L’exposició ‘El temps suspès. Pintura i fluïdesa’ obri el nou curs expositiu al MUA

El Museu de la Universitat d’Alacant comença un nou any expositiu amb la inauguració de la mostra «El temps suspès. Pintura i fluïdesa», el pròxim divendres 13 de setembre, a les 19 hores, a la sala El Cub. Aquesta exposició està integrada per les creacions de Sandra Tortosa, Raissa García Rodríguez i Luis Eduardo Rincón, alumnes titulats del màster en Projecte i Investigació d’Art (MUPIA) de la Facultat de Belles Arts d’Altea de la UMH, i podrà visitar-se fins al 13 d’octubre.

María Tinoco, professora de la Facultat i comissària de la mostra, explica que les dimensions de l’espai i el temps constitueixen un entramat indissociable per a l’experiència humana, de manera que el significat amb què construïm la nostra percepció del que ens envolta germina en aquest entramat espaciotemporal i afirma que «entrar en aquest espai expositiu suposa una inevitable suspensió del temps que converteix cada obra en un testimoni visual que encapsula la tensió entre el que és transitori i el que és permanent i ens convida a explorar i reflexionar sobre les múltiples capes de significat i emoció que sorgeixen en aquest moment de pausa que es produeix a través de la contemplació de cadascuna de les peces». Les tres sèries que integren l’exposició estableixen un diàleg entre el que està suspès i el que flueix, on la transitorietat i la permanència coexisteixen, ofereix a l’espectador una oportunitat per a detenir-se i, al mateix temps, ser arrossegat pel flux de la transformació.

Luis Eduardo Rincón, a través de «Cos en crisi», presenta una reflexió sobre la crisi com un punt d’inflexió, on el cos –metàfora de l’organisme social i personal– enfronta la seua descomposició i regeneració pròpia. La crisi, entesa en el seu sentit etimològic com un procés de separació i decisió, es manifesta en el cos pictòric a través de la fragmentació i la ruptura. Les peces de Luis evoquen un cos desmembrat que ha perdut la seua integritat, però que, en aquest estat de crisi, expandeix el seu potencial simbòlic. En transcendir els límits del marc, les obres conviden l’espectador a contemplar un cos fluid, que no cessa de transformar-se i que, al mateix temps, reflecteix les tensions de la nostra realitat social i personal.

Amb «El nostre reflex», l’artista Sandra Tortosa mostra esbossos i obres acabades d’una sèrie on el vincle emocional entre humans i animals es converteix en l’eix d’una exploració íntima i autobiogràfica. A través de la figura del gos, Sandra captura els seus pensaments i emocions propis, i projecta en les seues mascotes el reflex del seu món interior. Les pintures, marcades per l’ús de capes, taques i difuminats, juguen amb la memòria i el record i creen una atmosfera que evoca la impermanència dels llaços que ens connecten amb el món que ens envolta. Cada peça es converteix en un espill de la personalitat, on la fluïdesa de les emocions i l’experiència vital prenen forma pictòrica, i creen una connexió entre la intimitat i la universalitat.

Finalment, Raissa García Rodríguez, en la seua sèrie «Evermore», situa en el centre de l’obra el concepte d’impermanència (Anicca), considerat en la tradició budista la quinta essència de l’univers, fet que impregna el nostre món i la nostra experiència viscuda d’aquest i en aquest. Res perdura, tot es destrueix, tot canvia. A través de l’exploració de l’atzar, la taca i l’ombra, Raissa ens convida a acceptar la naturalesa transitòria de l’existència, on el sofriment sorgeix precisament de la nostra resistència al canvi. Les seues tres peces pictòriques, carregades de simbolisme i expressionisme abstracte, ens submergeixen en un procés d’autoexpressió i catarsi, on l’art es converteix en un espai de transformació constant. El diàleg que l’artista estableix amb l’espectador convida a una reflexió profunda sobre la percepció de la nostra existència pròpia i l’acceptació de la fluïdesa de la vida.

Les propostes de Luis Eduardo Rincón, Sandra Tortosa i Raissa García Rodríguez, convergeixen en un punt comú: la capacitat de suspendre el temps a través de la pintura, però no per a fixar-lo, sinó per a contemplar el flux constant de transformació que travessa totes les coses.