Una investigació feta en la UA estudia el rendiment físic i tècnic en esportistes de gimnàstica rítmica

Amb la investigació doctoral Comparación del rendimiento físico y técnico en diferentes fases del ciclo menstrual en deportistas de gimnasia rítmica de nivel nacional, de la professora Carmen Ruano Masiá, s’inicia a la Universitat d’Alacant una nova línia d’investigació sobre l’entrenament esportiu en la dona. En aquesta, Ruano hi ha estudiat les diferències en les fases del cicle menstrual, un tema que, com ella relata «apareix davant la inexistència d’estudis sobre el rendiment esportiu en la dona ja que la majoria estan fets amb mostres masculines».

Una idea que secunda i apuntala Roberto Cejuela, director del Secretariat d’Esports de la UA, qui opina que «l’entrenament en dones, el 50% de la població, està molt poc estudiat» i per això considera que «és necessari conèixer com els afecta les condicions físiques, fisiològiques i psicològiques». «És un orgull per a nosaltres que una dona, una professora de la UA siga la primera a fer aquest estudi», assegura.

En concret, la professora del grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, ha fet dos estudis complementaris. Amb el primer, es pretenia comprovar l’existència de diferències en els factors principals de rendiment físics, fisiològics i antropomètrics entre les fases fol·licular i lútia i relacionar aquests resultats amb la presència d’un major o menor nombre de símptomes premenstruals en gimnastes de nivell nacional. En la seua realització van participar 16 esportistes, que van contestar en les dues fases del cicle enquestes sobre els símptomes, van fer test d’equilibri, capacitat de salt, velocitat, força, resistència i flexibilitat; a més es va dur a terme una valoració antropomètrica i de la composició corporal i un test de camp en el qual es va registrar la freqüència cardíaca i els nivells de lactat durant l’execució d’un exercici de competició. Com a resultat, com conta la investigadora, «a pesar que la majoria de les gimnastes sí que van mostrar símptomes premenstruals en major o menor mesura, no es van trobar diferències significatives entre fases en cap dels factors avaluats i en cap dels casos».

D’altra banda, el segon estudi tenia com a finalitat comprovar l’existència de diferències de rendiment tècniques i en la percepció de l’esforç després dels entrenaments en les gimnastes entre les fases fol·licular i lútia del cicle menstrual, així́ com entre les fases fol·licular, ovulatòria, lútia, premenstrual i menstrual. En aquesta ocasió van participar 19 gimnastes, que van registrar durant dos cicles consecutius les errades comeses en cada repetició de l’exercici competitiu en els entrenaments, com també en la duració d’aquests i la percepció subjectiva de l’esforç. Com a resultat, Ruano explica que entre les fases fol·licular i lútia no hi va haver diferències significatives en cap dels paràmetres però que, per contra, en comparar entre les cinc fases del cicle, la fase menstrual va mostrar valors significativament majors en els errors tècnics en comparació amb les altres fases excepte la fase premenstrual, com també una major percepció de l’esforç després de sessió en comparació amb les altres especialment amb la fase fol·licular, la qual cosa va incrementar l’índex de càrrega en la fase menstrual en comparació a la resta. Això es va veure lligat a la presència de símptomes premenstruals en quasi la totalitat de les gimnastes avaluades, encara que aquests símptomes van ser lleus en la majoria.

De tot això, les conclusions principals derivades d’aquesta tesi suggereixen l’absència de diferències en els factors antropomètrics, físics i fisiològics entre les fases fol·licular i lútia en gimnastes de nivell nacional, que no es veuen afectats per l’existència o no de símptomes premenstruals. Tampoc hi ha diferències entre aquestes fases en el rendiment tècnic o la percepció subjectiva de l’esforç, però la fase menstrual sí que mostra diferències significatives amb les altres en aquests dos últims factors, de manera que en aquesta els errors tècnics i la percepció de l’esforç es veuen incrementats. Tot això està relacionat amb la simptomatologia, especialment psicològica, experimentada per les gimnastes en aquesta fase. No obstant això, les diferències elevades interindividuals trobades en tots els casos apunten al fet que la influència del cicle és un factor molt individual, per la qual cosa caldria avaluar particularment cada gimnasta.

El fet que la gimnàstica siga un esport en què el component psicològic té un factor clau explica les diferències en el rendiment tècnic entre fases malgrat que no hi haja diferències en el rendiment físic.

Conclusions

Les conclusions d’aquest estudi poden tenir diverses aplicacions pràctiques en l’àmbit de l’entrenament esportiu en gimnàstica rítmica de nivell nacional. Com apunta la investigació, encara que el cicle menstrual sembla que no afecta en el rendiment físic ni en la composició corporal de les gimnastes, és important tenir en compte el cicle menstrual a l’hora de planificar l’entrenament i conèixer com el cicle afecta cada gimnasta de manera individual. La professora assenyala en la investigació que durant aquest temps podria ser recomanable, si hi ha símptomes, que la intensitat de l’entrenament siga una mica menor, sempre tenint en compte la percepció i l’estat de la gimnasta per la qual cosa és necessari mantenir una comunicació constant entre l’esportista i la persona que l’entrene. «Es poden entrenar totes les capacitats físiques, però amb menor càrrega i sobretot amb diferents objectius: en les fases amb simptomatologia premenstrual/menstrual, els objectius haurien de ser més quantitatius (per nombre de repeticions), mentre que en les altres fases sí que es pot treballar amb objectius qualitatius (aconseguir un nombre determinat de repeticions sense errades, o amb un nombre prefixat d’aquestes), i es pot incrementar a més la intensitat en la fase fol·licular».

El camí traçat per aquest estudi s’obri a futures investigacions sobre la relació del cicle menstrual en el rendiment esportiu. Així, la professora Ruano assenyala l’ampliació de la mostra d’aquest, la mesura en un període més llarg de temps i l’avaluació del rendiment físic i fisiològic en un major nombre de fases. A més, també es deriva una línia d’investigació relacionada amb la planificació de l’entrenament esportiu sobre la base del cicle menstrual en gimnàstica rítmica ja que no es troben de moment estudis fets sobre aquest tema.