El catedràtic de la Universitat d’Alacant Armando Alberola reivindica la col·laboració investigadora entre Mèxic i Espanya

El catedràtic d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant, Armando Alberola, ha pres possessió com a nou membre de l’Acadèmia Mexicana de la Història en qualitat de corresponsal estranger per a Espanya amb un discurs a la seu de l’acadèmia titulat «Sobre alteraciones climáticas, crisis y desastres a ambos lados del Atlántico durante la Edad Moderna. Reflexiones y propuestas».

El catedràtic, que ja va manifestar la seua «sorpresa» i «alegria» per aquesta designació que significa un nou reconeixement internacional a la seua trajectòria acadèmica i científica, ha repassat en la seua intervenció la relació que manté amb Mèxic des de l’any 2010 a través de projectes d’investigació amb «objectius molt ambiciosos» relacionats amb «vaivens climàtics, episodis hidrometeorològics extrems, l’impacte de terratrèmols i erupcions volcàniques, plagues i crisis agràries, desastres biològics, religiositat popular o actituds de les administracions davant d’emergències extremes».

Armando Alberola és autor de 197 publicacions, vint de les quals llibres en què és autor únic, editor o coordinador, ha publicat diversos volums a Mèxic amb El Colegio de Michoacán, i altres institucions de tot el món com la Universitat de la Sorbona o la Casa Velázquez. La seua actual línia d’investigació, que va iniciar en els anys noranta del segle passat, està centrada en l’impacte que han deixat en la societat i l’economia les catàstrofes de causa natural (meteorològica, biològica o sanitària) esdevingudes durant l’edat moderna. Ha dirigit diferents projectes d’investigació competitius des de l’any 2000, entre els quals el projecte internacional APURIS (Universitat de Clermont-Alvèrnia, Universitat Frederic II de Nàpols, Universitat d’Alacant i Casa de Velázquez), i és membre de l’staff sènior del projecte europeu DISCOMPOSE l’investigador principal del qual, IP, és el professor Domenico Cecere de la Universitat Frederic II de Nàpols.

La seua relació, estreta i formal, amb Mèxic es remunta a l’any 2012, en què hi va publicar el seu primer article científic en la revista Relaciones. El 2014 va ser convidat a participar amb una ponència en el XXXVI Col·loqui d’Antropologia i Història Regionals, celebrat a El Colegio de Michoacán (Zamora, Mèxic). A partir de llavors ha visitat reiteradament el país per a participar en col·loquis i seminaris, constituir i participar en xarxes d’investigació, planificar i desenvolupar treballs comparatius entre les terres mexicanes i les peninsulars hispanes, constituir grups estables d’investigació, publicar individualment o amb altres col·legues tant a Mèxic, com a Espanya, o en altres llocs del món. Les seues estades mexicanes s’han desenvolupat particularment a El Colegio de Michoacán, el Centre d’Investigació i Estudis Superiors en Antropologia Social i l’Institut Nacional d’Antropologia i Història. Aquesta activitat ha donat com a fruit la publicació de cinc volums d’estudis coeditats per la Universitat d’Alacant i El Colegio de Michoacán.

El 2018 va ser investigador principal del projecte d’excel·lència, finançat pel Govern d’Espanya, denominat «Clima, risc, catàstrofe i crisi a riba i riba de l’Atlàntic durant la petita edat del gel», en el qual han participat investigadors i investigadores espanyols, portuguesos, francesos i mexicans. El 2021 va obtenir un nou projecte, continuació de l’anterior i a desenvolupar en tres anys, titulat «Catàstrofes de causa climàtica i natural, gestió de l’emergència  i discursos politícs, científics i religiosos en el Mediterrani occidental i l’Amèrica hispana, segle XVIII» (PID2021-122988NB-I00).

Professor del Departament d’Història Medieval, Història Moderna i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Armando Alberola és un dels principals experts mundials en l’obra i figura del científic i marí Jordi Joan Santacilia, una línia d’investigació que ha desplegat en col·laboració amb Rosario de Die i que ha aportat avanços notables en el coneixement de l’univers personal del marí i d’aspectes generalment no tractats per la historiografia a l’ús.