elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Alerten que les agressions a infermeres de la C. Valenciana han augmentat un 25%

Alerten que les agressions a infermeres de la C. Valenciana han augmentat un 25%
  • El CECOVA subratlla que “les dades són alarmants perquè aquest tipus d'atacs a professionals d'infermeria han crescut un 100% en els últims huit anys”

MÉS FOTOS
Alerten que les agressions a infermeres de la C. Valenciana han augmentat un 25% - (foto 2)

En 2022 s'han registrat un total de 20 agressions a infermeres/us en la Comunitat Valenciana, segons els comunicats d'incidències que arriben als tres col·legis provincials de València, Alacant i Castelló i que registra el Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA). Per províncies, 15 agressions s'han registrat a València, 3 a Alacant i 2 a Castelló.

Unes dades, que ha oferit el president del CECOVA, Juan José Tirado, durant el transcurs de la jornada “Agressions als professionals sanitaris” --organitzada per l'Hospital La Salut--, i que demostren la tendència creixent d'aquesta trista xacra que afecta especialment la infermeria.

El president del CECOVA ha incidit en què, en 2021 –un any abans— va haver-hi menys casos d'agressions que en 2022, “en concret un total de 16 infermeres van patir accions violentes per part de pacients o familiars a la Comunitat Valenciana. Per províncies, 11 van ser a València, 2 a Alacant i 2 a Castelló. Si es compara amb l'any anterior segueix la tendència creixent perquè en 2020 van ser 15 les professionals agredides. Aquesta xifra representa un increment del 25%”.

No obstant això, les dades són alarmants perquè aquest tipus d'atacs a professionals d'Infermeria freguen un augment del 100% en els últims huit anys. En 2015 es van comptabilitzar 10 denúncies, segons les estadístiques del Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA), que engloba als tres col·legis provincials d'Infermeria de València, Alacant i Castelló, que ha registrat una tendència a l'alça de fets violents cap al seu col·lectiu.

Durant la jornada també han exposat la seua visió sobre el problema de les agressions l'assessor Jurídic de l'Hospital La Salut i president de l'Associació de Dret Sanitari de la Comunitat Valenciana (ADSCV), Carlos Fornes, i la inspectora cap de la Policia Nacional (cap de Secció Operativa Seguretat Privada), María Isabel Reviejo, durant la xarrada moderada per la directora gerent de l'Hospital La Salut, Eva Gilabert.

Quant als llocs on s'han produït les agressions, a Alacant el llast de les agressions s'ha generat en hospitals, a Castelló una en un centre de Salut i una altra durant una atenció en servei de SAMU. A València han sigut: centres de Salut: 4 / Hospitals: 6 / en domicilis de pacients: 2, i durant la Campanya vacunació COVID: 3.

Aquestes agressions han generat la tramitació de 3 denúncies a Alacant i 5 a València. A Castelló no s'ha tramitat cap procés legal. En aquests moments, la situació de les denúncies a Alacant és que una ja ha sigut finalitzada, amb sentència favorable, i les altres dues es troben en procés de tramitació. A Castelló, els casos d'agressions no van ser denunciats per part de les/us infermeres/us afectats, però sí pel centre de salut i per un metge del SAMU, respectivament. A la província de València s'ha realitzat un judici per delictes lleus amb sentència favorable.

Davant aquestes les agressions a infermeres, el president del Consell d'Infermeria de la Comunitat Valenciana (CECOVA), Juan José Tirado, ha tornat a recordar que la situació “és molt preocupant perquè a l'augment de la pressió assistencial per la COVID-19 se suma la dels pacients crònics que s'han anat acumulant i que, en molts moments, col·lapsen els processos assistencials”.

Juan José Tirado ha destacat que quasi tots els dies es reben “denúncies d'agressions contra els professionals sanitaris" encara que algunes no es tramiten per por dels propis professionals a patir represàlies. Tirado ha reiterat que des del CECOVA es demana a l'Administració “més recursos per als professionals sanitaris, sobretot en les consultes hospitalàries i en els centres d'Atenció Primària, on existeix una falta constant de personal i es troben desbordats".

El president del CECOVA ha manifestat la seua preocupació ja que "no solament estan augmentant el nombre d'agressions, sinó que a més no totes es denuncien. Per això, insistisc que s'han de denunciar no sols les agressions físiques, sinó també les verbals: insults, vexacions".

Juan José Tirado recorda que els col·legis d'Infermeria provincials s'han vist obligats a iniciar una campanya de condemna “pels reiterats insults que, per vacunar a la població, estan patint infermeres i infermers en les xarxes socials i que entelen el treball que realitza el col·lectiu professional amb la immunització a la població. Uns atacs verbals sense fonament que constitueixen ‘serioses falsedats’ i contra els quals els serveis jurídics col·legials estudien ja accions legals”.

Cal recordar que els professionals d'Infermeria de la Comunitat Valenciana que desenvolupen el seu treball en els serveis d'Urgències, les consultes d'Atenció Primària i en les pròpies plantes d'hospitalització són els que registren més actes violents verbals i físics per part dels pacients i dels seus familiars o acompanyants. Davant això, el president del CECOVA vol fer una crida perquè es tinga en compte que les infermeres estan fent un important esforç per a protegir la salut de la població arriscant la seua seguretat personal, davant la qual cosa s'ha de tindre cap a elles la consideració que mereix el seu lliurament i dedicació en tot moment i, especialment, en una situació tan delicada com l'actual.

Les principals seqüeles que li queden al professional sanitari després de patir una agressió són l'estrés laboral crònic, la disminució del rendiment laboral, síndrome de fustigació i d'estrés posttraumàtic, neurosi d'ansietat, síndrome depressiva i, en la majoria de les ocasions, seqüeles físiques. Alguna cosa que mai ens podem permetre ni s'ha de consentir, i menys ara, que s'ha de fer un esforç social conjunt per a eixir d'aquesta crisi.

Pujar