Alberto Ibáñez: “El 23J votem pel dret de les famílies a tindre un projecte vital o a favor de la llei de la selva que defensa la dreta”

Compromís-Sumar arranca la campanya electoral de cara al 23J amb el convenciment que seran el partit que represente “la veu” dels valencians a Madrid. El tema del finançament és la medul·la espinal d'una proposta que pretenen portar lluny amb el suport de Yolanda Díaz i que passa per un triple pacte: pacte de rendes, pacte de gestió del temps i pacte per garantir la igualtat territorial.

En aquesta entrevista amb Alberto Ibáñez, candidat de la formació al Congrés per València, conversem sobre les principals idees que defensa Compromís-Sumar i com pretenen millorar la vida dels valencians quan arriben a Madrid.

Com espereu esta campanya electoral?

Crec que serà molt especial. D'una banda per la calor, adaptant els horaris i els espais i, de l'altra, perquè aquesta campanya va focalitzada a la política estatal, cosa que potser ens dificulta un poc més a Compromís en quant a visibilitat. Però estem il·lusionats perquè gràcies a l'acord de Compromís-Sumar tenim l'oportunitat que aquell electorat d'esquerres que es va quedar a casa el 28M puga participar en aquestes eleccions i que el resultat siga millor. Per tant, esperem una campanya d'il·lusió però també de responsabilitat perquè sabem que el resultat del 28M no dibuixa un país de dretes.

Comentes que no teniu tanta visibilitat però -i ací arreplegue el lema de la vostra campanya, 'La teua veu'- vos definiu com el partit que representarà els valencians a Madrid. No és este el millor missatge per llançar?

Sí, absolutament. Al final tots els diputats escollits per les circumscripcions valencianes són valencians, però sí que és cert que la resta de forces polítiques quan passen la frontera i arriben a Madrid tenen unes estructures que els limita el voler representar els interessos dels valencians i valencianes. En el nostre cas, aquesta seu de València és l'espai on es prenen les decisions i, per tant, quan anem a Madrid no ha canviat res. Jo crec que aquesta part sí que és fonamental perquè ens permet desenvolupar una agenda valenciana que evidentment comparteix molta part amb Sumar i altres forces progressistes: a la lluita contra les desigualtats socials, contra el canvi climàtic, contra la violència masclista… Però hi ha un aspecte en concret que és la medul·la per a la resta de reivindicacions i que és el finançament. És a dir, els valencians i valencianes no podem parlar de lluita contra les desigualtats socials o contra el masclisme o contra el canvi climàtic si no tenim recursos per poder-ho fer.

Parlant de finançament, doneu una xifra molt il·lustrativa perquè els lectors entenguen en què els afecta directament el infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana i són aquests 8.200 euros que ha deixat de percebre cada veí en vuit anys.

Sí. Quan parlem de finançament moltes vegades sembla un conflicte polític del qual només parlem les persones que ens dediquem política periodisme o els catedràtics d'economia. Però és molt senzill: En vuit anys tenim 8.200€ menys per cada valencià i valenciana per a hospitals, escoles, polítiques de dinamització de l'economia, protecció del territori, etcètera. S'ha assumit per la part més polititzada de la societat la gravetat d'aquest conflicte, però potser a la resta no s'ha acabat de calar. És un tema amb una part molt tècnica però amb una connotació altament política i ni al PP ni al PSOE els ha interessat resoldre'l.

I per què?

La primera raó és que quan has de repartir els diners, sempre beneficies a uns i perjudiques als altres. I en el fons, ni al PP ni al PSOE els ha importat perjudicar els valencians. Nosaltres creiem que la reforma del finançament s'ha de fer des d'una mirada generosa i empàtica. I no només es tracta que hi ha una comunitat autònoma que s'emporta més del que li toca sinó que nosaltres advoquem per posar els recursos sobre la base de les competències de cada administració. Jo crec que un dels grans problemes que té Espanya és que tenim un sistema competencial profundament complicat. Per exemple: en matèria d'ocupació, les polítiques actives són de la comunitat autònoma, però les passives són de l'estat. La major part de les competències són o de la comunitat autònoma, és a dir, en matèria sanitària, educativa, serveis socials i dependència o dels municipis. En canvi, l'administració general de l'estat és la que té més recursos. Una manera de facilitar el finançament autonòmic seria posar més diners a les comunitats autònomes. Per tant, l'Estat reparteix millor sense treure els que van guanyant perquè tots milloren. És una proposta que des de Compromís hem fet i advoca perquè els recursos públics vagen a qui té les competències.

Hem començant parlant de finançament i acabem parlant d'optimitzar recursos públics. Una cosa ve a conseqüència de l'altra?

Absolutament. Hi ha una asimetria competencial i crec que abordar aquesta qüestió facilitaria el tema del finançament. Només cal voluntat política.

