Maria Josep Amigó assisteix demà en les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, acompanyada pel diputat de Cultura, Xavier Rius, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, assistirà demà a les Festes de la Mare de Déu de la Salut, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat – Unesco en 2011.

Durant els dies 7 i 8 de setembre, les processons de la Mare de Déu omplen els carrers de deixants de colors amb moviments de la Muixeranga, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, els Pastoretes, el Bolero i els Tornejants, acompanyats de les melodies de la dolçaina i el tabalet. Les festes s'inicien amb la “Nit del Retorn” el 6 de setembre, quan les campanes de la basílica de Sant Jaume toquen sense parar durant tota la nit per a rememorar la miraculosa tornada de la imatge de La nostra Senyora de la Salut des de la vila d'Alzira fins a un incipient poblat de principis del segle XIII. Algemesí converteix així la imatge mariana en l'eix vertebrador de la seua independència. La vesprada del 7 de setembre, les campanes de la basílica de Sant Jaume inicien el "Repic de la Xerevia”, un ritme que ressona en tota la ciutat i que marca l'immediat inici de la festa. Després del repic, sonen les dolçainas i comença la desfilada de balls. La segona processó és el matí del 8 de setembre, “Processoneta del Matí”, que dóna un especial protagonisme al color, i on els balls es concentren al llarg de dos carrers.

La vicepresidenta i els diputats acudiran demà a la tercera i última processó, coneguda tradicionalment com la processó de tornada general, la qual comença a les 19:30 i té una durada de set hores. En ella, els balls d'Algemesí i la imatge de la patrona transcorreran pel nucli antic de la ciutat i repetiran així l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notícies sobre la solemnización de les festes.
Els balls

Els balls són els protagonistes de les processons de les festes d'Algemesí. La Muixeranga és un dels més coneguts, i consisteix en la construcció de torres humanes sobre una música característica.
Els Tornejants són, al costat de la Muixeranga, la dansa més emblemàtica de la Mare de Déu de la Salut. Aquest singular ball d'orígens guerrers replet de continguts místics posa en evidència les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb polits vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a únic acompanyament. Es tracta de l'únic ball dins de la processó, darrere de la Creu Major i davant del guió de la Mare de Déu de la Salut.

Els Bastonets és un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians com Morella, Peñíscola o Alcúdia, i en el qual al so del tabal i la dolçaina els huit components del ball escenifiquen una lluita.

La dansa de la Carxofa és considerada tradicionalment com la dels teixidors, una professió molt present a Algemesí durant el segle XVII. El nom li ve dau per que un xiquet porta un pal que culmina en una espècie de carxofa que s'obri al final de la processó, eixint d'ella una coloma blanca. Una variant d'aquest ball, són els Arquets, que es van separar en 1988.

Els xiquets i xiquetes són els protagonistes del ball dels Pastoretes, una dansa d'iniciació.

I, finalment, els Llauradores o Bolero és el ball més modern de la processó, ja que apareix per primera vegada en 1906. És l'única dansa que no va acompanyada per la música de la dolçaina i el tabalet sinó per la secció d'instruments de vent de la banda de música.