La xarxa de drenatge de la ciutat d'Alacant és una de les més capdavanteres de l'àmbit nacional

La Seu Universitària Ciutat d’Alacant ha acollit aquest matí la presentació del II Informe de la Càtedra Aguas de Alicante de Canvi Climàtic de la Universitat d’Alacant: «Análisis estadístico de datos hidrometeorológicos locales y regionalización de los efectos del cambio climático aplicados a la ciudad de Alicante», document desenvolupat per Aguas de Alicante en col·laboració amb la Universitat d’Alacant, en el marc de les activitats d’aquesta càtedra institucional. Aquest informe és el segon elaborat en aquest context de la càtedra, que ja en va presentar un altre el mes d’abril passat. L’acte ha comptat amb la participació de Jorge Olcina, director d’aquesta càtedra universitària, a més de catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional en aquesta universitat i director del seu Laboratori de Climatologia; i amb Luis Cutillas, responsable del Departament d’Explotació de la Xarxa de Drenatge Urbà en Aguas de Alicante.

Les principals conclusions del document presentat aquest matí situen la xarxa de drenatge d’Alacant, així com la seua gestió, entre les més capdavanteres del país gràcies a la transformació i modernització, una xarxa àmpliament sensoritzada i telecontrolada, a través de les últimes tecnologies per a la seua operació i manteniment, i la millora consegüent en eficiència davant d’esdeveniments de pluja. Al costat d’això, aquest informe deixa traslluir que és imprescindible anticipar els canvis de caràcter hidrometeorològic futurs (sobretot els relacionats amb l’ocurrència de precipitacions extremes a la ciutat), amb l’objectiu d’utilitzar aquesta informació com a base per al desenvolupament dels plans generals o estratègics que han de regir l’evolució i millorar la resiliència de la ciutat.

Segons han exposat detalladament els intervinents, en relació amb la realitat actual dels efectes del canvi climàtic a Alacant i la seua vinculació amb la gestió del drenatge urbà que duu a terme l’empresa mixta Aguas de Alicante,

Dades sobre el context hidrometeorològic d’Alacant

• Dins de la regió mediterrània, la península Ibèrica és una de les regions d’Europa amb més variabilitat climàtica. Hi contrasta clarament la zona nord, amb precipitacions mitjanes anuals que arriben als 2.200 mm a les zones muntanyenques del nord-oest de Portugal, nord-oest de Navarra o en el sud-oest de Galícia, enfront de valors mitjans anuals de menys de 300 mm a les províncies d’Almeria, Múrcia i sud d’Alacant. Addicionalment, la precipitació mitjana mensual està marcada fortament per l’estacionalitat.
• La complexa i accidentada orografia de la província d’Alacant, juntament amb el grau d’exposició marítima, condicionen la distribució de les precipitacions, i donen lloc a dues àrees climàtiques principals, la septentrional, amb precipitacions que poden superar els 1.000 mm/any (lligades en general a curts períodes de pluges intenses i abundants) i la centremeridional (caracteritzada per un ambient semiàrid o àrid a sotavent de les borrasques atlàntiques, amb valors mitjans de precipitació inferiors a 300 mm/any) (Diputació d’Alacant. Àrea de Cicle Hídric).
• Aquesta caracterització dels climes regionals de la província d’Alacant està definida, per tant, per un règim pluviomètric de quantia anual poc abundant, amb desenvolupament de períodes de sequera recurrents, esguitats amb episodis de pluja torrencial i un règim extremal de pluges propi del Mediterrani oriental. Totes dues circumstàncies són clau per a una planificació adient dels recursos hídrics i per a l’avaluació dels riscos derivats d’aquests extrems climàtics.
• Al llarg de l’estudi realitzat s’ha caracteritzat el clima actual de la ciutat d’Alacant sobre la base de l’estudi de les dades dels darrers vuitanta anys de temperatura i precipitació a la ciutat, proporcionades per l’observatori de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) al barri de Ciutat Jardí.
• Les principals conclusions que es poden extraure analitzant la sèrie de dades històrica de temperatures ens indiquen que les temperatures mitjanes mínimes, mitjanes i màximes s’han incrementat gradualment des de 1970 a la ciutat d’Alacant, amb valors que arriben a 1,7 °C per a les mínimes, 1,3 °C per a les mitjanades i d’1,0 °C per a les màximes. Al seu torn, les nits tropicals (T>20 °C) s’han quadruplicat des dels anys vuitanta del segle XX, mentre que les nits tòrrides o equatorials (T>25 °C) s’han incrementat a partir del segle XXI a la ciutat d’Alacant, on se n’ha concentrat el 49 % els últims vint anys (del total de la sèrie de vuitanta anys analitzada).
• Per part seua, en relació amb les precipitacions, les conclusions extretes de l’estudi de la sèrie històrica indiquen que els darrers trenta anys s’evidencia una clara davallada de les precipitacions d’intensitat moderada, a favor de les precipitacions amb intensitats fortes, molt fortes o torrencials, l’increment de les quals és també evident. Això ens comença a donar pistes de com poden continuar evolucionant les precipitacions a la ciutat en el curt termini. Per part seua, la mitjana del nombre anual de dies amb pluja a la ciutat s’ha reduït un 26 % els darrers trenta anys respecte de la sèrie total de vuitanta anys, i també ha minvat la precipitació mitjana anual a 285 mm, descens que la situa per davall del llindar que caracteritza un clima àrid.

