elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Alaquàs nomena Enric Juan Redal com a fill adoptiu del municipi

Alaquàs nomena Enric Juan Redal com a fill adoptiu del municipi
  • El Ple de la Corporació Municipal d’Alaquàs aprova per unanimitat atorgar a l’historiador una de les màximes distincions honorífiques que pot concedir un Ajuntament

MÉS FOTOS
Alaquàs nomena Enric Juan Redal com a fill adoptiu del municipi - (foto 2)
Alaquàs nomena Enric Juan Redal com a fill adoptiu del municipi - (foto 3)
Alaquàs nomena Enric Juan Redal com a fill adoptiu del municipi - (foto 4)

L’historiador Enric Juan Redal ja és Fill Adoptiu d’Alaquàs. El Ple de la Corporació Municipal va aprovar per unanimitat ahir dijous 29 de setembre la proposta d’acord d’anomenament a través de la qual el director de la publicació Quaderns d’Investigació d’Alaquàs rep una de les màximes distincions honorífiques que pot concedir un Ajuntament.

L’Alcalde d’Alaquàs, Toni Saura, va destacar l’aportació que Enric Juan Redal ha realitzat a Alaquàs així com “el seu compromís i la seua vessant  humana i personal, sempre disposat a ajudar, col·laborar i comprendre. Alaquàs no seria igual sense el teu treball, compromís, amor i dedicació durant els últims 42 anys. Estic convençut que has sigut una de les persones que més han influït de manera positiva en aquest poble i hem tingut molta sort de que arribares ací i et sentires alaquaser. Amb el teu treball el nostre poble és millor perquè ens ha permet conéixer la vessant històrica i tindre més autoestima”.

Enric Juan Redal va voler agrair “l’hospitalitat de la gent d’Alaquàs” i va fer extens aquest homenatge a totes les persones que han escrit en les més 10.000 pàgines de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs. “Una publicació com aquesta no la fa una persona, es es deu a un conjunt de persones. Aquest acte m’agradaria que fora un reconeixement a totes les centenars de persones que al llarg d’aquests 42 anys han investigat de forma desinteressada i han treballat per la història. I m’agradaria reconéixer també la gent del poble que hem rescatat, que van morir fa anys i que han deixat de ser anònimes gràcies al treball de moltes persones”.

La proposta de nomenament és una iniciativa dels Clavaris de la Mare de Déu de l’Olivar 1981 que va comptar amb el suport de cinquanta associacions i més de 400 persones particulars. Aquest procés de participació es va iniciar després que el Plenari adoptara el passat 28 de juliol per unanimitat l’aprovació inicial de l’expedient per al reconeixement. Van aconseguir les signatures de totes les associacions culturals del municipi, falles, comparses i filaes i altres entitats així com també de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO), la federació autonòmica que els agrupa i l’Associació de Cronistes del Regne de València.

El grup de festers, impulsors de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, està format Manuel Guasp García, Querubín Martínez García, Manuel Marco Peiró, Tomás Martínez Palop, Jesús Palop Guillem i Josep Maria Soriano Besó. En la comissió han format part l’exalcaldessa d’Alaquàs, Elvira García Campos, la directora de la Universitat Popular, Cefe Marcos, la periodista Laura Sena, la regidora Anna Mora, l’exalumne de l’institut on va impartir classe Enric Juan, Sera Hernández, i Paco Pons, vinculat a diverses associacions i col·lectius festers.

Enric Juan Redal va nàixer a Alzira i va arribar a Alaquàs als anys 70 com a professor d’Història de l’institut de secundària, conegut actualment com IES Faustí Barberà. En aquella època, la Clavaria de la Mare de Déu de l’Olivar 1981 va iniciar amb ell la publicació Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, publicació que el passat 28 d’abril rebia la Medalla d’Or de la Ciutat reconeixent més quatre dècades de treball d’investigació sobre la població i sobre les persones que han viscut a Alaquàs al llarg de la història. Enric Juan és també el cronista oficial del municipi i ha participat en la fundació de diferents moviments i organitzacions comarcals a l’Horta Sud com l’Institut d’Estudis Comarcals, afavorint l’aparició de moltes persones investigadores a la comarca de l’Horta Sud i l’estima per la història local i comarcal. Ha sigut també director de l’antic Centre d’Estudis de Professorat de Torrent.

Pujar