L’augment del pasturatge amenaça les pastures més àrides del planeta

El pasturatge és una activitat humana fonamental que sosté centenars de milions de persones i està íntimament lligada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Aquesta activitat és particularment important en les zones àrides, que cobreixen més del 40% de la superfície de la Terra, i són la llar tant d’un de cada tres persones que l’habiten com de la meitat de tot el bestiar que hi ha en el planeta.

Malgrat la importància del pasturatge per a les persones i els ecosistemes, fins avui cap estudi ha caracteritzat els impactes d’aquest en la provisió de serveis ecosistèmics a escala global utilitzant dades in situ. Per a aconseguir-ho, científics de la UA, dirigits per l’investigador distingit Fernando T. Maestre, han sumat forces amb un equip internacional de més d’un centenar de col·laboradors per a estudiar 326 ecosistemes àrids situats en 25 països de sis continents.

«Usant protocols estandarditzats hem avaluat com l’augment de la pressió de pasturatge afecta la capacitat de les pastures àrides de subministrar serveis ecosistèmics fonamentals per a les persones, com el manteniment de la fertilitat del sòl, la regulació del clima o la producció de farratge i fusta. Això ha permès caracteritzar com els impactes d’aquest augment depenen del clima, el sòl i la biodiversitat local i obtenir informació addicional sobre el paper de la biodiversitat en la provisió d’aquests serveis», explica el professor Maestre, que dirigeix el Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant.

Els investigadors han comprovat que les relacions entre el clima, les condicions del sòl, la biodiversitat i els serveis ecosistèmics mesurats varien segons la pressió de pasturatge. «Les reserves de carboni en el sòl van disminuir i l’erosió del sòl va augmentar a mesura que el clima es va tornar més càlid sota una alta pressió de pasturatge, fet que no es va observar quan va disminuir la pressió de pasturatge. Aquests resultats suggereixen que la resposta de les zones àrides al canvi climàtic en curs pot dependre de com les gestionem localment», indica l’investigador Nicolas Gross, de l’Institut Nacional d’Investigació per a l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient (INRAe, França) i coautor de l’estudi.

Els impactes de l’augment de la pressió del pasturatge van passar de ser majorment positius en les zones més fredes amb una major riquesa d’espècies de plantes, a negatius en els llocs més càlids amb una menor diversitat de plantes i una major estacionalitat de les precipitacions. «No hi ha una única resposta al pasturatge en les zones àrides. Qualsevol efecte del pasturatge, particularment el sobrepastoreig, variarà a tot el món per la qual cosa és important tenir en compte les condicions locals a l’hora de manejar el bestiar domèstic i els herbívors salvatges», apunta David Eldridge des de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia) i coautor de l’estudi.

Els autors també han observat que la diversitat de plantes vasculars i herbívors es relaciona positivament amb la provisió de serveis ecosistèmics com l’emmagatzematge de carboni, que fa un paper fonamental en la regulació del clima. «Els nostres resultats destaquen clarament la importància de preservar la biodiversitat de les zones àrides del món íntegrament, no sols per a conservar la seua capacitat de brindar serveis essencials per a les persones, sinó també per a mitigar-hi el canvi climàtic», assenyala Yoann Pinguet, del Centre Nacional d’Investigacions Científiques (CNRS, França) i coautor de l’estudi.

Les troballes d’aquest estudi són de gran rellevància per a aconseguir una gestió més sostenible del pasturatge, així com per a establir accions efectives de gestió i restauració destinades a mitigar els efectes del canvi climàtic i la desertificació en les zones àrides del nostre planeta.

Projecte BIODESERT

Aquest treball s’ha fet en el marc del projecte BIODESERT, atorgat pel programa Consolidator Grant del Consell Europeu d’Investigació (ERC) a Fernando T. Maestre. «Estic molt agraït a l’ERC per donar suport a aquest mostreig global, ja que és un projecte d’alt risc que no hauria sigut possible sense el generós finançament i la llibertat que implica aquesta subvenció. I, per descomptat, no hauria sigut possible sense la nostra xarxa de col·laboradors internacionals, els qui van brindar la seua experiència, recursos i treball per a inspeccionar llocs en els seus respectius llocs d’estudi. Aquest treball és també un bon exemple del poder que tenen les xarxes d’investigació globals i col·laboratives per a fer investigacions a la frontera del coneixement», destaca Maestre.