Experts de tot el món tracten en la Universitat d'Alacant la privacitat en els sistemes de vigilància per a la cura de persones majors

La privacitat o, més aviat, la falta d’aquesta és un dels grans debats de la societat que ens ha tocat viure. Després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units es van limitar les llibertats personals en nom de la seguretat i també es va incrementar la presència de sistemes de seguretat basats en la vigilància activa a través de càmeres. I, encara que hi ha lleis que en regulen l’ús i l’aplicació, no són iguals en tots els països.

Aquesta sensació de vigilància, és una constant en diferents espais de la societat i que també es dona entre les persones majors. En aquest cas, la vigilància té com a objectiu la seua cura. Les càmeres i els micròfons suposen, sens dubte, un gran aliat per a la seguretat d’un col·lectiu molt important de la nostra societat. Però, com tot en aquesta vida, implica un debat, en aquest cas relacionat amb qüestions legals, socials i ètiques.

I aquest camp és, precisament, el que tracta el projecte Goodbrother coordinat pel professor Francisco Flórez Revuelta, del Departament de Tecnologia Informàtica i Computació de la Universitat d’Alacant. GoodBrother - International Network on Privacy-Aware Àudio- and Vídeo-Based Applications for Active and Assisted Living (Xarxa internacional sobre aplicacions basades en àudio i vídeo per a la vida activa i assistida), té com a objectiu principal promoure col·laboracions entre experts de diferents disciplines i països per a compensar la sensació de vigilància contínua d’un sistema basat en micròfons i càmeres per a la cura de persones majors.

La Seu d’Alacant de la UA ha sigut l’escenari de la trobada del comitè directiu i dels diferents grups de treball del projecte en què participen més d’un centenar d’experts de 37 països europeus, Canadà, els Estats Units i Tunísia. Una reunió de dos dies en què han participat 25 d’aquests experts d’una manera presencial i els altres membres a través de videoconferència. Dos dies en què han tractat les qüestions legals, socials i ètiques associades amb l’ús de micròfons i càmeres per a monitorar persones majors o en situació de fragilitat, els mètodes per a preservar la privacitat de les persones monitorades, i les solucions basades en vídeo i àudio per a un envelliment actiu i saludable que tinguen en consideració la privacitat els usuaris.

El professor Flórez, coordinador del projecte, ha assenyalat algunes de les qüestions que s’han tractat en aquesta trobada com la importància «d’integrar els usuaris finals en el disseny d’aquests serveis de monitoratge», de manera que això n’incremente l’acceptació. Una altra de les qüestions que susciten un major debat, explica el professor de la Universitat d’Alacant, es refereix als «desafiaments ètics d’aquestes tecnologies». Qui, com i quan té accés a les imatges o què ocorre si el sistema reconeix alguna cosa per a la qual no va ser concebut. La reunió també va servir per a assenyalar la importància que aquests sistemes complisquen els requisits del reglament General de Protecció de Dades de la UE i també de reduir costos d’aquestes solucions de monitoratge «per a evitar que això impedisca l’adopció d’aquests per part de persones amb recursos limitats», assenyala Flórez.

GoodBrother està finançat amb gairebé 600.000 euros a través del programa Cooperació Europea en Ciència i Tecnologia, COST (European Cooperation in Science and Technology), una de les xarxes europees intergovernamentals de coordinació de la investigació científica i tècnica europea. Aquest és el primer projecte COST que coordina la Universitat d’Alacant.