Un estudi determina que la immunitat de grup mitjançant vacunació és inassolible

Ja amb xifres calculades utilitzant dades relacionades amb la variable delta de la covid-19, el llindar de la immunitat de ramat s’establiria en un 90 % de població vacunada. Si s’apliquen els càlculs a la variable òmicron, més contagiosa, la xifra arribaria al 95 %, una dada que, tenint en compte la població que no es pot o no es vol vacunar, resultaria inassolible. Aquestes són les conclusions a les quals ha arribat l’estudi titulat «Caveats on COVID-19 herd immunity threshold: the Spain case» (’Advertiments sobre el llindar d’immunitat del ramat COVID-19: el cas d’Espanya’), que ha sigut publicat en la revista Scientific Reports signat per un equip interdisciplinari d’investigadors dels departaments de Matemàtica Aplicada i d’Ecologia i de l’Institut Multidisciplinari d’Estudi del Medi (IMEM) Ramón Margalef de la Universitat d’Alacant.

En l’equip investigador, liderat per David García, professor del departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat d’Alacant, hi participen també César Bordehore, del Departament d’Ecologia i de l’IMEM Ramon Margalef; Eva S. Fonfría, de l’IMEM Ramon Margalef, i Isabel Vigo, també de Matemàtica Aplicada.

Segons la publicació, l’estudi fa una anàlisi detallada del llindar d’immunitat de ramat de la variant ancestral de la covid-19, que era la dominant al principi de la pandèmia, des de diferents enfocaments i quantifica la influència de tres factors clau com són la font i la qualitat de les dades, l’evolució de la infectivitat en el temps i la metodologia per a estimar la R0, que és un valor essencial en aquests càlculs perquè estableix a quantes persones contagiaria, de mitjana, un infectat al principi de la pandèmia, és a dir, quan no es prenen mesures de prevenció, no es fa un ús preventiu de màscares ni tampoc la població està advertida de l’existència d’una malaltia contagiosa que li faça modificar el comportament.

Sobre l’anàlisi detallada de la HIT (llindar d’immunitat de ramat, per les seues sigles en anglès herd immunity threshold), l’estudi permet estimar indirectament un nou valor de R0 amb les variants dominants actuals, com són la delta (quan es va realitzar l’estudi) i l’òmicron (segons estimacions de l’equip investigador posteriors a la publicació de l’estudi), la qual cosa produeix un augment significatiu del percentatge.

En el mateix sentit, la investigació revela que un factor molt influent per a l’estimació de la HIT és la metodologia per a calcular R0, que pot produir diferències de 20 i 30 punts percentuals per al mateix conjunt de dades a les quals s’aplica un model dinàmic de càlcul. Davant d’aquesta situació, l’estudi «pren el valor més alt, la denominada cota superior, per al llindar de la immunitat de ramat, amb la finalitat d’aconseguir la fidelitat més gran en els càlculs de pronòstic», detalla García.

En el cas analitzat, les dades de contagis utilitzats pels investigadors de la UA han sigut estimades mitjançant una metodologia retrospectiva denominada REMEDID (per les sigles en anglès de retrospective methodology to estimate daily infections from deaths). Aquesta metodologia, també publicada pels investigadors de la UA en un article científic anterior en la mateixa Scientific Reports, és capaç d’estimar les infeccions diàries a partir del nombre de morts, una xifra que ajuda a analitzar i comprendre la dinàmica de la pandèmia i a avaluar a diferents escales espacials i temporals l’eficiència de les mesures adoptades perquè permet el càlcul de sèries temporals d’infeccions diàries a partir de sèries temporals de morts diàries.

Sobre els resultats que ofereix l’estudi, l’investigador David García explica que «la immunitat de ramat estava al 70 %, segons establien habitualment fonts oficials des del principi de la pandèmia i quan es va iniciar la vacunació, però, amb les noves variants, hem estimat que la immunitat de ramat devia estar al voltant del 95 % amb la variant òmicron».

«Aquest percentatge del 95 %», prossegueix García, «és una xifra inassolible perquè hi ha persones que no es poden vacunar i persones que no es volen vacunar; a més, cal afegir que les vacunes no eviten la transmissió del virus, com hem comprovat aquest Nadal, quan la població ja estava altament vacunada i, així i tot, ha sigut l’onada més forta, encara que amb conseqüències menys greus gràcies a la protecció de les vacunes». En aquest nou escenari «es requereix un percentatge més alt de vacunats per a aconseguir la immunitat de ramat i s’ha demostrat l’eficàcia de les vacunes per a reduir dràsticament la mortalitat, raó per la qual  és més necessari que mai que tota la població que puga, es vacune», insisteix l’investigador de la UA.

El cas d’Espanya

Algunes de les dades de més rellevància s’extrauen quan els càlculs de l’estudi se situen en les particularitats de la pandèmia a Espanya. Els resultats presentats són vàlids per a una població mesclada aleatòriament amb una dinàmica de propagació similar a la d’Espanya en el seu conjunt. No obstant això, fins i tot les regions espanyoles mostren dinàmiques diferents entre si, situació que pot donar lloc a valors de HIT específics per a cada regió.

Davant d’això «cal tenir en compte, a més, que cap de les tres vacunes administrades a Espanya és capaç de prevenir completament la transmissió del virus, motiu pel qual, fins i tot amb un 90 % de la població vacunada, probablement no s’arribaria al HIT», comenta García, i afig que «tanmateix, és cert que el risc d’infecció es redueix significativament per a les persones vacunades, cosa que redueix directament el R0». A més, en cas d’infecció, «també es redueix la transmissió del virus, i això implica que, encara que la transmissió no s’impedisca completament amb les vacunes, com més alta siga la proporció de població vacunada, més baix serà el llindar d’immunitat de ramat», incideix l’investigador de la UA.

Respecte de la distribució de la pandèmia per regions, García comenta que «en qualsevol cas, encara que s’arribe al HIT, no serà la panacea. Si s’aconsegueix la immunitat de ramat en la majoria dels llocs d’un país, però hi ha algunes regions específiques o subgrups de població en una regió amb un percentatge d’individus immunes per davall de l’HIT, serà possible que es produïsquen brots locals en aquelles regions o subgrups», i matisa, en referència a la variant original del virus, que «si la variant ancestral no haguera sigut substituïda, la taxa decreixent d’infeccions després d’arribar a un HIT del 70 % encara podia produir un 25,9 % d’infeccions no negligible, és a dir, 12,2 milions d’infeccions a Espanya».

Finalment, l’investigador conclou que «les autoritats sanitàries haurien de garantir estrictament una gestió adaptativa i proactiva de la nova situació una vegada assolida una teòrica immunitat del ramat».