El catedràtic de la UA Juan Antonio Ríos Carratalá presenta el seu llibre Las armas contra las letras

Directament afusellats, condemnats a dècades de presó o depurats professionalment per a continuar vivint en una mort civil que, en realitat, els espentava a l’autodestrucció i el suïcidi. Aquestes van ser les sentències més comunes a què van ser sotmesos els 25 perfils que arreplega Juan Antonio Ríos Carratalá, historiador i catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat d’Alacant, en el seu llibre Las armas contra las letras. El volum, que és el primer d’una trilogia, serà presentat en la llibreria 80 Mundos d’Alacant en un acte que tindrà lloc el pròxim 5 de març a les 19 hores i que comptarà amb la participació d’Ángel Luis Prieto de Paula, escriptor i catedràtic de Literatura Espanyola en la Universitat d’Alicante, i José Luis Ferris, escriptor i professor de Literatura Espanyola de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Ríos Carratalá suma amb aquesta publicació una més a la seua extensa llista de llibres en què relata la vida en el franquisme des de perspectives molt diferents. Això sí, sempre del costat dels perseguits, els represaliats, els condemnats i assassinats, en molts casos, per les estructures del règim dictatorial. En aquesta trilogia que acaba d’iniciar, l’historiador de la UA se centra en el sector de la premsa, on relata la persecució a periodistes, col·laboradors de premsa, reporters gràfics, dibuixants i caricaturistes.  

«En aquest primer llibre hi ha 25 persones, totes aquestes perseguides per ser simples col·laboradores de premsa, periodistes, fotògrafs de premsa o dibuixants en la premsa de la República, independentment de si tenien o havien expressat o no idees contra la dictadura», explica Ríos Carratalá, qui detalla que «el simple fet d’haver col·laborat en premsa escrivint o dibuixant, encara que el seus verdaders oficis foren els de metge, funcionari o miliar, entre d’altres, era motiu de judici i, sense garanties judicials de cap classe, et podien caure 30 anys de presó sense ni tan sols haver parlat malament de res ni de ningú».

El catedràtic de la UA ha begut, i continua fent-ho, de la font històrica que suposa l’Archivo General e Histórico de la Defensa, a Madrid, però també continua investigant en altres fonts on troba i documenta perfils com els que resols en aquest volum. «Es tracta d’un treball diari i constant fins a trobar com van ser les vides d’aquestes persones. Cal demanar permisos, rebre documentació digitalitzada, revisar-la al detall, unir-hi caps i continuar cercant», comenta el professor. «Una vegada recopilada la informació és quan toca escriure-la. Tracte d’allunyar-me dels textos estrictament científics o assagístics perquè vull que la gent puga conèixer aquestes persones com si estiguera quasi llegint una novel·la», puntualitza.

En aquest recorregut, Ríos Carratalá ha trobat perfils notablement cridaners com el de Joaquín Sama Naharro, un caricaturista de l’Heraldo de Madrid el verdader ofici del qual era el de metge. «Era de bona família burgesa de Madrid i amb la guerra, com era normal, va ser mobilitzat com a metge pel bàndol republicà. Col·laborava en premsa com a humorista gràfic i després de la guerra, malgrat presentar més d’un centenar d’avals de persones afins al franquisme, va ser processat i depurat professionalment. Des d’allò, només li van deixar exercir en barris humils de Còrdova, ni tan sols en el centre o zones nobles d’aquesta ciutat, per si de cas», explica l’escriptor.

De la mateixa manera, l’historiador de la UA ha trobat condemnes encara més injustes, com les de Matilde Zapata Borrego. «Aquesta dona dirigia el periòdic La Región, a Santander, i va ser directament afusellada per això», detalla Ríos Carratalá, qui afig que «també es van donar casos on es condemnava una persona en un Consell de Guerra i, posteriorment i pels mateixos delictes, per la Llei de Responsabilitats Polítiques, per a arrabassar-los els béns que tingueren, i per un tercer processament pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme». «Hi ha casos de citacions judicials i multes a persones que ja havien sigut prèviament afusellades. És demencial», matisa el professor.

Després de la publicació d’aquest primer volum amb 25 perfils, Ríos Carratalá preveu arribar al centenar de retrats entre els tres llibres. El segon dels llibres estarà llest a la tardor. «En total, crec que es podrà llegir una mostra significativa de casos que deixen ben clar com el franquisme utilitzava Las armas contra las letras», finalitza el catedràtic de la Universitat d’Alacant.