El Servei de Llengües de la UA crea un itinerari pel campus a través de la música valenciana

El campus de Sant Vicent del Raspeig de la Universitat d’Alacant compta amb un nou itinerari per a recórrer el seu patrimoni arquitectònic, mediambiental i cultural, a través de la música valenciana. Amb el nom de «Campus musicat», el Servei de Llengües de la UA ha creat aquesta ruta que s’emmarca en el projecte #PrimaveraMusical i que integra 23 parades en llocs representatius i fites de la UA. La idea ha sigut concebuda en el grup d’investigació interuniversitari Geografies Literàries, amb David Garcia Sirvent al capdavant, en col·laboració de Sandra García i amb disseny i il·lustracions d’Helga Ambak. A través de les cançons es poden visitar els racons més interessants i potser menys coneguts de la UA, com detallen els creadors d’aquest itinerari. Esther; Sandra Monfort, Raimon, Antonio Font, Cesk Freixas, Zoo, La Gossa Sorda, Sopa de cabra o El Diluvi, entre altres molts cantants, es fusionen amb llocs del campus que cobren sentit amb les lletres de les seues cançons.

El recorregut comença en l’escultura de Pepe Azorín «Dibuixar l’espai», popularment coneguda com a «La mà». La cançó d’Esther (Vinaròs), «Tinc una casa menuda», acompanya aquesta primera parada. Seguim amb música de Sandra Monfort (Pedreguer) que ens porta al «Jardí d’aromàtiques mediterrànies» amb la cançó «Moreneta», un lloc en el qual trobem arbustos del paisatge mediterrani que ens permetran fer una immersió també olfactòria a través del timó, l’espígol, l’orenga, l’herba-sana o la camamil·la. El terme municipal de Sant Vicent del Raspeig acull el campus i és on fan vida molts dels estudiants, motiu pel qual l’itinerari hi ret homenatge amb la cançó «Jota coreana» del grup Els Jóvens (Sant Vicent del Raspeig). Continua el passeig cap al «Rellotge de Sol», un altre dels emblemes de la UA, al qual ens porta la cançó de Raimon «A l’estiu quan són els nou», que ens recorda com des de l’any 1942 vivim fora del fus horari que ens correspondria. Arribem a la parada següent, el bust del primer ésser humà que va viatjar a l’espai, Iuri Gagarin, de la mà d’Antònia Font (Mallorca) i la seua cançó «Armant Rampes (Recital del robot i l’astronauta I)», i a la «Pinada dels contes» ens trasllada Enric Valor per a escoltar les històries populars que va arreplegar i a les quals el grup musical Pellikana (Castalla) dedica la cançó «Al poble de les rondalles». L’itinerari inclou una cançó dedicada a totes les facultats del campus en la qual es descriu la vida dels estudiants, «La vida sense tu», d’Obrint Pas (València); per a arribar a la plaça de Miguel Hernández, amb Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles) i la seua cançó «Alacant 1938» (sobre el bombardeig del Mercat Central el 25 de maig de 1938). El campus de la UA també té un lloc per a retre «Homenatge a l’Antàrtida». Es tracta de l’escultura d’un pingüí, concebuda per un grup d’alumnes de la UA després de participar en una expedició d’investigació en biologia marina. The Penguins (Sant Feliu de Llobregat) hi posa música amb «Xop, xop». Continuem camí fins a la Facultat d’Educació i el seu «Homenatge a la pedagoga Rosa Sensat i a Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna», acompanyats de la música del grup ZOO (Gandia) i la seua cançó «La mestra». El «parc dels ànecs» ens porta la música d’Oques Grasses (Osona) amb «Finals blaus», i a l’ambaixada d’Elx la cançó «Farem saó», de La Gossa Sorda (Pego). Arribem a l’Escultura de l’alcoià Antoni Miró «La batalla d’Almansa» i les notes musicals creades per Al Tall (València) en la cançó «Romanç de cec». A mitjà recorregut trobem l’«Assagador», un dels camins de la transhumància que passa per la UA, amb música d’Auxili (Ontinyent) i la cançó «No puc deixar-te». I arribem al Centre d’Estudis Literaris Iberoamericanes Mario Benedetti (CeMaB) amb «Heroïnes de la fosca nit» del grup El Diluvi (l’Alcoià) amb versos del poeta uruguaià. L’origen del campus va ser un aeròdrom del qual encara persisteixen l’edifici de la Torre de Control i l’estructura de l’antic hangar. Ens porten a aquests dos llocs la música de Julieta (Barcelona) i la seua cançó «Avions volant»; Manu Guix (Barcelona) amb «Vaig aprendre», que fa referència al «Petit príncep», l’autor del qual, Antoine de Saint-Exupéry, va ser un dels aviadors que va fer escala en aquest Hangar; i Flashy Ice Cream (Sabadell) que canta «Quan em tornes a mirar». Mireia Vives i Borja Penalba (Llíria i València) ens acompanyen al Racó dels Poetes amb «Cançó de fer camí»; i Roba Estesa (Camp de Tarragona) canta «Cant de lluita» a la plaça de la Igualtat. La música de Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell) emmarca a la Biblioteca General amb «Els dracs canten l’abril», i des d’aquest punt, hi ha una vista immensa de les muntanyes, algunes de les quals apareixen a la cançó de Paco Muñoz (València) «El romanç del Penyal». Finalitza Campus Musicat amb dues últimes parades: una dedicada a la Xarxa Vives (la xarxa d’universitats de parla catalana) i a qui va ser la seua presidenta Mosserrat Cassas, amb les cançons «Parrandes» de Carraixet (Tavernes Blanques) i «La cala» d’Entreveus (Santanyí); i el Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) amb la cançó «Kokoschka» d’Els Amics dels Arts (Barcelona).