Art i singularitat en la història del palmito
El Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA) exposa una exòtica col·lecció de ventalls i varetatges d’Europa, Àsia i Àfrica atresorats per la família Burriel
Una col·lecció amb palmitos europeus dels estils Imperi, Romanticisme, Revival Rococó i la Belle Époque
El Museu del Palmito d’Aldaia (MUPA) acull l´exposició Art i singularitat. Palmitos històrics de la col·lecció Burriel. Una mostra de 50 palmitos i varetatges singulars procedents de diversos països d’Europa, Àsia i Àfrica amb cronologies que abracen el segle XIX i la primera meitat del XX. L’exposició, que romandrà oberta del 6 de juliol fins al 28 de setembre de 2023, està comissariada per Carmen Casaní Rel, historiadora de l’art i experta en la història del palmito valencià.
L´exposició és fruit de l’interés iniciat per Salvador Burriel cap a l’art del palmito. Burriel va aprendre l’ofici sent un xiquet al taller del calador Salvador Soriano. L’any 1964, junt amb la seua esposa Pilar Castellano, va decidir muntar el seu propi taller, Abanicos Burriel, SL, empresa establida a Aldaia especialitzada en varetatges que amb el pas del temps s’ha diversificat elaborant palmitos exclusius de gran qualitat artística. Actualment, els seus fills Javier i Daniel dirigeixen el negoci.
La sensibilitat de Salvador Burriel va donar lloc a atresorar peces històriques que continuaren sent col·leccionades per la seua família. Entre els més de cent vint peces que formen la col·lecció Burriel, la selecció de palmitos i varetatges que es presenta en el MUPA està conformada per tres grans línies productives de les quals s’han escollit les peces més representatives del repertori.
El segle XIX, prolífic i eclèctic
Primerament, trobem una selecció de palmitos d’Europa dels segles XIX i XX, que són un reflex real dels utilitzats per la societat mitjana-alta europea i espanyola amb els elements estètics predominants en el moment de la seua creació. Concretament, les obres enquadrades al segle XIX —prolífic i eclèctic— demostren la varietat d’estils que es van moure entre l’atracció del passat i la fascinació per l’exòtic. Per això, trobem palmitos d’estil Imperi, pintures que evoquen el Romanticisme, nombrosos revivals rococó i obres que responen al gust coetani de la Belle Époque. L’eclecticisme estilístic del palmito huitcentista demostra com aquest objecte va estar supeditat als corrents predominants de les arts decoratives i la moda coetània.
Pel que fa al segle XX, el palmito juga amb les formes i s’adapta a les noves demandes de la societat iniciada als anys 20. L’exposició fa patent que a més d’alleujar la calor o complementar el vestit femení, el palmito ha tingut altres valors que l’han configurat com atribut de la nostra cultura. El palmito, tradicionalment objecte de luxe i coqueteig, va experimentar un gran canvi. El seu valor comunicatiu o de transmissió dels valors castissos d’antany van ser rebutjats per la majoria de dones de la modernitat.
Varetatges exquisits
En segon lloc, l’exposició arreplega una ampla diversitat de varetatges exquisits que mostren les principals tècniques decoratives utilitzades en cada època. Varetatges d’una gran riquesa artesanal e iconogràfica que demostren el virtuosisme dels professionals palmiters en diferents èpoques i que, com Abanicos Burriel, han treballat per ficar aquest objecte en l’avantguarda del disseny i les tendències de la toilette de la dona.
Aletejos d’Àfrica i Àsia
Per últim, la mostra es completa amb peces singulars de cultures d’Àfrica i Àsia, possiblement els exemplars més curiosos de la col·lecció Burriel, la tipologia i els materials dels quals són poc freqüents en el món occidental. Aquestes ancestrals i exòtiques cultures ens ajuden a conèixer l’evolució formal dels palmitos que a penes han variat al llarg dels segles. Són característics del continent africà pantalles subjectades per un mànec rígid que oscil·lat genera aire. Aquests palmitos fixos utilitzen fibres vegetals teixides com les fulles de palmera, el vimet o qualsevol fibra autòctona.
El sud-est asiàtic està representat amb palmitos d’Indonèsia d’una forta identitat, treballats artesanalment amb habilitat, delicadesa, creativitat i originalitat. Els materials utilitzats són fibres vegetals com ara la palma i l’arròs o la pell d’origen animal, especialment de búfals l’asta dels quals també és utilitzada per als mànecs o varetes. Entre les formes, destaquen tant palmitos fixos com plegables a base de palmetes.
Altrament, una societat ritual i cerimoniosa com la de l’Índia es veu reflectida en l’exposició amb un significatiu palmito semirígid, fruit d’un exquisit treball amb tècniques com la filigrana aplicades al tèxtil, i amb un disseny geomètric compost de brodats fets amb or i plata que demostren el finíssim acabat dels artesans hindús.
Finalment, de la Xina destaquen els coneguts palmitos de mil cares, compostos de bigarrades escenes de colors vius que narren històries cortesanes, bèl·liques o costums populars, i que parlen de literatura antiga i l’exòtic imaginari xinés. Els seus països de paper contrasten amb els seus varetatges minuciosament treballats.