En aquest tema vos sentiu recolzats per Yolanda Díaz?

Sí, jo crec que és evident la sensibilitat que té Yolanda Díaz pel que fa al finançament.

Què proposeu en matèria de vivenda?

Per a nosaltres és molt important regular-la i crec que una de les coses que les esquerres han de fer un poc millor és confluir les demandes identitàries i les demandes estructurals compartides. Per exemple, parlar de dret a l'habitatge és parlar de la demanda de les persones LGTBI perquè al nostre país les persones trans tenen dificultat per poder trobar un habitatge perquè se'ls contracta laboralment menys; parlar del dret a l'habitatge és parlar de lluita contra la violència masclista perquè al nostre país hi ha moltes dones que prefereixen continuar convivint al maltractador perquè els resulta impossible tindre una alternativa habitacional. Parlar d'habitatge també és parlar del dret de la gent jove a poder emancipar-se. I amb tot això, ara mateix una de cada set vivendes a Espanya està buida.

I com creieu que es pot resoldre en problema?

Cal una política regulatòria severa que garantixca el dret constitucional a l'habitatge i nosaltres reivindiquem que és moment de desplegar polítiques que tinguen en compte l'habitatge com un dret fonamental de tots els espanyols, davant d'aquells que creuen que és un bé de mercat com el senyor Ábalos, per exemple. Ara mateix hi ha una dificultat de poder tenir un habitatge a les nostres poblacions costaneres perquè hi ha població estrangera, no resident, que està comprant cases molt cares que el que fan és disparar el preu del mercat de la resta. No podem ser un país de cartró pedra i, per tant, regular això és un tema fonamental per a la propera legislatura.

Les competències en matèria dhabitatge són dels governs autonòmics. Com penseu desenvolupar aquestes mesures tenint en compte el govern de PP-Vox que hi haurà a la Comunitat Valenciana?

Jo sóc un ferm defensor de l'autogovern valencià i molt respectuós amb allò que han votat els valencians i les valencianes. Jo defense la capacitat de la Generalitat per regular quan governa i quan no. Efectivament, sí que hi ha un govern de dretes que considera que no és important garantir el dret a l'habitatge, és el seu full de ruta. Joan Ribó va dir que la seua primera mesura si tornava a ser alcalde seria regular el preu del lloguer i María José Catala ja ha dit que no cal. Per això és important votar, perquè són dos models antagònics, uns defensen el dret de les famílies a poder tenir una casa i poder construir un projecte vital i altres defensen la llei de la Selva.

Passem ara a resumir un poc el programa electoral de Compromís-Sumar. Aniré anomenant col·lectius i em pots dir una o diverses mesures destacades per a cadascun.

Família

Polítiques de temps com ara tancar els centres comercial diumenge perquè les famílies puguen descansar.

Gent gran

Aquesta setmana hem vist com el full de ruta de la dreta d'aquest país és endarrerir l'edat de jubilació fins als 72. Nosaltres pensem que cal intentar assolir la jubilació als 63 anys i començar els professionals més dures.

No només la dreta, també els empresaris defensen endarrerir l'edat de jubilació.

Crec que tots dos comparteixen la mateixa idea.

Empresaris.

Una reforma fiscal perquè les xicotetes i mitjanes empreses –que són la majoria del teixit productiu del nostre país– paguen menys impostos. I, en canvi, els empresaris de les grans corporacions que comencen a pagar.

Xiquets

Defensar els drets de la infància. Avançar en una mirada europea i, per exemple, apostar per una prestació universal per fill a càrrec que permeta facilitar que qualsevol família puga tindre fills i filles. Però, sobretot, el que és important és lluitar contra la transmissió generacional de l'empobriment. En aquests moments, el 80% dels xqiuets i les xiquetes que naixen en una casa empobrida, segons Càritas, independentment del que s'esforcen, moriran pobres.

Joves

Regular el preu del lloguer i avançar l'edat de vot als 16 anys.

Per què?

Crec que si amb 16 anys pots treballar, és just que també pugues triar el model de país que vols.

Col·lectiu LGTBI

Protegir l'escola pública perquè és inclusiva per a tot i per a tothom i, per tant, no té un biaix ideològic. L'escola pública garanteix aquesta igualtat i diversitat. Per tant, protegir l'escola pública és protegir els drets.

Immigrants.

El tancament dels CIES. El que estem fent és furtar-li a una persona la llibertat per un tema administratiu. També pujar el salari mínim i una política exterior responsable.

Algun col·lectiu que t'agradaria comentar també?

El dels homes. Ampliar els permisos de naixement i fer-los obligatoris. Si aconseguim que siga obligatori, un empresari no preguntarà a una dona si planteja quedar-se embarassada mai més.