, potser a l'any que ve, tinc pensat fer alguna carrera de ciclisme com a repte personal per a demostrar que nosaltres podem fer moltes coses i que els límits ens els posem nosaltres.

Així, intercalant bici i moto, la primera que vull fer és la Titan Desert d'Almeria i al següent any la Mediterranean Xtrem.

Com t'ha ajudat la moto a suportar la displàsia de maluc?

La moto m'ha ajudat però el que més m'està ajudant és l'esport. L'esport en si, el gimnàs i la bici, perquè he necessitat posar-me en forma per a aconseguir els reptes.

Però la moto m'ha ajudat molt. Vaig estar 10 anys sense agafar-la per diverses qüestions i que el meu maluc no estava en bones condicions, però havia de tornar perquè el meu cap s'estava apagant, no tenia il·lusió per res i no em trobava bé mentalment. I va ser quan vaig decidir comprar-me la moto de competició.

Em va anar d'allò més bé, vaig començar fent tandes i des de llavors estic en el campionat d'Espanya. Encara que les temporades en motociclisme són dures, la clau està a no rendir-se i treballar amb sacrifici i il·lusió.

La uses com a moto de carrer?

Al principi eixia, fins i tot em vaig traure el permís de conduir per a usar-la. Però cal aclarir que la carretera és per a circular, no és per a córrer. Cal pensar sempre que estem nosaltres i que hi ha més gent. Part dels pilots que estan en la meua categoria vénen d'accidents de carretera i han quedat en cadira de rodes o els han amputat braços.

Jo em vaig traure el carnet per a usar-la, però em vaig adonar que eixir amb una moto de competició com aquesta és molt perillós i una persona competitiva no hauria d'agafar-la. Faig una crida a tota la gent que va amb moto que vaja amb molta cura i que respecten les normes. El que vulga córrer es pot apuntar a les tandes, que per a això estan.