La UA participa en la proposta de missió espacial RAMSES per a estudiar el pas pròxim a la Terra d’un asteroide

El 13 d’abril del 2029, l’asteroide Apophis farà el seu recorregut a només 31.000 quilòmetres de la superfície de la Terra. Apophis, que té aproximadament 300 metres de grandària, passarà per sota de l’òrbita dels satèl·lits estacionaris de telecomunicacions, i serà visible a simple vista en el cel d’Europa i Àfrica.

L’ESA (l’Agència Espacial Europea en les sigles en anglès) vol estudiar aquest esdeveniment i per a això està promovent la realització de RAMSES, una missió espacial que té com a finalitat estudiar l’asteroide abans del pas pròxim a la Terra i seguir-lo durant l’allunyament. En aquests moments, RAMSES es troba en la fase de plantejament i d’estudi, una fase en la qual està participant l’equip de Ciències Planetàries del grup d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat d’Alacant. RAMSES emetria imatges pràcticament en directe de l’acostament d’Apohis .

«Si bé el pas d’Apophis no representarà cap perill per a la Terra, ni per a aquells satèl·lits, es tracta d’un esdeveniment extremadament rar, que ocorre de mitjana una vegada cada 7.500 anys, i que ens recorda que hem de vigilar constantment el cel per a descobrir potencials riscos d’impacte per altres asteroides», explica Adriano Campo Bagatin, coordinador del equip de Ciències Planetàries en l’Institut Universitari de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies (UFACiT) de la UA.

Campo Bagatin va participar el mes passat en el congrés «APOPHIS T-5», que es va celebrar a ESTEC (Paises Baixos), una de les seus de l’Agència Espacial Europea (ESA), on es va exposar la necessitat d’aprofitar aquest esdeveniment únic per a estudiar com responen aquests asteroides quan s’acosten a la Terra d’una manera tan extrema: «Aquest coneixement és fonamental per a elaborar estratègies de defensa en el cas que siga necessari, en algun moment, desviar un asteroide que estiga en una ruta de col·lisió amb el nostre planeta». A més, com destaca l’investigador, és possible fer aquesta missió espacial amb tan poc temps d’antelació, gràcies que no cal construir una sonda espacial de zero perquè el material és el mateix que el de la missió Hera, també de l’ESA, que es llançarà aquest pròxim mes d’octubre.

Aquest esdeveniment és una oportunitat única per a comprovar quins efectes té un acostament tan pròxim sobre l’estructura d’aquests cossos celestes. L’investigador explica que, por aquest motiu, la sonda espacial de la NASA, OSIRIS-Rex, que va visitar a l’asteroide Bennu l’any 2018, ha vist la seua missió estesa per a acostar-se a Apophis en el seu acostament el 2029, i prendrà així la denominació d’OSIRIS-APEX. «Desafortunadament, APEX només podrà acostar-se a Apophis després del seu acostament a la Terra», assenyala el professor Campo Bagatin.

La missió RAMSES entra dins de l’estratègia de defensa planetària que l’ESA, en col·laboració amb altres agències espacials internacionals, com la NASA. No obstant això, la realització de RAMSES penja d’un fil, ja que depèn del finançament dels països interessats a desenvolupar-la. «Ara, més que mai, és necessari traduir en fets aquestes afirmacions d’impuls a la ciència que es van fer tan virals durant la pandèmia. Espanya pot contribuir de manera substancial a aquesta missió, ja que nombrosos grups d’investigació hi estan involucrats, com també diverses empreses de la indústria aeroespacial. I és una ocasió única que hauríem d’aprofitar, perquè esperar 7.500 anys per a un altre esdeveniment d’aquest tipus, no sembla una opció raonable», afirma Adriano Campo Bagatin.