Alcoi cerca els últims casos d’hepatitis C amb una campanya de sensibilització protagonitzada per l’actor Carmelo Gómez

Gràcies a aquest programa, s'ha aconseguit detectar i començar a tractar a l'Alcoi més de 10 casos d'hepatitis C que estaven sense diagnosticar, perquè és una malaltia silent que cursa sense símptomes durant molts anys

Aquest programa està desenvolupant activitats d'informació i de cerca de persones que viuen amb l'hepatitis C i no ho saben, especialment en col·lectius vulnerables com a persones sense llar i usuaris de drogues injectables

A pesar que Espanya lidera el rànquing mundial de persones tractades i curades per milió de població, l'hepatitis C es continua cobrant al nostre país quatre morts setmanals

El diagnòstic tardà de la infecció, que es dona en més d'un terç dels casos, fa que el mal que provoca en el fetge no siga reversible

“Amb 188 morts cada any a Espanya per causes relacionades amb l'hepatitis C, no podem donar-nos per satisfets, són quasi el 10% de les morts en carretera, i, com aquelles, prevenibles i evitables”, afirma el coordinador de l'Aliança per a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), Javier García-Samaniego

Alcoi i altres 19 ciutats integrades en el programa #HepCityFree volen buscar a les persones que viuen amb l'hepatitis C i no ho saben, atés que es tracta d'una malaltia silenciosa que cursa sense símptomes durant molts anys i que, en molts casos, quan és diagnosticada, ja ha causat un mal hepàtic irreversible. Per a això, i amb motiu del Dia Mundial enfront de les Hepatitis Víriques, que se celebra el pròxim 28 de juliol, aquestes ciutats llançaran a través dels seus respectius mitjans i perfils en xarxes socials una campanya que té com a protagonista a l'actor Carmelo Gómez, curat d'hepatitis C, i l'objectiu de la qual és precisament conscienciar del caràcter silent de la malaltia i promoure tant la detecció com l'inici del tractament.

El cas de Carmelo Gómez va ser com el de tants altres pacients que van contraure el virus a través d'una transfusió de sang abans que a mitjan dels anys 90 es descobrira i es posara fi a eixa via de contagi. Com altres pacients, que poden tindre ara la infecció i no ho saben, Carmelo no va saber de la seua malaltia fins molt després d'infectar-se. Si és el cas, el diagnòstic es va produir de manera casual, quan a la fi dels anys 90 va acudir a donar sang i li van dir que no podia fer-ho perquè patia una malaltia hepàtica. Durant un temps va voler obviar l'hepatitis C, però no va poder fer-lo quan van començar a manifestar-se-li els símptomes. En l'espot conta que sentia cansament i sobretot una gran angoixa per no conéixer com anava a evolucionar la malaltia. El tractament que seguia tenia importants efectes secundaris i no curava la malaltia. Fins que l'aparició dels antivirals d'acció directa va canviar el curs de la seua vida, retornant-li la normalitat. En poques setmanes estava curat.

La “sort” dels pacients que es diagnostiquen hui és conéixer que la seua malaltia té tractament i que eixe tractament és eficaç pràcticament el 100% dels casos. D'ací la importància de detectar la infecció de manera primerenca, abans que cause al fetge un mal que pot arribar a ser irreversible. “Amb Carmelo, afortunadament, arribem a temps i, amb les possibilitats de diagnòstic i tractament que tenim ara, hauríem d'arribar a temps per a eixe llarg centenar de pacients que encara hui perd la vida a Espanya cada any per causes associades a l'hepatitis C, afirma el hepatóleg Javier García-Samaniego, coordinador de l'Aliança per a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques, AEHVE, que integra a les societats científiques i associacions de pacients compromeses amb l'eliminació de l'hepatitis C i promou el programa #HepCityFree, que fomenta la implicació de les ciutats en la cerca dels últims casos d'hepatitis C.

Una cerca que els hepatólegs consideren que cal fer tant en població general, a través d'un prova d'hepatitis C en tots els adults entre 50 i 85 anys sense un test previ negatiu, com, de forma molt específica, en col·lectius vulnerables, on la prevalença és més alta i als quals és més difícil accedir. “Estem parlant de persones allunyades dels circuits assistencials habituals i a les quals només és possible arribar amb recursos descentralitzats i estratègies alternatives”, explica Javier García-Samaniego. És en eixe àmbit en el qual les ciutats poden realitzar una gran contribució, doncs, de manera autònoma o en col·laboració amb les ONGs de l'entorn, tenen una major capacitat per a arribar a aquestes poblacions, i particularment als col·lectius de persones sense llar, usuaris de drogues per via parenteral, i homes que tenen sexe amb homes i que associen conductes de risc, que són els principals focus d'infecció activa a Espanya. “El nostre programa Ciutats Lliures d'Hepatitis C, #HepCityFree, ha demostrat que la major proximitat de les entitats locals amb aquestes poblacions resulta un actiu estratègic per a avançar en l'objectiu d'eliminació de la malaltia”, assevera García-Samaniego.

En concret, a Alcoi, el desenvolupament de #hepCityFree ha permés la coordinació dels recursos sociosanitaris municipals i autonòmics per a la posada en marxa d'un pla de microeliminació que ha inclòs la revisió de pacients de bases de dades Microbiologia i Atenció Primària, el test i tractament ràpid de pacients diagnosticats en centres d'addiccions i el cribratge de persones de diferents dispositius municipals. En concret han col·laborat Ponts d'Igualtat, GARA, Salut Pública, Creu Roja, Unitat d'Alcohologia, Unitat de Conductes Addictives i Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives. Gràcies a aquest programa i a la col·laboració de les entitats, s'ha rastrejat unes 2.000 persones i s'aconseguit detectar i començar a tractar a l'Hospital Mare de Déu dels Lliris d'Alcoi 12 casos d'hepatitis C.

Amb prop de 170.000 pacients tractats i curats des de 2015, Espanya lidera el rànquing mundial de persones tractades i curades per milió de població. El Ministeri de Sanitat situava la prevalença de la infecció en el 0,22% l'any 2018 i els especialistes estimen que estarà hui per davall del 0,1%. Malgrat això, hepatitis C es continua cobrant al nostre país quatre morts setmanals. El diagnòstic tardà de la infecció, que es dona en més d'un terç dels casos, fa que el mal que provoca en el fetge no siga reversible. “Amb 188 morts cada any a Espanya per causes relacionades amb l'hepatitis C, no podem donar-nos per satisfets, són quasi el 10% de les morts en carretera, i, com aquelles, prevenibles i evitables”, afirma García-Samaniego.

“Espanya té l'oportunitat de fer història i convertir-se en el primer país entre els desenvolupats a acabar amb un problema de salut pública com l'hepatitis C. Però per a guanyar aquesta batalla, necessitem prendre'ns realment de debò les anomenades polítiques de salut pública, és a dir, hem d'acompanyar el tractament de tots els casos amb altres actuacions en matèria de mesurament, prevenció, diagnòstic primerenc i atenció a col·lectius de risc”, explica el coordinador de la AEHVE i cap de la Secció de Hepatología de l'H.O La Paz, que insisteix en el paper clau de les ciutats en tot això.