Dades sobre afecció del canvi climàtic en principals variables hidrometeorològiques (temperatura i precipitació) i plans d’adaptació

Quant a la gestió del drenatge urbà a Alacant i la seua adaptació al procés de canvi climàtic, Luis Cutillas ha posat en valor que:

• L’estudi realitzat s’ha centrat igualment a determinar com el canvi climàtic pot afectar, a escala local, les principals variables hidrometeorològiques (precipitació i temperatura) de la ciutat d’Alacant. Per a realitzar projeccions a futur (fins a l’any 2100) que permeten regionalitzar les conseqüències dels diferents escenaris de canvi climàtic possibles, s’han utilitzats els principals i més nous models validats pel Panel d’Experts de Canvi Climàtic (IPCC) i el World Climate Research Program (WRCP). A més, s’han tingut en consideració tres escenaris de canvi climàtic; un escenari optimista amb reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) i COâ‚‚; un escenari continuista en el qual les emissions continuen amb els nivells actuals, i un escenari pessimista en el qual les emissions s’incrementen respecte del nivell actual.
• Pel que fa als resultats de projecció climàtica relacionats amb les temperatures, les mitjanes màximes, mitjanes i mínimes anuals tendeixen a incrementar-se en el període 2020-2100 en qualsevol dels escenaris climàtics projectats, molt més com més desfavorable és l’escenari. Així, la projecció per a l’escenari més desfavorable dona valors d’increment mitjà de temperatures de 3 °C per a l’any 2100 o entre 1 i 2 °C en l’escenari continuista amb la situació actual. Aquesta variable és molt important no sols pel confort climàtic de la ciutat, sinó en l’escalfament de la mar, motor de la formació de precipitacions torrencials d’índole convectiu.
• Per part seua, respecte de les precipitacions, pel que fa a les dades de pluja mitjana diària i nombre de dies amb precipitació superior a 1 mm, totes les projeccions mostren un descens gradual de les dues variables a Alacant, amb la reducció, per exemple, del nombre de dies amb precipitació apreciable en fins a un 30 % en l’escenari més desfavorable analitzat o fins a un 20 % en l’escenari continuista.
• Addicionalment, aquest treball estima els increments en la intensitat de precipitació per a pluges extremes en aquest context de canvi. S’hi obtenen valors que poden arribar fins a un 40 % addicional en la intensitat de precipitació per a les pluges més extremes i en l’escenari de canvi climàtic més desfavorable (SSP 8.5).
• Finalment, un factor important que cal remarcar i del qual s’ha estudiat igualment la projecció futura és l’increment del nivell del mar. Per a la ciutat d’Alacant, els increments de nivell de la mar esperats varien entre els 30 i els 70 centímetres depenent de l’escenari de canvi utilitzat.
• Els resultats obtinguts en aquest estudi indiquen que, si no es modifica el paradigma de càlcul actual, no podrem dissenyar en el present infraestructures que siguen resilients en el futur
• La disminució dels dies amb precipitacions a l’any i l’increment de les temperatures comporta la necessitat de gestionar de manera eficient els nostres recursos hídrics, revisar els nostres protocols de sequera, plans contra incendis, etc. Però també treballar per a obtenir nous recursos com l’aigua regenerada de les estacions depuradores.
• A més, l’increment probable en les intensitats de precipitació i en la torrencialitat de les pluges mena necessàriament a una revisió profunda dels nostres sistemes de gestió de xarxes de drenatge urbà, gestió d’emergències, plans d’inundació i, en definitiva, una modificació del disseny i l’operació d’infraestructures
• En aquest context, s’entén que les projeccions climàtiques han de formar part ja de la planificació urbana en els seus múltiples vessants i que, per a fer-ho, la coordinació entre les empreses gestores del cicle integral de l’aigua, les empreses de serveis climàtics i les administracions esdevé indispensable.
• Addicionalment, AMAEM aplica les metodologies i tecnologies més capdavanteres per a la gestió del drenatge urbà de la ciutat, i treballa, entre d’altres, en la creació d’un bessó digital de la xarxa de drenatge que fornisca informació valuosa sobre els efectes de les pluges en la xarxa de drenatge i la resta de subsistemes que hi estan associats, com són els mitjans receptors i les estacions depuradores d’aigües residuals, així com en l’estudi de l’efectivitat dels sistemes de drenatge urbà sostenible i les solucions basades en la natura com a mesura d’adaptació a aquest canvi.
• Amb tot això, la ciutat d’Alacant afronta aquests nous reptes de futur a través del Pla Estratègic Alacant Aigua Circular i Verda, que es basa en tres pilars fonamentals: la reutilització d’aigua depurada, la protecció dels mitjans receptors i la prevenció d’inundacions i desbordaments en les xarxes de drenatge. En aquest context, les solucions basades en la natura, els sistemes de drenatge urbà sostenible i els sistemes de retenció i laminació d’avingudes tindran un paper preferent.

Addicionalment, l’informe recull algunes recomanacions bàsiques per a l’adaptació al canvi climàtic a la ciutat d’Alacant, que involucren diferents eixos d’actuació (Mitigació i reducció d’emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle, Transició energètica; Increment de les temperatures i onades de calor; Reducció anual de precipitacions; Precipitacions intenses i torrencials; Planificació urbana; Establiment d’un sistema d’indicadors climàtics, i Adaptació del cicle integral de l’aigua), amb una bateria d’actuacions generals associada cadascun dels eixos.