La Seu Universitària Ciutat d’Alacant organitza un nou cicle sobre “L’hotel com a espai literari”

«De la posada al gran hotel: “L’hotel com a espai literari”» és el títol de la nova proposta cultural de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (C/ Sant Ferran, 40) que començarà dimarts, 12 de novembre, a les 16.00 hores, amb la projecció de la pel·lícula Gran Hotel (1932, Edmund Goulding) i les intervencions de Miguel Ángel Vega, professor de la UA, que impartirà la ponència «De la posada al gran hotel. La evolución del albergue a través de la literatura», i Pilar Martino, professora de la Universitat Rey Juan Carlos, que parlarà d’«El huésped como tipo de hombre en Gran Hotel de Vicki Baum».

Es tracta d’un nou cicle, coordinat per Miguel Ángel Vega i Juan Antonio Albaladejo, que inclou tres sessions més, els dies 13,14 i 15 de novembre. La jornada del dimecres 13, continuarà amb Juan A. Albaladejo (UA) i la xarrada «El “hotel” como albergue de espías y criminales, y refugio de añoranzas»; David Pérez (UA), amb la ponència «Hotel Savoy de Roth o la soledad del huésped»; José Gilabert (UMH) amb «Paseo literario por el hotel alicantino», i la projecció de la pel·lícula: El Gran Hotel Budapest (2014, Wes Anderson; inspirada en Stefan Zweig). El dijous 14 serà el torn de José Francisco Ruiz Casanova (U. Pompeu Fabra) amb la conferència «De un escritor que se enamoró donde fue hospedado» i la projecció de la pel·lícula: Muerte en Venecia (1971, Luchino Visconti). El divendres 15 finalitzarà el cicle amb Antonio Bueno (UVa) i la ponència «Del “Lutetia” al “Hotel du Nord”, una topografía simbólica de París»; Josune García (Ediciones Cátedra) que parlarà de «La literatura de hotel en la edición actual» i la proyección de la pel·lícula: Una habitación con vistas (1985, James Ivory).

Els coordinadors expliquen que, des dels  orígens de la literatura, el viatge ha tingut una gran presència com a armadura argumental en les pàgines de la ficció literària. Gilgamesh, Aquil·les, Ulisses, Enees, Rotllan, el Dante guiat de la Divina Comèdia, el Cid, el Quixot, Philleas Fogg, Peer Gynt, Aschenbach protagonista de Mort a Venècia, Niels Holgerson, viatger a lloms d’un ànec, Zhivago en la revolució, passen per les pàgines de la ficció en un estat d’«absència», és a dir, fora de casa. O cosa que és el mateix, de viatge. I en el viatge, el problema fonamental és el de l’alberg. El contingut del cicle es basa en la manera en què, al voltant del 1850, l’alberg es transforma en una realitat dinàmica (la fonda, la posada, la pensió, l’hostal, el youth hostel, l’hotel, el gran hotel); en com ha sigut reflectit pels escriptors i com aquest espai determina el comportament de l’hoste.