Patricia Gil, una jove de l'Alcora que dirigeix des de fa dos mesos la seua pròpia empresa

Cada 8 de març, quan se celebra el Dia Internacional de la Dona, és habitual parlar de trencar el sostre de cristall i que cada dia més dones ocupen llocs de responsabilitat en tots els àmbits.

Patricia Gil Montoliu, una dona de 39 anys de l'Alcora, ha trencat aqueix sostre i des de mitjan desembre de 2022 és la propietària de Unitiles, una empresa ceràmica de l'Alcora amb tot just tres anys d'història que, amb una cartera de més de 500 clients a nivell mundial, es dedica a la comercialització de taulells especialitzada en la venda, tant nacional com exportació, de classes baixes i descatalogats.

Graduada en ADEM, aquesta alcorina que ha estado vinculada al sector de la ceràmica des dels 20 anys, treballant com a administrativa en departament de compres, s'ha posat el món per esquivadora amb aquest projecte empresarial en el pitjor moment de la crisi.

Fa un parell de mesos vas apostar per comprar una empresa de ceràmica de l'Alcora. Què et va portar a realitzar-ho?

Porte treballant en el sector de la ceràmica més de 20 anys, i fa diversos anys van apostar pel meu per a començar amb el projecte d'aquesta empresa com a directora comercial. Després de l'absorció de la mateixa per part d'un grup empresarial, vaig començar a valorar la compra de l'empresa ja que no tenia molt clar el com anava a ser el nostre futur i l'única manera de continuar mantenint l'essència de Unitiles i les ganes que de créixer, era la seua compra.

Què et van dir des de la teua família i amics quan li vas dir que anaves a comprar Unitiles?

Aquests últims anys tot el meu cercle m'ha vist treballar durament per l'empresa, quan els anava plantejant la meua idea de comprar, el primer que em deien era que si estava boja, però cap dubte en què malgrat les circumstàncies del sector, podria traure l'empresa avance. A més compte amb el suport de tots els treballadors de l'empresa, també molt fonamental per a continuar amb el mateix sistema de treball.

Com ha canviat la teua vida des d'aqueix dia?

En estar ja gestionant les empresa abans de la compra, sabia tot el treball que comporta aqueixa responsabilitat, però ara, a més, amb el pes que els encerts o errors comesos depenen de les meues decisions, invertisc moltes hores del meu dia a aconseguir que tot funcione correctament, soc molt perfeccionista en el meu treball.

Com compagines la teua vida familiar i laboral des que eres empresària?

Tinc les grandíssima sort de tindre el suport incondicional del meu marit que em recolze i m'anima des del primer dia, a més dels meus pares i germana que em faciliten el dia a dia en tot el que necessite. No puc negar que tinc poques hores per a compartir amb ells, tots ho entenen i busquen la manera d'ajudar-me per a tindre més hores lliures.

Dona, jove i empresària. Possiblement de les poques a la província de Castelló. Què suposa per a tu aquest repte?

M'he considerat sempre una persona que busca com superar-se dia a dia i crec moltíssim en aquest projecte. Les dones no ens hem de posar límits i cal lluitar pel que creiem, hem de demostrar la nostra vàlua amb el nostre treball.

Comprar una empresa de ceràmica en el pitjor moment per al sector és de ser molt valent. No et va donar vertigen?

Si, i por, però és aquest el motiu que m'espenta a fer-lo, soc una màxima defensora de la ceràmica espanyola i cal lluitar per a continuar mantenint les empreses en marxa. Ho vaig pensar molt abans de comprar, però, crec que aqueix vertigen o por és necessari per a estar alerta.

Cevisama ha tornat després de dos anys per la pandèmia, quines sensacions t'emportes de la fira?

És el meu primer any exposant la meua empresa en Cevisama, la trepitge des de xicoteta i crec que és dels pocs espais on els clients de tot el món poden trobar la gran oferta de productes i empreses relacionats amb la construcció. Per a nosaltres ha sigut una setmana molt bona, i l'objectiu marcat s'ha superat amb escreix. 

Com veus el sector del taulell i quines necessitats teniu?

En aquests moments, com ja es coneix, és un sector en crisi i amb moltes incerteses per al seu futur. Els costos, els impostos, la no recepció de les ajudes promeses, estan ofegant a aquest sector. Hi ha mercats d'altres països que s'estan fregant les mans i esperant que anem caient per a expandir-se, si no s'actua, a poc a poc les empreses hauran de tancar.

És la primera vegada en la història que el sector de la ceràmica demana ajudes, arribaran a temps?

Com hem pogut veure, no estan arribant a temps. Empreses amb ERTES, ERES i ja en liquidació són les que copen els titulars. És urgent actuar.