El cineasta Rodrigo Sorogoyen protagonitza dues trobades a la Universitat d’Alacant

El diverses vegades premiat cineasta Rodrigo Sorogoyen serà el protagonista de dos actes en la Universitat d’Alacant el pròxim divendres 5 de maig. La primera trobada tindrà lloc al Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) a les 13 hores, organitzat per l’Aula de cinema i audiovisual del Servei de Cultura, on Sorogoyen projectarà i comentarà escenes especialment triades de les seues pel·lícules. De vesprada, a les 19 hores, Sorogoyen visitarà la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4) per a participar en la XV edició del cicle «Maig Negre», dirigit per Mariano Sánchez Soler i Francisco J. Ortiz, que enguany està dedicat a «Escriptores en noir & el cinema de Sorogoyen». Es projectarà el seu curtmetratge Madre i farà una xerrada al voltant d’una selecció de seqüències de les seues pel·lícules. L’entrada per a les dues activitats és lliure, subjecta a la capacitat de les sales.

El director i guionista cinematogràfic Rodrigo Sorogoyen va nàixer a Madrid l’any 1981. Va debutar en la direcció de llargmetratges en solitari amb Stockholm (2013). Amb la seua següent pel·lícula, Que Dios nos perdone (2016), va fer el seu primer treball de gènere negre i va obtenir un gran reconeixement per part de crítica i públic. Amb El reino (2018) va ser guardonat amb els premis Goya 2019 a Millor Direcció i Millor Guió Original –compartit amb Isabel Peña– una edició en la qual el film va rebre cinc premis Goya més en altres categories. L’última edició dels premis Goya ha tingut a la seua última pel·lícula, As bestas, com a protagonista absoluta amb nou guardons, entre aquests els de Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió Original, Millor Actor Protagonista i Millor Actor de Repartiment. Entre els dos treballs Sorogoyen ha dirigit la pel·lícula Madre (2019), inspirada en el seu curtmetratge homònim, com també la minisèrie de televisió Antidisturbios (2020).

Maig Negre 2023

El cicle Maig Negre arriba enguany a la XV edició, dedicat enguany a «Escriptores en Noir & el cinema de Rodrigo Sorogoyen». La jornada inaugural tindrà lloc demà dimecres 3 de maig a les 19 hores a la Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4) dedicada a «Crims vertaders» i amb la conferència « Crónica criminal de la España posfranquista», impartida per Mariano Sánchez Soler, a propòsit dels llibres La larga marcha ultra i Una hojarasca de cadáveres. El dijous 4, la jornada tindrà com a protagonistes les «Escriptores en noir. Altres mirades al gènere negre» amb una trobada amb les novel·listes Esther Abellán, Empar Fernández, Marta Prieto i Mónica Rouanet. La tercera jornada del cicle estarà dedicada al «Cinema Negre de Rodrigo Sorogoyen», amb una trobada i xarrada amb el director i guionista, i la projecció de la pel·lícula Madre. El cicle d’enguany finalitzarà el dissabte 6, amb la projecció de Que Dios nos perdone, a les 10.30 hores.

Les escriptores

ESTHER ABELLÁN (Villena, 1971). Poeta i actriu. Fundadora de #elabrigoverdeteatro i membre de Matuška Project, una companyia dedicada a la creació d’espectacles multidisciplinaris. Ha sigut codirectora del programa radiofònic de poesia «Conectados en la noche» i és redactora de la revista cultural Loblanc. Té cinc poemaris publicats des de 2013: Recordando lo que fui, En la alcoba de Venus, Llantos entre caricias, Amor encadenado i Pasado en la boca, així com Les plaquettes Alianzas con el aire i 4º sin ascensor; i és autora del llibre Poetas en el puente de los espejos, en el qual estudia i antologa la poesia alacantina del segle XXI. L’any 2023 ha debutat com a novel·lista amb Fue suficiente.

EMPAR FERNÁNDEZ (Barcelona, 1962). Alterna la docència amb l’escriptura, i és columnista de premsa i guionista de documentals històrics. Amb la seua primera novel·la, Horacio en la memoria (2000), obté el XXV Premi Càceres de Novel·la Curta; hi seguiran, entre altres títols, El loco de las muñecas (2007) –finalista del IX Premi Unicaja de Novel·la Fernando Quiñones–, Hijos de la derrota (2008), La cicatriz (2009) –Premi Rejadorada de Novel·la Breu–, Mentiras capitales (2010) o Maldita verdad (2016) –Premi Ciutat de Santa Cruz de novel·la negra–. També ha escrit al costat de Pablo Bonell Goytisolo diverses obres, entre aquestes la sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Santiago Escalona. Dos dels seus últims llibres són Líbranos del mal (2020) iy Será nuestro secreto (2022).

MARTA PRIETO (Lleó). Llicenciada en Dret, va exercir l’advocacia i va treballar en l’Administració Pública. Després de cultivar el conte i els «relats delirants» –així ho defineix l’autora–, amb la seua primera novel·la, La Ilustrísima (2021), basada en l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, va obtenir l’any 2022 el Premi Memorial Silverio Cañada atorgat per la Setmana Negra de Gijón a la millor primera novel·la de gènere negre. En l’actualitat treballa en la seua nova novel·la i es dedica plenament a la creació literària. 

MÓNICA ROUANET (Alacant, 1970). Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en Pedagogia i Psicologia. Durant més de vint anys s’ha dedicat professionalment a atendre persones amb el risc d’exclusió social. És autora de Donde las calles no tienen nombre (2015), Despiértame cuando acabe septiembre (2019) –que va ser un dels llibres més venuts durant els mesos de confinament–, No oigo a los niños jugar (2021) i Nada importante (2022). La seua pròxima novel·la, El camino de las luciérnagas, ix a la venda a mitjan maig.