La Universitat d’Alacant investeix doctor honoris causa l’economista William Thomson

La Universitat d’Alacant ha celebrat aquest dijous, 27 de juny, l’acte d’investidura com a doctor honoris causa de l’economista francès William Thomson, un líder indiscutible en l’anàlisi axiomàtica i estratègica de l’assignació de recursos i professor de la Universitat de Rochester.

La cerimònia ha sigut presidida per la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro Faure, acompanyada pel director general d’Universitats, José Antonio Pérez Juan, pels vicerectors d’Investigació, Juan Mora Pastor, i de Relacions Internacionals i Cooperació per al Desenvolupament, Rosa María Martínez Espinosa, i per la secretària general, Esther Algarra Prats.

Amparo Navarro ha destacat la faceta de William Thomson com a «mestre i referent dels més prestigiosos economistes del nostre país» i també per la seua tasca investigadora «al servei d’una línia d’investigació tan rellevant com és, en definitiva, l’assignació de recursos i la justícia distributiva, la divulgació científica en un tema tan difícil com l’economia, i la docència i formació acadèmica de joves investigadors».

En aquest sentit, ha remarcat que «l’economia és una ciència social, fins i tot en els seus aspectes més quantitatius i matemàtics, i per això ha permès al doctor Thomson desenvolupar investigacions que han donat lloc a aportacions molt rellevants per al foment de la justícia en la presa de decisions a través de l’anàlisi axiomàtica», així com «l’impacte d’una investigació d’excel·lent qualitat com la que desenvolupa el professor Thomson per a la resolució dels problemes dels ciutadans».

Per part seua, la catedràtica de la Universitat d’Alacant Carmen Beviá, padrina del professor Thomson, ha destacat en la seua laudatio el «lideratge indiscutible de Thomson en l’anàlisi axiomàtica i estratègica de l’assignació de recursos» i ha esmentat, entre les seues nombroses contribucions, «els seus estudis sobre les regles d’assignació de recursos en contextos diversos, com l’establiment de llistes d’espera, la programació d’activitats, la distribució de béns privats, el pagament a creditors en situacions de fallida o la provisió de béns públics».

En una de les seues obres més destacades, segons ha assenyalat Beviá, Thomson ha intentat respondre «com es pot dividir el valor de liquidació d’una empresa en fallida entre els seus creditors o, més general, quina és la millor manera d’adjudicar reclamacions sobre un recurs quan la suma de reclamacions excedeix la quantitat o el valor del recurs».

Segons ha explicat la catedràtica de la UA, «molts problemes reals s’ajusten a aquesta definició més enllà del problema de liquidació d’una empresa en fallida: per exemple, com administrar els recursos hídrics entre diferents usuaris (agricultors, empreses, comunitats urbanes, governs i ecosistemes naturals), el repartiment d’una herència, la distribució de les quotes d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle entre diferents països o regions, o la distribució de l’espectre de radiofreqüències entre diferents serveis de comunicació».

El professor Thomson «analitza aquests problemes des d’un punt de vista normatiu, a través de propietats que reflecteixen justícia distributiva i que han de ser compatibles amb els incentius individuals», ha indicat Beviá.

A més de la seua magnífica contribució al camp de l’economia, la catedràtica alacantina ha posat un «especial èmfasi en el seu magisteri, la seua enorme capacitat d’ensenyar, el seu compromís amb la docència, amb el seu alumnat i amb altres estudiants que estan començant la seua trajectòria acadèmica».

William Thomson

El professor de la Universitat de Rochester ha subratllat en la seua intervenció la relació especial que manté amb la Universitat d’Alacant i ha regraciat tots els seus col·laboradors i tot el seu alumnat d’aquests anys «pel privilegi de treballar amb un grup extraordinari de talentosos estudiants de postgrau».

Respecte de la seua línia de treball, el professor Thomson ha indicat que s’ha centrat en «la manera de distribuir recursos en els quals els possibles destinataris tenen interessos en conflicte i sobre els quals tenen drets en conflicte, cosa que, novament, crec que sempre és així» amb l’objectiu de «millorar les coses», citant el lema de la seua universitat, Meliora,

Així, ha indicat que, mitjançant el mètode axiomàtic, ha intentat construir solucions a problemes o preses de decisions. El professor Thomson ha precisat que «un axioma és l’expressió, en forma matemàtica, d’alguna intuïció que tenim sobre com s’ha de representar una solució requerida o podria ser requerida en situacions particulars». Es tracta, per tant, d’«un treball analític i formal» que se centra en «què hem de fer» davant d’un problema determinat, aportant «eines conceptuals i metodològiques per a respondre-hi».

L’anàlisi axiomàtica ha sigut aplicada a diferents problemes d’assignació de recursos, des de la fallida d’una empresa i el repartiment entre els creditors; problemes d’assignació de costos de construir una instal·lació entre diversos usuaris, l’assignació d’estudiants de pràctiques entre empreses o l’assignació d’oficines en un nou edifici, entre altres exemples que ha anat desgranant.

El professor Thomson va iniciar la seua formació acadèmica amb l’obtenció del Diplôme d’Ingenieur de l’École Polytechnique a París el 1972, que va culminar amb el doctorat en Economia a la Universitat de Stanford el 1976. Posteriorment, va continuar amb la seua trajectòra professional a la Universitat de Minnesota, i el 1983 es va integrar en la Universitat de Rochester, on actualment exerceix el prestigiós càrrec d’Elmar B. Milliman Professor of Economics.

La seua passió per compartir coneixements el va portar a ser professor visitant en institucions de renom com la Universitat de Harvard i la Universitat de Caen. El camp d’investigació del professor Thomson s’ha centrat en l’anàlisi axiomàtica i estratègica de l’assignació de recursos, i és líder indiscutible en aquest subcamp de l’economia.

Amb més d’un centenar d’articles en les publicacions de referència de tot el món i més d’una desena de llibres i monogràfics, ha dirigit més de cinquanta tesis. La seua vinculació amb la UA es remunta als anys vuitanta del segle XX, sobretot amb el Departament de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica Aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, des d’on va partir la proposta.