Un estudi evidencia la repercussió de la microbiota intestinal en l'autisme

Un estudi de més de tres anys de duració analitza la microbiota intestinal dels xiquets amb autisme a nivell mundial. Després de diversos anys recaptant dades de tots els estudis publicats fins ara, els investigadors participants han publicat l’estudi de metaanàlisi sobre la repercussió de la gutmicrobiota en l’autisme. Les conclusions suggereixen que el bacteri Bifidobacterium presenta nivells significativament baixos en l’autisme respecte als xiquets sans. Aquestes dades tenen implicacions importants per al desenvolupament de probiòtics en l’autisme. L’article científic «A Meta- analysis of Gut Microbiota in Children with Autism. Journal of Autism and Developmental Disorders» es publicava ahir, dimecres 5 de maig del 2021, en la revista Journal of Autism and Developmental Disorders.

El resultat és fruit de la col·laboració interdisciplinària entre els científics de la Universitat d’Alacant, María Rubio-Aparicio, Alejandro Veas i Agustín Ernesto Martínez-González, aquest últim investigador principal del projecte i director del Grup d’Investigació Integral en el Neurodesenvolupament Típic i Atípic (GINTA), del Departament de Psicologia Evolutiva i Didàctica de la UA; i els investigadors de la Universitat de Múrcia, Pedro Andreo-Martínez, Julio Sánchez-Meca.

Autisme i microbiota intestinal

El Trastorn de l’Espectre Autista o TEA és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per dos símptomes principals: les deficiències en la interacció social i els patrons repetitius de comportament. Estudis recents han assenyalat que els símptomes gastrointestinals estan presents en l’autisme (Martínez-González i Andreo-Martínez, 2019). Així, els símptomes gastrointestinals tenen comorbiditat amb el TEA. Per tant, la sospita que hi ha alteracions en la composició microbiana o disbiosi de la microbiota intestinal en l’autisme és cada dia més fundada. De fet, alguns estudis suggereixen que aquesta alteració podria ser un factor que contribuïsca a l’aparició de símptomes del TEA.

Com explica l’investigador de la UA Martínez-González, «en aquest estudi s’evidencia que hi ha un bacteri, el Bifidobaterium, que està associat a la disminució dels nivells d’ansietat (dopamina i adrenalina), i és un dels primers bacteris a colonitzar l’intestí dels nounats. Molts gèneres de Bifidobacterium s’han associat amb una varietat de beneficis per a la salut. Així, una desorganització en la flora intestinal (disbiosi) de la Bifidobacterium podria influir en el neurodesenvolupament infantil».

En el desenvolupament de probiòtics per a l’autisme haurien de considerar-se aquests resultats, atès que en l’actualitat es dissenyen probiòtics molt poc específics que s’apliquen d’igual forma a una persona amb depressió, ansietat o TEA, afirmen els experts. Aquest és un camp d’estudi molt recent i en l’actualitat gairebé hi ha estudis on equips interdisciplinaris puguen explicar de manera clara la possible relació entre els símptomes de l’autisme, els símptomes emocionals, neurofisiològics i, per descomptat, la composició microbiana.

Dos aspectes que ens indiquen que ocorre alguna cosa en el xiquet amb TEA són l’observació de la severitat de la conducta repetitiva, que podem mesurar fins i tot de manera gratuïta gràcies a l’app Coreat, disponible en les versions per a MAC i per a Google Play, i l’observació dels símptomes gastrointestinals. En aquest últim sentit, GINTA ha iniciat un estudi per a desenvolupar una app amb la qual les famílies i els professionals puguen tenir una eina senzilla de diagnòstic. L’enquesta online es pot emplenar en el següent enllaç.