Francis Mojica lidera la investigació sobre un atípic sistema CRISPR-Cas que podria inhibir el funcionament d’altres sistemes

El catedràtic de Microbiologia de la Universitat d’Alacant (UA) i «pare» de la revolucionària tècnica d’edició genètica CRISPR (sigles en anglès de Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades Regularment Interespaiades), Francis M. Mojica, ha començat el desenvolupament d’una nova investigació: durant tres anys estudiarà, juntament amb els professors del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA Riccardo Rosselli i Javier Espinosa, el funcionament d’un atípic sistema CRISPR-Cas que podria anul·lar altres sistemes CRISPR-Cas. El projecte forma part de la Convocatòria d’Ajudes Generació de Coneixement 2023 del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

Els sistemes CRISPR-Cas, coneguts àmpliament per la revolucionària tecnologia d’edició genètica CRISPR desenvolupada sobre aquesta base, constitueixen un mecanisme de defensa que protegeix els bacteris contra els virus que els infecten. El professor Mojica explica que, encara que aquesta funció s’ha comprovat per a la majoria dels diversos sistemes CRISPR-Cas coneguts, hi ha algunes variants, classificades dins del subtipus IV-B, que presenten una composició substancialment diferent de la resta de sistemes i l’activitat de les quals està per esclarir.

«Observacions prèvies de l’equip d’investigació integrant del projecte suggereixen que el sistema IV-B podria actuar com un mecanisme de contradefensa, inhibint altres sistemes CRISPR-Cas», explica l’investigador, que assenyala com a objectiu principal d’aquest projecte dilucidar el paper biològic i el mecanisme d’acció del sistema IV-B, utilitzant com a model el del bacteri Heyndrickia coagulans, un microorganisme habitualment utilitzat com a probiòtic i per a la síntesi de compostos d’interès industrial.

«Els resultats d’aquest estudi contribuiran a la nostra comprensió de la cursa armamentista virus-bacteri, un dels conflictes amb més repercussió sobre la vida a la Terra», assenyala Francis Mojica. D’altra banda, la implementació d’eines moleculars derivades del sistema IV-B té aplicació potencial en qualsevol dels molts usos de la tecnologia CRISPR, com ara la millora genètica de plantes, el tractament de malalties com la diabetis, el càncer, l’Alzheimer i les cardiopaties mitjançant teràpia gènica o l’ús de virus per a eliminar bacteris.

Francis Mojica ha rebut, entre altres guardons, el Premi Jaume I a la Investigació Bàsica, Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement, Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica, i el  Premi Albany Medical Center Prize, considerat com el guardó més important en el camp de la investigació mèdica dels Estats Units.