Un estudi amb 4.000 alumnes alacantins revela un baix benestar emocional

El Ministeri d’Universitats ha publicat aquest mes els resultats de l’estudi sobre «La salut mental en l'estudiantat de les universitats espanyoles», en el qual ha participat la Universitat d’Alacant i que té com a finalitat diagnosticar la salut mental de l’alumnat i estimular polítiques que beneficien el seu benestar.

La salut mental dels joves i les joves universitàries s’ha convertit en un tema de preocupació creixent. Els últims anys s’han identificat baixos nivells de benestar emocional d’alguns sectors de la població, especialment agreujats pels efectes de la pandèmia de la COVID-19, que plantegen implicacions preocupants des del punt de vista de la Salut Pública.

En tot aquest procés consultiu i d’anàlisi la Universitat d’Alacant ha destacat per la participació elevada. L’enquesta, dividida en dues fases, la van contestar un total de 4.739 estudiants de la UA, la qual cosa la situa entre les tres universitats espanyoles amb una implicació més gran.

«És important assenyalar que es tracta d’un estudi garbellat, no és diagnòstic, i que és necessari fer una anàlisi en profunditat», assenyala Miguel Richart, el delegat de la rectora per a la Unitat de Psicologia i Resiliència de la Universitat d’Alacant.

Així doncs, els resultats d’aquest estudi en què van participar els estudiants i les estudiants de manera voluntària «estan enviant una alerta roja, un senyal que hi ha problemes», assegura Richart, amb dades com que el 50% de l’alumnat ha percebut la necessitat de suport psicològic per problemes de salut mental recents durant el quadrimestre passat i que ha consultat alguna vegada amb algun professional sanitari per un problema de salut mental. A més, l’estudi ha revelat que la prevalença d’ansietat moderada o greu és d’aproximadament un de cada dos estudiants i que un de cada cinc ha tingut pensaments suïcides durant les dues setmanes prèvies a l’enquesta.

Cal destacar que, en les dues fases de l’estudi, les estudiants de sexe femení van presentar de manera significativa un percentatge més gran de símptomes depressius, ansietat i insomni clínic o greu i un percentatge menor de consum de risc d’alcohol, comparades amb els estudiants de sexe masculí.

Així mateix, l’estudi inclou propostes de millora del benestar emocional de l’estudiantat i la necessitat que les universitats compten amb serveis de prevenció i orientació psicopedagògica i de foment del benestar als campus. «En aquest sentit la Universitat d’Alacant, va iniciar des del mes d’octubre passat un programa pilot d’atenció psicològica en el qual han estat treballant dos psicòlegs i dues psicòlogues», assenyala Miguel Richart, qui anuncia que a partir del curs pròxim es consolidarà aquest servei, que estarà situat en el Servei de Prevenció i Promoció de la Salut sota la direcció del seu director, Miguel Ángel Sarabia, i el mateix Richart.

El delegat de la rectora informa, a més, que aquest servei es complementarà amb altres recursos, com l’organització d’activitats formatives i culturals destinades a millorar el benestar com a tallers, musicoteràpia, autocura o meditació, i que també està previst ampliar-ho en un futur pròxim amb consultes en línia.

L’enquesta

El mes de març de 2022, el Ministeri d’Universitats i el Ministeri de Sanitat, a través de la Direcció General de Salut Pública, van establir un grup de treball intern, en el qual han participat representants de CRUE Universitats Espanyoles i del CEUNE, amb l’objectiu de fer un diagnòstic detallat sobre la situació de la salut mental de l’estudiantat universitari a Espanya. Un estudi que naix amb la finalitat de tenir una foto exhaustiva d’aquest col·lectiu, en col·laboració amb el Centre de Salut Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i la cooperativa Aplica.

S’han fet dues anàlisis, una de caràcter quantitatiu i una altre qualitatiu. D’una banda, l’anàlisi quantitativa té com a finalitat descriure la prevalença dels problemes de salut mental en l’estudiantat de les universitats públiques i privades espanyoles, per a poder disposar de dades globals reals de la situació avui dia. Per a això, s’han fet dues enquestes a nivell nacional en dos períodes diferents del calendari acadèmic. La fase I es va fer del 2 de novembre al 14 de desembre del 2022, mentre que la fase II es va dur a terme del 12 abril al 22 de maig del 2023. En aquestes dues enquestes, s’han inclòs variables d’interès (demogràfiques, aïllament social, relacionades amb els estudis, les raons subjectives per al malestar, etc.), a través de la implementació de qüestionaris per al garbellat de símptomes d’ansietat i depressió, abús d’alcohol i altres substàncies, pensaments i conductes suïcides, entre d’altres.

D’altra banda, l’estudi qualitatiu ha tingut com a objectiu identificar els recursos que contribueixen a millorar les capacitats de l’estudiantat per a tenir bona salut i benestar, a més de mostrar les barreres que limiten aquestes capacitats i les estratègies de millora del benestar emocional en l’estudiantat universitari.