Les diverses opcions d’emmagatzematge d’hidrogen centraran una nova sessió de l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la UA

Les propietats físiques de l’hidrogen, un gas molt lleuger en condicions normals de pressió i temperatura, fan necessàries tècniques d’emmagatzematge que n’afavorisquen la densificació, de manera que se’n puga disposar d’una quantitat adequada en un volum reduït. Per a tractar quins són els principals avantatges i inconvenients de les diverses tècniques d’emmagatzematge d’hidrogen, segons el seu ús posterior, l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant organitza una nova sessió, que tindrà lloc demà dimarts, 18 de gener, a les 19 hores, en format en línia.

Antonio Sepúlveda, catedràtic de Química Inorgànica i investigador de l’Institut de Materials de la Universitat d’Alacant, serà el ponent d’aquesta nova cita en la qual exposarà com una vegada obtingut i, si escau, purificat, cal emmagatzemar l’hidrogen perquè puga ser usat, i presentarà les diferents possibilitats d’emmagatzematge, com són l’hidrogen comprimit, l’hidrogen líquid, l’hidrogen retingut en materials adsorbents, hidrogen en forma d’hidrurs metàl·lics, i l’emmagatzematge químic de l’hidrogen.

En aquesta activitat col·labora la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) - Ministeri de Ciència i Innovació, a través d’UA Divulga, Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de la UA. #AulaCienciaUA.

Currículum

Antonio Sepúlveda Escribano és Catedràtic de Química Inorgànica en la Universitat d’Alacant (Espanya). Va obtenir la llicenciatura en Ciències Químiques per la Universitat d’Alacant el 1984, i el doctorat el 1989 per la mateixa Universitat. Va treballar com a Col·laborador Científic (1989-1991) en l’Institut de Catàlisi i Petroleoquímica (ICP) del CSIC, a Madrid, on va desenvolupar un projecte sobre el desenvolupament de catalitzadors de tres vies per a vehicles automòbils. A continuació va aconseguir una plaça com a investigador associat a l’Institut de Recherches sur la Catalyse del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) a Lió (França) (1991-1992), per a treballar en un projecte relacionat amb l’estabilitat tèrmica de catalitzadors Pt/A el2O3 usats en la reacció de combustió catalítica de metà. Va fer una estada de sis mesos a l’ICP (Madrid), per a treballar amb catalitzadors que eliminen òxids de nitrogen. El març de 1993 es va reincorporar a la Universitat d’Alacant per a participar en un projecte sobre la preparació de carbons activats. El gener de 1994 va aconseguir la plaça de professor ajudant en el Departament de Química Inorgànica d’aquesta universitat, i a l’octubre del mateix any, la de professor titular d’universitat interí. El 1996 va obtenir la plaça de professor titular d’universitat i el 2003, la plaça de Catedràtic d’Universitat en el Departament de Química Inorgànica de la Universitat d’Alacant on, des de llavors, duu a terme la seua tasca docent i investigadora. Ha codirigit setze tesis doctorals i ha participat en setanta-dos projectes d’investigació, tant autonòmics com nacionals i internacionals. Ha sigut director del Departament de Química Inorgànica de la Universitat d’Alacant en els períodes 2002-2003 i 2005-2007. Actualment, és secretari de l’European Nanoporous Materials Institute of Excellence (ENMIX) i director del grup d’investigació Laboratori de Materials Avançats, de la Universitat d’Alacant. Ha publicat 175 articles científics en revistes internacionals i sis capítols de llibre. Les seues línies d’investigació se centren en els camps de l’adsorció i la catàlisi: materials adsorbents (carbons activats, zeolites, materials mesoporosos, MOF), reaccions d’hidrogenació selectiva amb catalitzadors bimetàl·lics, catalitzadors per a obtenció d’hidrogen per reformat d’alcohols amb vapor d’aigua, catalitzadors per a l’oxidació selectiva de monòxid de carboni, catalitzadors per a la combustió de compostos orgànics volàtils i desenvolupament de suports catalítics parcialment reduïbles tant en forma massiva com suportats sobre diferents materials.