Els alumnes de la UA van millorar les qualificacions un 20% durant el semestre COVID

«Durant el semestre COVID es va produir un augment generalitzat i inusual en les notes i en el percentatge d’aprovats», aquesta és part de la conclusió a la qual ha arribat un estudi fet per la Universitat d’Alacant, que assenyala que els estudiants de la UA han augmentat les qualificacions al voltant d’un 20%, encara que ho han fet d’una manera desigual «depenent de les característiques dels estudiants, en particular, segons el sexe, la titulació cursada i la nota d’accés a la universitat». Els investigadors també han trobat que «en centres que tenen unes titulacions més “masculinitzades”, com Ciències i l’Escola Politècnica Superior, l’increment en les notes és significativament més gran per a les dones que per als homes» i que els resultats indiquen que els alumnes amb pitjor rendiment van resultar més beneficiats en l’augment de notes.

L’equip investigador que ha arribat a aquestes conclusions el formen Iñigo Iturbe-Ormaeche, director del Departament de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica (FAE) de la Universitat d’Alacant, juntament amb els professors i també membres de FAE Pedro Albarrán i María Dolores Collado, i l’estudiant de quart del grau d’Economia Luis Pérez. Al principi, tal com assegura el professor Iturbe-Ormaeche, la investigació tenia a les cinc universitats públiques valencianes com a objecte d’estudi, però finalment només s’ha pogut fer amb la de València (UV), la Jaume I de Castelló (UJI) i la d’Alacant (UA), per ser les úniques que han facilitat prou dades per a obtenir-ne resultats vàlids, al mateix temps que explica que «l’enfocament metodològic emprat garanteix que aquest augment es puga atribuir als canvis relacionats amb el confinament i no a d’altres factors».

La motivació per a fer aquest treball ha vingut també donada pel fet que els autors són professors ja que, com asseguren en l’informe, «hem sigut testimonis de les dificultats que van sorgir en el segon semestre del curs 2019-20 a causa de la pandèmia i del confinament decretat pel govern. Atès que som investigadors de l’àrea d’Economia i treballem habitualment amb grans bases de dades, pensem que seria interessant analitzar l’impacte dels canvis en la docència i l’avaluació sobre els resultats acadèmics en la nostra universitat». L’interès particular estava centrat a «quantificar si els estudiants s’han vist afectats de manera similar o si, per contra, els efectes van ser heterogenis». El títol complet de l’estudi és «Efecte de les adaptacions curriculars i els canvis en l’avaluació en els resultats acadèmics dels estudiants i col·lectius d’estudiants més afectats pels canvis».

Els investigadors han pogut comprovar que el semestre COVID va tenir un fort efecte positiu tant en les notes com en el percentatge d’aprovats en les tres universitats les dades de les quals van poder analitzar. Les notes mitjanes van augmentar en un punt sobre deu a la UA, en 0.9 punts a l’UJI i en 1.3 punts a la UV. Pel que fa al percentatge d’aprovats, aquest va augmentar en 15, 13 i 18 punts percentuals en la UA, UJI i UV, respectivament. Respecte al percentatge històric d’aprovats en aquestes universitats, això suposa un augment del 22, 19 i 23%, respectivament. «Creiem que la raó última de l’augment generalitzat de notes va ser el canvi en la forma d’avaluació, més que el fet que la docència passara a ser en línia. Les alumnes augmenten la nota en 1.06 punts mentre que els alumnes ho fan en 0.86 punts», assenyalen en l’informe.

Com s’arreplega en aquesta investigació, el divendres 13 de març del 2020 va ser l’últim dia de classes presencials del curs 2019-20 en les universitats valencianes, ja havien transcorregut set de les quinze setmanes del segon semestre, per la qual cosa s’havia completat la meitat del semestre. En el cas de la UA, aquell mateix dia es va decidir que tota la docència passara a fer-se de forma no presencial a partir del dilluns 16 de març. Davant d’aquesta nova situació, que es va prolongar fins a final de curs, el professorat, segons puntualitza l’informe, es va trobar amb diversos problemes, el principal és que molts no tenien la infraestructura necessària en els domicilis per a impartir les classes ‘en línia’, als quals cal sumar els derivats de la conciliació familiar, la falta d’adaptacions pedagògiques a les noves circumstàncies i la poca assistència a aquest nou tipus de classe. «Atès que no es permetien exàmens presencials, cada professor va haver de dissenyar una forma alternativa d’avaluació. Per descomptat, en aquesta situació és molt difícil garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants i evitar els comportaments fraudulents».

Per part seua, el 30,7% dels estudiants declara no haver tingut cap problema a seguir les classes en línia, un resultat que contrasta amb la dada dels professors ja que només el 5.9% declarava no haver tingut cap dificultat. Entre els problemes més esmentats per l’alumnat es troben l’estrès o l’angoixa per la situació (36.4%); una major càrrega de treball (26.3%); dificultats de connexió a internet (25.2%); la falta de preparació en docència en línia (24,5%); la falta de motivació o interès per part del professorat (21,8%), la falta d’un espai adequat per a treballar a casa (16,1%), la falta de motivació o interès per la seua part (11,7%) i les dificultats de convivència a casa (11%). Cal destacar que només el 4.8% dels estudiants esmenta haver tingut problemes per no tenir dispositius tecnològics adequats.

En l’informe també es destaca que la situació viscuda per la pandèmia «ha suposat l’acceleració i la consolidació del procés de transformació digital que estava produint-se tant a la Universitat com en altres activitats econòmiques i socials. Els membres de la comunitat universitària sens dubte incorporaran elements beneficiosos apresos durant la docència en línia a les classes presencials».