ALICANTE | SOCIETAT

L’Arxiu de la Democràcia de la UA rep vuitanta mil visites de tot el món durant el 2024

ELPERIODIC.COM - 12/12/2024

L’arxiu va celebrar ahir a la vesprada l’acte anual emmarcat en la celebració del vintè aniversari

L’esdeveniment va distingir deu nous donants de documentació als seus fons

L’acte anual de l’Arxiu de la Democràcia de la UA va reunir ahir de vesprada, a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, els integrants del Consell Assessor de l’arxiu amb les persones que generosament han donat documentació als seus fons, en un acte emmarcat en la celebració el seu vintè aniversari. Amb gran assistència de públic, la trobada va comptar amb les intervencions de Catalina Iliescu, vicerectora de Cultura, Esport i Extensió Universitària; José M. Perea, coordinador del Consell Assessor de l’Arxiu de la Democràcia, i Emilio Rosillo, director de l’arxiu.

Després de les paraules de benvinguda al públic assistent, José M. Perea va fer un recorregut per les principals fites de l’any per a l’Arxiu de la Democràcia, en el seu vintè aniversari, així com per les activitats incloses en el programa commemoratiu, i va recordar que l’objectiu de la creació de l’arxiu va ser doble: conservar la memòria d’aquest temps de la nostra història i fer-la accessible a professorat, alumnat i públic en general. En aquest sentit, Perea ha afirmat que «aquests objectius s’han aconseguit, i el servei de la UA a la societat ha transcendit fronteres», a la llum de les darreres dades: des de l’1 de gener d’aquest any 2024, la web general de l’arxiu ha rebut prop de 34.000 visites, el 35 % d’Espanya, el 20 % dels EUA, el 15 % d’Irlanda, un 10 % de la mateixa UA, i el 20 % restant de vint-i-quatre països del món, encapçalats per Romania, la Xina i França. A aquestes dades s’hi sumen les entrades als tres portals més visitats de l’arxiu: «L’exili republicà al nord d’Àfrica», «La repressió franquista a la província d’Alacant» i «Dones de la transició». Les visites generals a la web més les rebudes per aquests tres portals donen com a resultat unes vuitanta mil visites, de gener a novembre de 2024. A més, ha conclòs Perea, l’arxiu treballa també en la divulgació dels seus fons a través d’exposicions com les organitzades enguany en diversos llocs de les comarques d’Alacant: «Quaranta anys d’eleccions democràtiques», «Enrique Cerdán Tato, memòria d’un compromís» o «Memòria LGTBIQ a Alacant, una lluita pels Drets Humans».

La vicerectora Catalina Iliescu va voler destacar en la seua intervenció els guardons que han concedit a l’arxiu el 2024: el Premi al Millor Projecte d’Arxiu de l’Associació d’Arxivers de Castella i Lleó, i el Premi Vicent Ventura per la seua trajectòria cívica, que concedeixen les universitats, els sindicats i la Unió de Periodistes valencians. Iliescu va recordar que l’acte anual de l’arxiu constitueix «un dia especial, en el qual celebrem la nostra memòria col·lectiva i convivència pacífica».

El director de l’Arxiu de la Democràcia, Emilio Rosillo, va deixar pas al lliurament de reconeixements a les persones que, de manera generosa, hi han donat documentació. En aquest any 2024 s’hi han incorporat com a nous donants la família Esquembre, que ha donat documentació de l’arxiu personal de Rafael Esquembre Carratalá i María de los Ángeles Bañuls Belando (recull disitinció Jaime Esquembre); Enrique Herrero Pérez (recull distinció el seu fill Enrique Herrero Rodríguez); família Gonzálvez Juan (recull distinció el seu renebot Javier Marco Gonzálvez); Carmen Sánchez Brufal (recull distinció ella mateixa); Francisco J. Cerdà Bañón (recull distinció ell mateix); Alejandra Santamaría Soria (recull distinció ella mateixa); José Enrique Consuegra Panaligan (recull distinció ell mateix); Francisco Martínez López, el Quico (recull distinció ell mateix); Antonio Jiménez García (recull distinció la seua filla Pilar Jiménez Tirado), i David Pérez Pol (no assisteix a l’acte i se li envia distinció al seu domicili a Barcelona).

L’Arxiu de la Democràcia

L’Arxiu de la Democràcia de la UA és un projecte pioner nascut el 2004 amb una clara intenció de perdurabilitat però, sobretot, amb una vocació d’utilitat pública. La necessitat d’un espai que reunisca, conserve i difonga el patrimoni documental que permeta la recuperació de la memòria històrica està més vigent que mai, tal com detallen els responsables de l’arxiu, els quals afegeixen que «el balanç d’aquests vint anys d’activitat no pot ser més positiu, com palesa la bona acollida del projecte per part de la societat, que es manifesta en l’alt nombre de donacions de documentació rebudes, l’elevada assistència de públic als actes que periòdicament organitza el vicerectorat, la demanda d’exposicions i de les publicacions i les col·laboracions realitzades amb altres institucions i organismes externs a la universitat».

MÉS FOTOS