Investigadors de la UA lideren un projecte per a obtenir biomaterials de l’alga asiàtica

Un grup d’investigació multidisciplinària format per químics, matemàtics, biòlegs, ecòlegss i botànics de les universitats d’Alacant, Màlaga i Granada, treballen en un projecte de valorització de l’alga Rugulopteryx okamurae. Aquesta espècie invasora, coneguda comunament com a alga asiàtica, compta amb diferents compostos químics que podrien ser útils per a diverses indústries com ara l’alimentària o la cosmètica i per al tractament d’aigües.

Liderats per Mari Carmen Garrigós i Alfonso Jiménez, del grup d’investigació d’Anàlisi de Polímers i Nanomaterials (NOBIOPOL) de la Universitat d’Alacant (UA), l’equip científic cerca una alternativa sostenible i de baix cost que ajude les administracions públiques a gestionar les tones d’algues que ja apareixen en tot el litoral sud d’Espanya, especialment a Cadis, encara que ja és present, tot i que encara sense generar acumulacions massives, a Alacant i, fins i tot, a les illes Canàries.

Es tracta d’un projecte de transició ecològica finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i el Ministeri de Ciència i Innovació (MICIN) que preveu donar una alternativa de possibles usos i solucions per a la gestió de residus de Rugulopteryx Okamurae.

Les proves de laboratori indiquen que «l’espècie invasora compta amb diferents compostos químics, com els polifenols, coneguts per la seua potent activitat antioxidant i antibacteriana», explica Mari Carmen Garrigós.

A més, els àcids grassos analitzats i extrets de l’alga asiàtica són capaços de mantenir el calor de l’ambient fet que suposa una oportunitat per a crear materials de canvi de fase, és a dir, termoreguladors. «Si apliquem aquestes substàncies químiques a envasos d’aliments biodegradables aconseguiríem mantenir la cadena de fred d’aliments refrigerats», afig la investigadora de la UA.

D’altra banda, els investigadors han comprovat que aquesta alga és capaç de retenir metalls pesants. Segons Garrigós, «quan hem analitzat les mostres hem trobat arsènic, mercuri i altres contaminants del mar. Això significa que l’alga Rugulopterix okamurae té una alta capacitat per a filtrar l’aigua».

Després de conèixer la seua composició i les seues prometedores aplicacions, l’equip d’investigadors està desenvolupant metodologies per a la formulació dels materials de canvi de fase i per a desenvolupar biomaterials adsorbents amb potencial aplicació en envasos intel·ligents d’aliments refrigerats i en l’eliminació de metalls pesants del medi aquàtic, respectivament.

Dades mediambientals

Des de l’any 2015, segons dades del MITECO, l’alga Rugulopteryx okamurae ha colonitzat la costa espanyola amb importants impactes ecològics com alteracions de l’hàbitat marí, pèrdues de biodiversitat, afectació a espècies i espais protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000. A més, està produint importants impactes econòmics en el sector pesquer per disminucions de captures i deterioració d’arts de pesca, i també elevats costos per a les arques municipals derivats de la gestió dels arribatges a les platges.

L’ecòleg de la UA César Bordehore explica que l’origen de l’alga asiàtica està associat a les aigües de llast de vaixells mercants empleades per a estabilitzar la flotació o per la seua incrustació en cascos d’embarcacions procedents de països com Corea, Japó, Xina, Taiwan o Filipines. «Aquesta espècie té un alt poder colonitzador i en alguns llocs creix formant un gran mantell que destrueix altres espècies de gran interès com la Posidònia oceanica, altera l’hàbitat marí i afecta sectors com el pesquer i el turístic per la seua acumulació i posterior retirada de les platges». Bordehore insisteix en la importància de monitorar la mar de manera contínua «per a poder actuar abans que les conseqüències afloren a la superfície i arriben fins a la costa».

En el projecte «Materiales avanzados obtenidos mediante métodos de extracción sostenibles a partir de algas marinas alóctonas invasoras (Rugulopterix okamurae, Dyctyotales)» participen, a més de Garrigós i Jiménez, Marina Ramos, Ana Cristina Mellinas, Ignacio Solaberrieta, Soledad Roche, César Bordehore i David García de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de María Altamirano de la Universitat de Màlaga i Julio de la Rosa de la Universitat de Granada.